4.6.07

PASSEIG PERE III
(el tram del pilotasso)

Recordareu que fa uns dies us vaig parlar del primer tram del passeig. Amb els seus edificis monumentals com el Casino i el Kursaal. Els seus bars històrics com la Xixonenca o el Quiosc del Quimet. I sobretot de la gent que el manté viu com la Senyora Rossita.

Doncs avui parlarem del segon tram. El tram del “pilotasso”, després ja explicarem el per que. Però primer ubiquem-nos. Aquest tram és el que va de l’Esglesia de Crist Rei a la Plaça Espanya. Així que si voleu comencem la passejada.

L’església de Crist Rei és una església austera situada al mig de Manresa, amb un tret destacable per damunt de tot, al menys pel jovent. Les seves escales! Lloc de reunió de colles on passen hores i hores al cap damunt de les escales. Pobre mossèn, si trobes la fórmula per fer-los-hi entrar almenys un dia a la casa del senyor... Li deuen deixar el terra ple de pipes i puntes de cigarrets i demés brutícia. No se per que el jovent te la fixació de situar-se al cap damunt de les escales de l’església? Pot ser és com una atalaia des de la qual poden controlar tot el que passa al seu voltant sense ser vistos? En fi, continuem la passejada i no ens podríem aturar en cap altre lloc que al bar Moka que segueix tancat a l’espera de que hi obrin alguna botiga de roba o llenceria de la fina. Recordeu que ja varem dedicar un programa sense al tancament d’aquest bar així que no m’estendré més, fem una petita genuflexió i ens posem al bar del costat al Pajaril. El loroparc Manresà aquells homes i les seves gàbies amb les bèsties cantores. Fent concursos els caps de setmana, una afició ven estranya pels que ho ignorem, però on si remenen molts diners. Algun dia faré un post dedicat a aquesta activitat.

Just al costat del Pajaril trobem, el que per a molts és el solar més car de Manresa. La floristeria Magnòlia . Un terreny obert, cantoner només ocupat per plantes, cactus i algun arbre fruiter. Els constructors es deuen tibar els cabells cada cop que hi passen pel davant! Allí hi podrien construir un edifici de cinc altures d’alt standing per la jet Manresana, i en canvi hi ha una petita floristeria envoltada de grans edificis.

Seguint per la mateixa vorera trobarem els cinemes Atlantida. Ara anats a menys degut al centre d’oci Bages Centre que posseeix la mateixa família. Han reduït el nombre de sales i ara el seu lloc l’ocupa una d’aquelles botigues obertes les 24 hores freqüentada amb gran èxit el cap de setmana. Recordem però, que aquests cinemes es posen el frac un cop a l’any per acollir el Festival de Cinema Negre.

Però anem a on volia arribar. A veure, algú de vosaltres em sabria dir que hi trobem a davant dels cinemes Atlantida? Un Caprabo? un megabloc d’edificis a 4000 € el metro quadrat? És que no recordeu aquella gran esplanada on sempre hi tenies un lloc per aparcar. I les atraccions de la Fira? que no us en recordeu?

Això és la Manresa del “pilotasso” com podia ser que hi hagués aquest terreny tant gran (recordeu que arribava fins al carrer Barcelona) al puto centre de la ciutat. Sort que ja ens hi han fet la típica plaça Manresana amb paviment de formigó gris (per camuflar els coloms) i l’escultura moderna de significat intel·ligible.

Per acabar la passejada un record pel quiosc de diaris de la Sobreroca que hi ha just a la punta d’aquest tram i el Bar “Las Meigas” que sempre m’ha caigut simpàtic el seu rètol lluminós i els seus plats combinats.

Properament el tercer tram, no us el perdeu!

2 comentaris:

Calidoscopi ha dit...

A mi sempre m'ha produït molta curiositat també questes reunions de gent amb les gabies d'ocells. Mai no he sabut gairer de que anava. Però bé, deu ser la Manresa ocellaire un sub-grup crec que bastant desconegut!

Núria ha dit...

Jo també l'he trobat sempre ben curiosa aquesta afició. La veritat és que mentres dura el concurs, (diria que el millor ocell és el que és capaç de cantar més estona seguida)regna el silenci entre el públic (sempre masculí, les dones no deuen tenir afició a fer cantar els ocells). Els ocells que cantin tan com vulguin, però sobretot, mentre ells cantin, tu no diguis ni piu!!O t'enduràs una mala mirada...
Ara, el millor d'aquests concursois (i que espero que encara es mantingui)és quan arriba l'estiu i de tan en tan a mig matí fan una barbacoa amb botifarres i pa torrat!! mmmmmmmmmm...