a manresa no hi fan res

fins aquí.

2011-03-19T11:31:00.005+01:00

(((g)))

2011-03-12T15:30:00.001+01:00

Psicophonics

2011-03-04T14:14:00.002+01:00

Avui al vespre m’han dit que toca el secret més ben guardat de la comarca del Bages a la Peixera. Jo encara no se si els Psicophonics són carn de lleó o per contra es mereixen entrar a l’olimp dels Deus, però és clar que passaré per allí per encarregar-me’n personalment. Pels que necessiteu pistes us diré que veuen directament de la font de B-core i el segell Dischord. Ah, me n’oblidava toquen també amb Kebabs i Ulysses.

Data: Divendres 04 a les 23:30h
Lloc: La Peixera
Preu: Gratixxx
Per més info feu el favor d'anar a: http://www.lapeixera.cat/

V aniversari

2011-03-02T17:06:00.001+01:00

CAP DE SETMANA D’INFART

2011-02-11T17:02:00.008+01:00

Divendres 11.02

Jazztroica: Manel Camp, Matthew Simon, Horacio Fumero i Lluís Ribalta_Quartet.
Jazz del bo i d’aquí
Sala Stroika 23:00h. 8/10€

El Gitano de Balaguer vs lo Pardal Roquer.
Pollastres i Rock and Roll de poble

(una combinació explosiva)
Vermell 01:00. Per la jeta

Achilifunk: Txarly Brow
Rumba, sons calorros i casets de benzinera
Sala Stroika 02:00h. 6€

(si passeu pel Vermell abans potser us donen un passi)

Dissabte 12.02

El Ultimo Ke Zierre + Bye bye Pedro
Punk de Aki
Sala Stroika 23:00h. 12/15€

Chin Yi
Post Kraut Wave from Glanada
Vermell 01:00h. Glatis

Diumenge 13.02

Quico Palomar
El Daniel Johnston del moianès.
Un home del renaixement o més ben dit de l’Edat Mitjana
Vermell 19:00h. 3 € (veure aquest paio no te preu)

...

Cap de setmana intens

2011-01-30T17:59:00.003+01:00

Mestres Quadreny, Bikimel, Maria Rodés, Treitum, Dj Gato, vermut amb Anònima Urbs , el sold out de Soziedad Alcohólika i Simbiose, en Pedrals amb els seus nens Eutròfics i per acabar una mica de música reposada de temps passats, Xavier Baró.

Data: Diumenge 30 a les 19:00h
Lloc: Vermell
Preu: 6€
Per més info feu el favor d'anar aquí

Mestres Quadreny de cos present

2011-01-27T18:05:00.003+01:00

Finalment la ciutat de Manresa retrà l’homenatge (en vida) merescut a Mestres Quadreny. A partir de demà podrem gaudir, sense moure’ns de casa, de l’exposició que es va presentar dies enrere al Centre d’Arts Santa Mónica a l’artista manresà. Mestres Quadreny company de fatigues d’artistes de la talla de Brossa o Tapies va esdevenir el nostre John Cage particular. L’home que va unir la partitura amb l’art, pioner de la música electrònica i dodecafònica. Així ho explica avui na Susana Paz a la Regió7

“Curiositat. Paraula bàsica per apropar-se a l'obra d'un creador. Indispensable quan parlem d'un artista polièdric com Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929). El compositor manresà, que supera aquesta mateixa etiqueta, va ser ahir a la Plana de l'Om per parlar d'una exposició que vol ser el retrat visual i sonor de la trajectòria i el pensament d'una personalitat cabdal de l'avantguarda musical catalana. El successor, en definitiva, de Robert Gerhard. La mostra, on l'únic que no existeix és la gratuïtat, però sí el concepte matemàtic de l'atzar, la comissarien Manuel Guerrero, responsable de l'Àmbit Arts d'Arts Santa Mònica de Barcelona, i el musicòleg manresà Oriol Pérez, coordinador del Centre Robert Gerhard.

De cop de poma a trànsit boreal. Un títol tan suggerent com la modernitat de què ha fet (i fa) gala un creador que supera la vuitantena i que ahir mostrava la seva gran satisfacció per poder ser, finalment, profeta a casa seva. I és que la manresanitat de Mestres Qua- dreny no s'ha vist corresposta en l'àmbit institucional ni ciutadà. L'exposició, que s'inaugura divendres i que arriba procedent d'Arts Santa Mònica, permetrà, en aquest sentit, omplir un buit. Però el més important és que acostarà la personalitat de Mestres Quadreny tant als estudiants de la comarca (a través del servei educatiu de la fundació, com va ressaltar el seu director, Pere Fons) com al gran públic, amb material provinent, sobretot, del mateix arxiu de l'artista. Pensem en tres eixos: el sonor (es podran escoltar les obres de l'autor); el visual (amb l'exposició de les partitures i les obres creades en col•laboració amb Miró, Tàpies, Villèlia i, especialment, Brossa...) i l'intel•lectual (amb textos del mateix artista que afavoriran poder "aprofundir en el seu pensament", remarcava ahir Guerrero).

"Jo vaig estudiar ciències però sóc músic", explicava ahir el compositor, sense negar que aquesta formació científica l'ha acompanyat sempre en el seu camí creatiu. Els processos aleatoris traslladats a unes partitures que es poden interpretar però també contemplar. I és que la creació de Mestres Quadreny no es podria entendre sense la influència i la relació amb els artistes plàstics més transgressors de mitjan segle passat: Joan Miró -una litografia d'unes llàgrimes on s'hi sumava l'atzar i la construcció creativa li van obrir la seva pròpia finestra artística-, Joan Brossa -"ens enteníem com si fóssim germans"- i Antoni Tàpies. Amb aquests tres artistes, al costat de Moisès Villèlia, Mestres Quadreny va signar el 1961 la partitura i el llibre d'artista Cop de poma, on cadascun d'ells participava aportant-hi el seu gra artístic. És la primera part del títol d'una exposició que arriba fins a Trànsit Boreal, una peça pensada expressament per a aquesta mostra i el penúltim episodi creatiu de Mestres Quadreny.

El degà dels compositors catalans, que el 1965 signava Peça per a serra mecànica, considerat el primer tema electroacústic dels Països Catalans, tornarà demà a la Plana de l'Om per inaugurar una exposició (20 h) a través d'un "triàleg"; és a dir, una conversa a tres bandes entre ell mateix, Oriol Pérez i Anna Bofill, "l'única deixeble que ha tingut Mestres Quadreny", subratllava ahir el musicòleg manresà. “

Una oportunitat única per conèixer un supervivent d’una escena gairebé extingida.

Data: Divendres 27 a les 20:00h
Lloc: Aditòri Caixa de Manresa de la Plana de l'Om
Preu: Gratuït

OPEN MIC

2011-01-14T18:00:00.003+01:00

Aquest diumenge podrem gaudir a la Gramola del primer open mic de la ciutat de Manresa. En que consisteix? Molt senzill, un local, un equip, un mestre de cerimònies, músics amb instruments, públic i begudes variades. Com funciona? L’amic The Missing Leech liderarà l’escenari, i un cop comenci allí pot passar qualsevol cosa. Tothom qui vulgui pot pujar a l’escenari a tocar una copla, ballar una jota, fer un solo-pajillero a lo Jimy Hendrix o demostrar el seu talent fent sons guturals amb l’aixella. Doncs això, micro obert.

Data: Diumenge 16 a les 18:00h
Lloc: La Gramola
Preu: Gratuït
Per + info cliqueu aquí

KASE-O JAZZ MAGNETISM

2011-01-14T17:45:00.006+01:00

Kase O, un dels MC’s (Violadores del Verso) més importants del panorama espanyol, a l'altura de Juan Solo y Mucho Mu, després de passar avui per l’Apolo barceloní, presentarà demà a Manresa el seu projecte en solitari juntament amb Jazz Magnetism.

Sorgit de les seves inquietuds per la música negra, Kase O escup les seves rimes i freestyles mentre un combo improvisa passatges de be-bop i hard-jazz. Prescindint de bases electròniques però sense perdre el flow, Kase O dicta el seu discurs. Sens dubte un dels plats forts del primer trimestre de l’any.

.
Menú apte per a b-boys, hip-hop-de-putas, blackxplotators ,ments inquietes i orelles despertes. .

Bon profit!

.
Data: Dissabte 15 a les 23:30h
Lloc: Stroika
Preu: 16€/19€
Per + info cliqueu aquí

Linux Party

2011-01-14T17:24:00.004+01:00

"Aquest divendres el local de l'Almàixera (antiga Fadulla) es convertirà a partir de les 7 del vespre en el centre del programari lliure amb la Ubuntu Linux Install Party. El programa de la vesprada començarà amb la instal·lació de programari lliure per aquell que vulgui (cal dur el PC o portàtil) i la posterior xerrada d'Enric Mieza amb el títol "5 cèntims sobre el programari lliure". A partir de les 10 de la nit hi haurà un friki-sopar informal i a 2/4 d'11, Ramon Navarro, desenvolupador de programari lliure i professor de programació a la UPC pronunciarà la xerrada "Hackers: els protagonistes de la xarxa del programari lliure". Tot plegat està organitzat per l'Almàixera dins de la campanya sobre consum responsable"

Font: manresainfo.cat

Per + info aquí

Nit de Cap d'Any

2010-12-30T12:56:00.002+01:00

No se que feu vosaltres per Cap d’Any, a mi hi ha gent que fa mesos que m’ho pregunta. -Escolta tio tu que faràs per Cap d’Any? Jo me’ls miro estranyat i els contesto que no en tinc ni idea. Ara ho tinc clar, passando de macrofestes i llocs de pagament amb consumicions a preu de puticlub. Soparet de compliment i a “patrullar la ciudad”: Gramola, Ygrega, Xocoa, Vermell, Peixera... “Que no os embauquen!”

RESUM DE L'ANY 2010

2010-12-27T18:56:00.008+01:00

L’any 2010, entre moltes altres coses, serà recordat per la victòria Mundial de la Roja, la mort de l’avi del Filiprim i els rumors sobre el nostre excel•lentíssim alcalde i una marroquina (bé, de fet els que l’explicaven deien que era una mora). Aquí el Manres farem el nostre particular resum.

Un altre any l’esdeveniment més rellevant a la nostra ciutat ha estat el festival (((gargall))). La proposta paramusical que organitzen la gent del Vermell. Amb tant sols dos anys de vida (ja estan ultimant la tercera edició) la marca (((g))) s’està forjant a marxes forçades gracies a la seva manera de fer i la programació que ens ofereixen. Soroll, risc, músiques improvisades, xerrades polipoètiques, invents de baixa potència i alguna que altra farsa en nom de l’art. Menció especial per la Nueva Vulcano, Les Aus (com sempre voleiant per damunt de tot), l’estripteasse col•lectiu de Meneo i les paraules sagrades de Kiko Amat (compartir una cervesa amb un dels teus referents no te preu) Si l’any passat unes quantes famílies de la jet-set manresana obrien el Silenci (la discoteca que atchanto al Sielu) aquest 2010 els de Propaganda pel Fet i els Estudis Kay han obert la Stroika. Sala austera d’obligada decoració industrial però amb una sonorització excel•lent. Esperem que la programació del 2011 sigui del nostre gust, ja que de moment tret de Kop i Joan Colomo + The New Raemon (malauradament cancel•lat) la resta no ens ha acabat de convèncer. Posats a ser sincers, també podrien renovar al selector i els seus mp3s, ja que les sessions són molt fluixes. Atents estarem a la seva programació del 2011.

Encara que molt probablement les visites més importants varen ser la de Michael Nyman i Sonic Boom. Els concerts més rellevants de la ciutat de Manresa d’aquest 2010, sense cap mena de dubte, els més intensos han estat els de Pony Bravo + Za i Mujeres + Els Surfin Sirles al Vermell. Deliri, actitud i molta tramuntana. Pel que fa als més emotius, cal destacar, el de Josep Puntí (altra hora Adrià) també al Vermell i el de l’amic The Missing Leech a la Gramola (molt bon lloc per fer concerts intimistes i de proximitat). El retorn més esperat va ser el de Paul Fuster, que va ser vist i no visit, veni vidi vici.

Dos productes culturals han fet les delícies del Manres aquest any, per un costat el recull de les vinyetes de Raul el Rude que ha publicat Glenat i per l’altra el disc Manresa Back to the 90’s de Pornoyonki Records. Es recomana consumir-los alhora, llegir les aventures de l’antiheroi undergound manresà il•lustrades per Pep Perez en posició horitzontal mentre pel vostre equip Hi-Fi hi sonen els grups que us van fer homes de bé la decada passada, Chill Out, Falta Aprendiz o Street Bastards.

En quan a cinema poca cosa puc destacar, les millors pel•lícules les he vist fora de la capital del Bages (Exit through the gift shop o William S Burroughs: A Man Within) la que si que varem poder veure i que realment val la pena és Let’s get lost que explica els últims dies de vida del trompetista Chet Baker.

No se el que ens depara el 2011 a la ciutat de Manresa. Però una cosa us puc dir, el Manres desapareixerà. Després de gairebé 5 anys aquest blog baixarà la persiana.

Bon any tingueu.

BON NADAL, PLOU

2010-12-25T11:03:00.004+01:00

Si avui és Nadal toca: sopa de galets, carn d'olla, aviram al forn ben regada, turrons, polvorons, cava, digestius, cigars, tertuli política i els Plouen al Vermell.

Data: Dissabte 25 a les 00:00h
Lloc: el Vermell
Preu: Free
Per + info cliqueu aquí

BON NADAL

DUELO DE BAILE

2010-12-16T18:42:00.011+01:00

Per tal de començar a agafar embranzida per les Festes (nadalenques) ens espera un cap de setmana prometedor en quan a activitat musical a la nostra ciutat. I parlo de grups dels que valen la pena, de la Terra, dels que canten amb l’estómac, tenen un parell d’ous i maten per un plat de seques amb botifarra.

Per començar la nostra ruta particular, haurem de fer cap al nostre tuguri-antre preferit, el Vermell. On demà s’hi reuniran dos dels millors grups sorgits, de la que alguns anomenen Escena Barcelona (ojo que ruju), presentant un projecte comú anomenat Eix Transversal. En primer lloc el Rock and roll sixties i espitos de Mujeres que s’enfrontaran als Surfin Sireles de Martí Sales i els seus secuaces, carn de Pista Castell. Punk-rock-garatge-macarre nostrat i il.lustrat.

El segon round serà dissabte a camp contrari. Aquest cop a la zona alta, a la recent estrenada Sala Stroika. Per veure el petit Joan Colomo i The New Raemon. Música més reposada però sense perdre qualitat. Pels que no coneguin al bo de Joan Colomo que vagin immediatament al seu myspace i escoltin alguna de les seves rodones joies de pop psicòdelic. Els vells del “lugar” el recordareu per formar part de Unfinished Sympathy. Aquest es veurà les cares amb en The New Raemon, un altre cantautor pop amb banda, sorgit de les cendres de Madee. Actualment l’ídol de l’afició.

Per Deu no us ho perdeu

Data: Divendres a la 01:00h
Lloc: Vermell
Preu: Gratixxx

Data: Dissabte a les 22:30h
Lloc: Sala Stroika
Preu: 8/10 €

Per + info cliqueu sobre els enllaços

COMO UN RAYO VIENE EL PONY

2010-11-18T18:55:00.006+01:00

Pony Bravo, possiblement un dels millors grups del moment, farà parada i fonda a la localitat de Manresa el proper dissabte. Porteu pinso i la canalla que el Pony s’embala. Una barreja de Smash, els Doors i Lagartija Nick. Tapes, cruzcampo, desert, espiritisme i pelis de sèrie B. Aneu i preneu-ne tots!

Si sou dels incauts, que aneu a veure la Trinca del s. XXI (o sigui Els Putus Amics de les Arts) tindreu la oportunitat de rectificar els vostres pecats.

Data: Dissabte 20 a la 1:00h
Lloc: el Vermell
Preu: Gratuït (per deu!!!)
Per + info aneu a: www.myspace.com/ponybravo

PERE

2010-10-29T23:27:00.007+02:00

Habemus sala! El que l’ajuntament no ha aconseguit en aquests darrers anys ho han fet possible dues empreses privades com Propaganda pel Fet i els estudis Kay, això sí amb l’aportació de 240.000 € que l’ajuntament s’ha compromès a aportar (per quan de temps?). En fi, els aspectes político-econòmics me la bufen.

Tampoc m’importen els watts, bits, mics, xips i totes les especificacions tècniques de les que disposa la sala Stroika. El que realment importa, és que ja podem gaudir d’un altre espai a la ciutat on veure música en directe, perdre el senderi, empaitar pubilles i beure’ns totes les existències d’aromes de Montserrat.

Hi ha molta expectació, o això m’agradaria pensar, del que els de l’Stroika ens portaran en els següents mesos. De moment analitzant el cartell se’ls veu el llautó propagandístic. Però, tot i així, ja hi ha coses que paguen la pena. Demà mateix els mítics Skatalà, reviuran tot allò que van ser fa deu anys enrere. També tornaran els KOP i a finals d’any The New Raemon amb en Joan Colomo.

Tot plegat ho trobareu més ben explicat a: http://stroika.cat/

Cosmonautes, mestres escaquistes i matrioskes ja teniu una excusa més per refrescar la gargamella. Nasdrovia

MESTRE QUADRENY

2010-10-23T17:08:00.002+02:00

"El discret i prolífic compositor Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929), una de les figures clau de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del segle XX, és el protagonista de De 'Cop de poma' a 'Trànsit boreal', una exposició sobre l'obra i el pensament del músic. La sala situada al costat de l'entrada de l'Arts Santa Mònica reuneix partitures, fotografies i peces d'art com Cop de poma, una obra multidisciplinària del 1961 que l'autor va crear juntament amb artistes com Miró, Tàpies, Brossa i Moisès Villèlia. «Tinc molt clar que sense Miró la meva música no seria com és», reconeix el creador, llicenciat en Químiques i deixeble de Cristòfor Taltabull (1888-1964).

La seva curiositat per l'art i l'experimentació el va portar a fer teatre musical amb Brossa, com Suite bufa. La seva passió per les noves tecnologies va donar lloc a creacions com Ibémia, basada en processos aleatoris i realitzada amb ordinador el 1969, quan ni tan sols existia la facultat d'informàtica. «Vaig haver d'anar a l'Ajuntament de Barcelona per processar un programa elaborat pel centre de càlcul de la Universitat Politècnica», recorda el músic.

Partitures amb diferents formes i la seva obra Tres cànons en homenatge a Galileu ocupen un espai destacat a l'exposició, que ofereix la possibilitat d'escoltar totes les obres gravades del compositor. «L'estrena al Palau de la música el 1965 va ser un desastre sonat. La cinta que passava a través de tres magnetòfons es va gastar i feia un soroll terrible», comenta Mestres Quadreny davant d'una fotografia dels assajos i un reproductor de l'època. «Se'n va muntar una de grossa però, tot i els xiulets del públic, Carles Santos va seguir endavant, tocant el piano com si res», afegeix. Tots dos van continuar col·laborant. Santos va dirigir el 1978 l'estrena de L'armari en el mar, una peça de teatre musical amb guió de Joan Brossa i escenografia d'Antoni Tàpies que es va estrenar al Lliure de Gràcia i que va tornar a sonar dimarts passat a l'Auditori interpretada per Barcelona 216".

El Periodico 22 d'octubre 2010

Mestre Quadreny, el nostre John Cage particular.

torna MANRESA IS NOT BERLIN

2010-10-13T23:03:00.005+02:00

En rdwn i un sevidor tornaran a fer de les seves. Sel.leccionare'm dark wave, northen soul, electro, acid-house, kinki sounds, indie pop, techno, garatge, noise, fanfarria obscura i molt més; per fer-vos moure els malucs.

Data: divendres 15/10/2010 a les 01:00h
Lloc: El Vermell
Preu: by the face

MÉS SOBRE EN CLAUDI

2010-10-11T21:53:00.002+02:00

A partir d’un post, publicat ja fa mesos sobre el manresà Claudi Montanyà , he contactat amb persones que el van conèixer i gent interessada amb la seva figura. Un d’ells, Josep Maria Ripoll, s’ha dedicat a investigar sobre la seva vida i ha cercar articles seus publicats a la revista STAR, Vibraciones, Viejo Topo, etc.. De moment està buscant editorial, però si en voleu llegir quelcom més aneu aquí

ORIOL PEREZ: C.R.A.C.K.

2010-10-01T12:27:00.001+02:00

A propòsit de Walter Benjamin: una tarda de diumenge a Manresa

"Absolutament reclòs al meu estudi, redactant un petit assaig sobre Robert Schumann (probablement, el més romàntic de tots els compositors alemanys) i fascinat per la darrera lectura de Walter Benjamin, no vaig recordar que la tarda del darrer diumenge de setembre, a Manresa, hi havia un concert d’allò més interessant al restaurant El Vermell. Es tractava del duo d’electrònica experimental Basshaters, que prové de San Francisco i està format per Tony Dryer (contrabaix i electrònica) i Jacob Felix (percussions i electrònica). Vaig arribar-hi tard, però els vint minuts de sorollisme i troballes sonores del duo em van permetre d’obrir les portes de la troballa d’allò més representatiu i íntim de mi mateix, que romania endormiscat i que només mancava que algú ho activés. Aquesta obertura, aquesta invitació a la troballa d’un mateix, constitueix, sense cap mena de dubte, una de les funcions més altes de la cultura en majúscules. És per això que un no pot deixar d’aplaudir la iniciativa de la gent d’El Vermell que, ultrapassant la seva funció de negoci privat, ja fa temps que realitza la tasca que hauria d’estar impulsant l’Administració pública i aquells que reben els recursos per realitzar una oferta cultural pública. Ja fa temps també que a la capital del Bages s’ha substituït la cultura per l’oci i l’entreteniment, a vegades d’allò més populista, per així (ells diuen) arribar a més públic, com si la quantitat d’assistents fos l’únic que importés d’una programació, o com si aquesta fos la missió de l’esmentada oferta. No entraré, ara i aquí, en una nova dissertació sobre quina és la funció pública d’una programació cultural, perquè a Manresa, i malauradament a la majoria de municipis catalans, ni se sap, i molt em temo que no es vol ni saber, perquè si se sabés amb exactitud ràpidament els seus responsables haurien de plegar per inadequació del seu perfil d’animadors socioculturals amb la de programadors de continguts estrictament culturals. Nomes cal llegir, així, detingudament la programació del nostre Kursaal i comparar-la amb la que pot realitzar un promotor privat del nostre país. La diferència no és tan gran com la que es produeix si s’agafa la mateixa programació del Kursaal i es compara amb una programació pública de qualsevol país europeu. Comproveu-ho. Accediu a qualsevol pàgina web d’un teatre públic de no gaire lluny, de Perpinyà mateix, i entendreu el que estic dient.

A propòsit de Benjamin. Ell afirmava a Direcció única que coneixem únicament allò que estimem sense esperança. Potser sigui aquesta la clau per comprendre la meva particular i íntima relació amb els actuals agents socioculturals de la capital del Bages i amb la mateixa ciutat, una clau que va aparèixer de la tempesta de so nascuda una tarda de diumenge a El Vermell.

Va finalitzar el concert. Després d’una breu conversa amb coneguts, vaig tornar cap a casa passant per la plaça de la Reforma, una plaça que, després de contemplar-la detingudament, hauria d’incorporar amb lletres de neó i ben grans una altra coneguda sentència de Benjamin que prové de la Tesi de la filosofia de la historia: «No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui de la barbàrie». Sobren les explicacions del perquè de la necessitat de la sentència del filòsof berlinès en algun lloc visible de l’execrable plaça manresana.”

Font: el Pou difgital 30/09/2010

SONIC BOOM!

2010-09-29T23:05:00.001+02:00

Sonic Boom qui fou altra hora líder dels Spacemen3, genets de ritmes trepidants i els putos amos de la nova psicodèlica, retornarà als més vells del “lugar” la sensació d’estar participant en una d’aquelles performances anomenades Màquina, que organitzava Sir Martí Brunet als Carlins, fa una colla d’anys:

SONIC BOOM / UK
Pete Kember és per mèrits propis un dels personatges clau de la història del rock. En els anys 80 al costat de Spacemen 3 reivindica sons perduts i va començar la seva teoria del drone, la repetició, la hipnosi i el soroll. Finalment ha assegut càtedra en l'espiral del so amb els seus actuals projectes Spectrum i Experimental Audio Research pel qual ha passat gent com Kevin Shields de My Bloodie Valentine, Delia D ...erbyshire, Jesamine o Kevin Martin de God. En els últims anys la seva figura ha tornat a ser reivindicat per algunes lluminàries del pop alternatiu com Animal collective o MGMT amb els que ha col.laborat en el seu nou àlbum Congratulations (2010). La seva devoció pels compositors contemporanis, el serialisme i el minimalisme l'ha mantingut allunyat d'una carrera pop convencional i ha aconseguit preservar de la sobreexposició del mercat del rock. La seva obra manté un halo de misteri i interès més enllà de la llegenda del taking drugs to make music to take drugs, juntament a Spacemen 3.
L'artista és culpable d'obres fonamentals de la història de la música de risc com The perfect Prescription, Spectrum, Beyond the pale o Mesmerize.

http://www.sonic-boom.info/
http://www.myspace.com/sonicboom

TOM CARY / Malaga
El seu excel lent primer treball That's right clean your soul, produït per Steve Albini el 2008, els ha portat pels festivals més prestigiosos del planeta. SXSW Austin en dues ocasions 2009 i 2010, Primavera Sound, Rock al parc en Bogota, Noves Bandes a Caracas, o el festival de Benicàssim, poden testificar que aquests malaguenys són pura termodinàmica a l'escenari i el seu directe una veritable explosió atòmica. Amb la pulsió de Funhouse i White light Withe heat trasplantada al segle XXI, s'han convertit en una de les bandes més sorprenents dels últims anys.

http://www.myspace.com/tomtomcary

* Text extret directament de la convocatòria a través de facebook

Data: diumenge 3 d’octubre a partir de les 18h
Lloc: El Vermell
Preu: 10 Ecus

RAUL EL RUDE

2010-09-09T18:32:00.004+02:00

Rascas, triscas, molt de morro i música ska. Raul el Rude torna amb més bona forma que mai. L’antiheroi undergound manresà, que els anys 90 es passejava per les pàgines del Vibora, torna amb un Greatest Hits que publica Glenat. Pep Perez, que actualment està més concentrat en la seva faceta Pep Pintor Pop, era l’autor de les vinyetes on Raul es passejava per una Manresa que no amagava: el Bar la Salsa (el Ramon surt clavat!), l’Havana, l’Inem i altres personatges com ara l'artista rude Txema Rico hi deambulen per les seves pàgines. He de reconeixer que m’he l’he llegit d’una sentada i he disfrutat com un cabró amb les seves aventures.

Atenció fatxes, fatxendes i servents de l’ultra dreta: torna Raul el Rude per acabar amb vosaltres i magrejar les vostres germanes!

MANRESA BACK TO THE 90's

2010-09-03T19:08:00.006+02:00

L’altre dia ho vaig veure clar! Vaig passar a saludar als amics de Radio Sant Joan, els de Trilogy Rock organitzaven una megamarató de 24h sobre la música feta al Bages. Per l’estudi anaven passant tota mena de grups en actiu i alguna vella glòria, presentant les seves cançons, mentre conversaven amb en Maurici (amic, locutor, estrella de l’antifolk, mestre i personatge mítiquíssim de l’escena, conegut a reu). Després de saludar a tota la parròquia i proveir-me d’una cervesa (detall del Santi) va caure a les meves mans un CD amb una portada curiosa. Hem va recordar aquelles primeres maquetes de grups punks dels noranta. Llibret a dues tintes (blau-negre) i tipografia gothic. Però, lo millor com sempre estava a l’interior. Pornoyonki Records (o sigui, l’Aleix dels Bye Bye Pedro) amb l’ajuda de l’omnipresent Albert Palomar, s’han dedicat a recopilar material dels grups més rellevants de la nostra comarca de la dècada passada. No puc negar l’emoció, al venir-me a la memòria els concerts oi dels Street Bastards, els inicis de Chill Out (possiblement els que varen tenir més ressó), el punk fet aquí dels Falta Aprendiz, les rimes del Xino i el Miqui amb el Juca a les bases , els hardcoretes CO2, les maquetes de l’Albert Palomar emulant Thom Yorke. També em va venir el cap aquella tvmovie de sèrie Z produïda per tv3 amb banda sonora dels Skipjack... En fi, un àlbum que tot ser viu que vagi viure l’escena, els concerts de la Pista Castell o bé posseís una cinta de casset d’Agua Bendita o Manolo Kabezabolo, haurien de pillar.

Amb tot això, només volia afirmar, que sí, que hi ha escena. Que els inicis ja despunten en el CD, Manresa Back to the 90’s. Digueu-n’hi com vulgueu: Manresound, Kikamusic o Manrussia Sideral Sounsystem; el cas, és que és una realitat.

MAS DE LO MISMO

2010-08-18T18:07:00.003+02:00

Correaigua, la pubilla i l’hereu, balls d’orquestra, trobada de puntaires, castell de focs, competicions de tir, diada castellera, cercavila, sardanes, correfoc...lo de cada any. Sí, però estrenyent-nos el cinturo que el forn no està per llonguets o sigui que amb més participació d’entitats i artistes locals. Pel que fa als concerts: No Glory (27/08), Antonio el Remendao i Joan Enrea fent “Canciones y Reversiones”, Clepton, Boggie Dreams i Dr. Calypso (28/09), Yanwn i The Pepper Pots (29/08); és el més destacat d’enguany.

La Festa Major Alternativa, que aquest any reivindica la lluita dels pobles oprimits d’arreu, arranca amb el seu típic Sopar i Karaoke Popular i l’actuació de Ninja Pastori (Gran Nom!) versionan sintonies de dibuixos animats i sèries d’altres temps (25/08). També la Cosa es Mostra Crew i Arma X escopiran les seves rimes (26/08) però com sempre la programació forta se la reserven pel cap de setmana: At Versaris & Asstrio (27/08). Hystersis of Anger, Estricalla i Macarrada (28/08). I completant el cartell: Le Comptoir des Fous i Dj J.U.C.A (29/08). Seguint amb la moda del Sonar Kids i el miniprimavera aquest any també Festa Major Alternativa Infantil pels més petits de la casa.

Podeu consultar el programa oficial a: http://www.lafestamajor.cat/web/images/Festa%20Major.pdf

Per saber més de la FM Alternativa 2010 aneu a: http://fmamanresa.org/

(((estiu)))

2010-07-08T20:06:00.005+02:00

Torna el (((gargall d'estiu))) igual que torna per aquesta època: la calor enganxosa, les cervesses gelades i les faldilles curtes. Pot semblar un tòpic, però aquesta ciutat s'està acostumant als ritmes difícils:

21.00h NO PARFUM Gironella

A mig camí entre el doom i el dark ambient, el duo que dona vida a aquest misteriós projecte ens proposa visitar el Purgatori abans d'hora. Guitarra, samplers, sintetitzadors i d’altres instruments són la base del seu so electrònic, agressiu i infernal, atmosfèric i narcòtic a parts iguals. Sens dubte, una actuació visual i sonora difícil de digerir.

formació: Samuel Mateo + Martí Barcons

22.00hAMINA Manresa/Santpedor

De la unió de dos músics experimentats, un de l´essència del hardcore dels 90 i l´altre de bandes com Plouen Catximbes, sorgeix aquest so rebel, directe de la Nova York dels 80, bruts, impactants i veus amenaçadores on la suggestió esdevé plaer i el plaer tortura instructiva. Efectes, loops i fum de ducados, fan dels Amina un projecte a l´alçada dels mateixos Suicide.

formació: Sergi Fargas + Badreix Tarragó

23.00h TOIA Manresa/Montserrat

El so d´un cornetto barroc, sons marins de cetacis famolencs, els grinyols d´una porta sense greix, la caiguda d´una galleda metàl·lica, cops de martells pneumàtics sobre un cotxe oficial, són els records i les atmosferes que generen la música creada per dos grans artistes del nostre país.

En aquesta ocasió, es nodreixen de les experiències que els ofereix l´improvisació en estat pur, d´un teclat sense pedals i d´un ocell mort per intoxicació.

Formació: Lluís Coll + Jordi Portabella

Data: Ara! Dijous 8 de juliol a les 21h.
Lloc: Casa Lluvià
Preu: Gratuït
+ info a http://www.myspace.com/infogargall

SOMIATRUITES

2010-07-03T14:21:00.003+02:00

Una altra iniciativa per tal de divulgar l’obra d’artistes locals. Ara que ja ens hem quedat pràcticament sense galeries és hora de sortir el carrer!

“El dia 3 de juliol engegarem el motor dels Somiatruites, un projecte que neix amb la voluntat de donar vida o reactivar algunes places del barri vell en poc ús,( plç del Carme, Valldaura, Gispert, i Europa ) i que pretén convertir-se en un mercat-galeria on dissenyadors de moda, gràfics, il•lustradors…en definitiva creadors de productes amb ànima i artesanals, puguin donar a conèixer les seves creacions, en un ambient cultural, proper i quotidià. Pretén habitar les places per potenciar la creació, l'experimentació, la peculiaritat, l' originalitat.

Un esdeveniment on es podrà gaudir d'un mercat de nous creadors, d'activitats i tallers, amb l'actuació en directe d'un Dj's, per tal d'invair també l'espai de creació sonora.

Per poder formar part d’aquest mercat s'obrirà una convocatòria oberta a tothom que hi vulgui participar i reuneixi els requisits, tenint present que hi haurà un nombre limitat de participants i que per tant s'establirà un criteri de selecció previ, per part de la organització.”

Data: Dissabte 3 de juliol de 11:00 - 20:30h
Lloc: Plaça Valldaura
Preu: Gratuït

ARRIBA L'ESTIU

2010-06-23T18:51:00.002+02:00

Guillaminooooooooooooooouuuuuuu

2010-05-26T20:53:00.003+02:00

El tipus amb més flow, soul, punch, swing i duende del país. Així és com l’anunciarien les ràdios més comercials, si gratessin una miqueta tota la ronya que posen habitualment. Pau Guillamet d’haver nascut en algun indret de Nord Amèrica o la humida Londres dels 80 faria gires mundials sota tanques publicitàries tot anunciant mòbils, cotxes i cerveses sense espuma. Gilles Peterson i John Peel ja es van fixar amb ell o sigui que si no aneu al Primavera Sound no foteu el badoc i aneu-l’ho a veure.

Data: Dissabte 29 a la 1:00h
Lloc: El Vermell
Preu: Gratuït
Per + info aneu aquí

The Missing Leech around the world

2010-05-21T17:57:00.002+02:00

El llimac perdut ha tornat al seu cau, després de donar la volta a mig mon i compartir les seves cançons per Nova Zelanda, Berlin, Nova York o llocs tan remots com Groenlandia; el cantautor tronat (així és com el va anomenar un diari fa uns mesos) farà un dels seus exercicis d’antifolk juntament amb la banda Islandesa Stormy Curves .

The Missing Leech presentarà el seu primer àlbum A Set of Dreams in Lo-FI, tot amenitzant-nos la tarda de diumenge.

Data: Diumenge 23 a les 18:00h
Lloc: La Gramola
Preu: Gratuït
Per + info aneu aquí

Abús, ja!

2010-05-20T22:02:00.004+02:00

No hi ha temps per literatura barata ni per donar explicacions, per que la cosa és imminent. D’aquí un parell d’hores Agustí Busom amb nom artístic d’Abús trepitjarà l’escenari del Vermell. Tinc molt bon record dels seus primers dos àlbums, des de llavors li he perdut el fil. Trieu-se el pijama, la son de sobre i a patrullar la ciutat.

Data: Ara, ja, d'aquí un parell d'hores. 00:00
Lloc: el Vermell
Preu: Gratuït
Per + info aneu aquí

Carrera de fons: Ix! MacromassA

2010-05-14T19:20:00.004+02:00

Avui els entusiastes musicals de la ciutat tornem a tenir cursa. Després dels estiraments de rigor començarem amb un ritme suau però constant amb els Ix!. Aquests els podríem situar dins d'aquesta new wave de la música catalana (on hi ha Manel, Raydibaum, Maria Comas, Estanislau Verded, Facto de la Fe...) que no se perquè, però de sobte “sembla” que interessa i agrada a tothom. Algú se’n recorda de Glissando*, Aina o les B-violet?

Els Ix! presentaran el seu segon àlbum L'Ingenu és Lliure. Indie rock molt ben fet. Hòstia ara m’han vingut al cap els Santpedro, que se n’haurà fet? No deixeu que em distregui que surto del camí i encara pendré mal. Ara toca apretar, progressivament fins agafar un bon ritme i comencem a esquivar tots els obstacles que ens vinguin per davant. La banda sonora la posen els Macromassa.

Pot semblar inventat, però la veritat és que recordaré sempre el primer cop que vaig escoltar els Macromassa. Un dia qualsevol de l’any 96 vaig posar a la meva cadena Hi-Fi Panasonic el disc UM-YU (Las flores amarillas también dan entradas nuevas a los perros). Vaig deixar que sonés uns minuts i de sobte em va entrar una sensació de mareig estranya, nàusees i malestar fruiï d’aquella música del dimoni! Música extrema, sense sentit, contundent, totalment instrumental i absenta de melodia. Allò em va noquejar. En aquell moment jo era un absolut ignorant. Ni LEM, ni Gracia Territori Sonor, ni John Zorn, ni molt menys (((gargall))). Amb el temps però, tot va començar a tenir sentit...

Sprint final i arribada a la meta. Avituallament i entrega de diplomes.

Data: Avui divendres 14/05/2010

Ix! - Lloc: El Sielu - Hora 23:30h - Preu: 9 l'€uris

Macromassa - Lloc: El Vermell - Hora 1:00h- Preu: by the face, que la cosa está mu mal

COMICS

2010-05-13T20:27:00.016+02:00

Aprofitant l’expo d’en Manel Fontdevila a la ciutat i el recent Saló del Comic de Barcelona voldria recuperar una secció pràcticament oblidada d’aquest blog, Recomanacions Biblio. Així que tot seguit veureu una sèrie de títols acompanyats del seu codi (C Xxx) per que us divertiu una estona gaudint d’aquest gènere aparentment menor de manera gratuïta (No indicats per a fanàtics dels superherois):

El Arte : conversaciones imaginarias con mi madre d’en Juanjo Sáez (Reservoir Books, 2006) C Sae

Agujero negro d’en Charles Burns (La Cúpula, 2008) C Bur

Arrugas de Paco Roca (Astiberri, 2007) C Roca

Catálogo de novedades Acme : presenta una aglomeración cuidadosamente seleccionada de la pasada década de las mejores páginas de cómic en color de Crhis Ware (Mondadori, 2009) C War

Como un guante de seda forjado en hierro d’en Daniel Clowes (La Cúpula, 2004) C Clo

Dinero d’en Miguel Brieva (Mondadori, 2008) C Bri

EXPO MANEL FONTDEVILA

2010-05-04T22:22:00.004+02:00

Per fi Manresa rendeix tribut a un dels seus fills pròdigs. Entremaliat, irònic i fidel retratista de la realitat que ens envolta. Manel Fontdevila te una llarga carrera com a dibuixant de còmics, guionista, ninotaire i parent de polític. Des de finals d’abril i fins al dia 27 de juny es pot veure al Casino de la ciutat una retrospectiva de la seva obra. Originals, esbossos i tires còmiques de totes les èpoques es barregen amb l’esperit de Super Puta, la Parejita, les tires del Regio7 i la seva bona feina a la revista El Jueves. MUST

TONTO QUIEN LO LEA?

2010-04-21T20:53:00.001+02:00

MICHAEL NYMAN

2010-04-13T19:47:00.004+02:00

El del proper dijous, segurament, és el concert amb més pes (pel nom de l’artista) que podrà gaudir la nostra ciutat aquest any. El compositor Michael Nyman, conegut per les seves bandes sonores (The man who mistook his wife for a hat o The Piano), per la seva tendència al minimalisme i les ulleres rodones de cul de got; actuarà al Teatre Kursaal de Manresa.

He de reconèixer que no sóc massa devot de la música, diguem-ne clàssica (entenent com a clàssica la que es fa amb instruments d’orquestra) però la seva actuació dins el passat Primavera Sound no em va deixar indiferent. Una mica hedonista, amb punts d’intensitat moderada (això sí) i una orquestra ben engrassada dirigida des del seu piano.

Data: Dijous 15 d'Abril a les 21:00h
Preu: 30 €
Per + info aneu aquí

Aprofitant que els del Regio7 feien un chat amb el director del Kursaal, des del manres hem volgut llançar-li unes preguntes. A continuació podreu llegir les respostes del Sr. Valentí Oviedo:

És innegable la bona trajectòria que mostra la programació del Kursaal any a any. Obrint-se també a entitats privades (Sarsueles, bodes gitanes o invocacions satàniques). Els Manresans no volem un Liceu per contemplar-lo des de fora. Volem un espai d"entreteniment cultural o pseudocultural que ens faci passar grans estones. Anem al gra. Veig moltes possibilitats a la sala petita, però te un gran handicap les cadires no es podeu treure. Això redueix la capacitat i et limita el tipus d’espectacles. Aquesta Sala te les dimensions idònies per fer espectacles menys mainstream. No em val que per aquests tipus d’actes ja hi ha sales privades a la ciutat. Es podria estudiar la manera de fer-la polivalent? Gracies i Bona feina.

Les cadires de la sala petita sí es podrien treure...I hi estic d´acord amb tu, hi ha un tipus d´espectacles, més multidisciplinars o dansa contemporània, que encara no tenen un espai a la programació...però crec que és precisament perquè li hem de trobar un context, un marc on això tingui sentit...un marc on tot veien l´espectacle es pugui fer un beure, un espai amb 0 limitacions. Com a manresà, i no com a gerent...et diria que m´imagino l´auditori sant francesc, com un espai, a l´estil berlinés on les possibilitats hi fossin totes, sense restriccions...Mentrestant, agafem la idea i procurarem fer-la més versàtil, menys mainstream -m´agrada el terme!

Donant, per suposat un certa qualitat en l´acte. Que val llogar la Sala gran? I la petita?

La Sala gran, si ets una empresa privada, 3.000 Euros, i si ets una institució sense ànim de lucre o fundació (uns 2.000 Euros). La Sala petita, entitat privada( 850 euros) , sense ànim de lucre (650 Euros). Aquests preus inclouen el materia necessari tècnic per desenvolupar l´acte i 2 o 3 tècnics. Addicionalment hi ha tots els serveis relacionats amb venda d´entrades, personal de sala, i material necessari per l´acte que el teatre no tingui (afortunadment això últim no passa gaire sovint!). Sovint però hi ha projectes que requereixen de sala gran, petita, sales polivalents...I necessitat adhoc i valorem el projecte. Si tens interés no dubtis en trucar-nos, en parlem! 93.875.34.02. Una de les cosa que hem après esdevenint una empresa municipal és que el client diu què vol i com ho vol...Crec que és un dels grans avenços del sector públic. saber que és públic, i per públic s´entèn posar-se al lloc de qui paga...bé..un altre debat, seria això, oi?

Per quan Tom Waits al Kursaal?

Anotat!!! Si ve el Michael Nyman..segur que podria venir el Tom Waits!! A treballar-hi doncs!

JOSEP PUNTÍ AQUÍ

2010-04-10T20:22:00.008+02:00

No se si avui veurem el partit del mil•lenni, del que si que n’estic segur és que demà veurem el concert de l’any (a Manresa)! Josep Puntí altra hora Adrià i en un altre temps Umpah Pah, farà acte de presència a la nostra ciutat. No se per on començar, segueixo aquest home de fa anys. L’he vist saldar combats per KO, perdre per punts, flaquejant de cames i caure damunt de la lona en un estat etílico-al•lucinogen que ni els músics que l’acompanyaven sabien com reanimar-lo.

Està clar que Puntí és una putaStar. D’ actitud i presència a l’escenari n’hi sobra. De talent en regala. De Tom Waits a Mike Scott del cabaret al Rock and roll. Sorgit de l’huracà gestat per la tramuntana entre quintos Estrella i llibres de butxaca.

Diuen que està motivat, que en te ganes, que tocarà les hores que vulgui. Espero tornar a veure un d’aquells directes on et cauen els collons a terra, se’t queda la cara de tonto i els ulls vidriosos.

Volem un màrtir o desitgem llarga vida a l’artista? Per que Puntí és un ARTISTA (sí, en majúscules!) i molts fantasiegen amb la seva mort. És clar que el dia que es mori T O T S cauran rendits als seus peus i li riuran les gràcies. Fins hi tot molts juraran haver-lo conegut, però per Deu espero que faltin molts anys!

Data: Diumege a les 19:30h (puntuals!)
Preu: Sold out
Per + info aneu aquí

QUIMIcefa

2010-04-09T20:17:00.003+02:00

Quimi Portet “Viatge a Montserrat” i de camí para a Manresa. Els del Kursaal, després de portar-nos el menja-tifes d’en Leo Bassi, ens ofereixen aquesta nit un concert del noi de Vic. L’home que fot el que li rota, després d’embutxacar-se una bona pasta amb El Último de la Fila, es permet el luxe de composar lliurement (hauria de ser sempre així , no?), de cantar en català i empatxar-se de costelletes de cabrit amb all i oli.

Lluny queda aquell concert a la Sala 2000 on va invitar al personal a fer una mitja part improvisada amb cervesa al Bar Stars (ara Tapas Txus).

Data: JA! divendres a les 21:30h.
Preu: 15 € (culló!)
Per + info aneu aquí

ANIMA, AMINA, IA MAN (pronunciació yanke del: yeah man)

2010-03-22T22:18:00.007+01:00

Avui he rebut el següent missatge del Sr. Draude: “hola a tothom; demà dimarts, 23 de març al VERMELL, a partir de les 21.00, hi haurà l’equip del programa Ànima del 33, volen gravar-nos lo llarga que la tenim a Manresa, és per això que us convidem a que us passeu a fer ambient, i que porteu com més genteta millor, també hi haurà l’actuació musical del grup AMINA, o sigui que comencem bé la setmana”.

Ja ho sabeu hi esteu tots convidats: pixa-curtes, micropenis i persones amb l’absència del cromosoma Y, també.

IV ANIVERSARI MANRES

2010-03-22T20:57:00.004+01:00

God is dead so I listen to Radiohead

2010-03-19T19:47:00.004+01:00

FUCK DRESS

FUCK DRESS
FUCK DRESS

Data: Avui, divendres a les 01:00h.
Lloc: el Vermell
Preu: Gratis
Per + info aneu aquí

(((g))) SEGON ROUND (((g)))

2010-03-11T21:07:00.005+01:00

Després del vibrant concert de Za!, Les Aus i Cuzo, compartir una cervesa amb Kiko Amat, deixar-me portar per la bandaKika al cineclub emulant als oblidats Godspeed You Black Emperor i rematar-ho amb un espectacle de dansa amb dj i begudes gratis incloses; comença la segona volta del (((gargall))) 2010. Ho fa avui dijous amb els desconeguts (per mi) Feu Machine i el popcore de la Nuevo Vulcano.

A partir de divendres (12/03/2010) i fins el diumenge (14/03/2010) es podrà veure a l’Espai 7 del Casino (Biblioteca del Passeig Pere III) una de les coses que més m’ha cridat l’atenció. En primer lloc per que la desconeixia i posteriorment després de xafardejar una mica per la xarxa he quedat fascinat per aquests emuladors de Profesor Franz de Copenhagen del s.XXI. El circuit bending consisteix en un grup de persones que mitjançant aparells electrònics de baixa potència, joguets, sintetitzadors, monitors vells, osciloscopis, conectors, tubs catòdics, resistències i altres andròmines... Creen instruments o obres visuals deixant-se portar per l’espontaneïtat i l’atzar. Com ells mateixos diuen: “it's more control over our chaos. Which is what it's about”. Luthiers digitals, físics, matemàtics, xispes, drapaires i curiosos en general es deixen portar per la màgia del circuit bending. No us perdeu els diferents showcases.

Divendres 11 a partir de les 00:00h. el dub-attack d’E-bastards i el cachondeo en 8 bits de Meneo faran posar el personal en tensió, això sí, amb un somriure als llavis.

Dissabte 12 al Vermell (00:00h) tindrà lloc un dels concerts més esperats. Els que estan pujant com l’escuma de les cerveses que s’arriben a beure a l’escenari Mujeres. Rock and roll dels 50, simplista, descarat i efectiu. Per arrodonir el cartell els gurbetans Furguson amb el seu pop ruidista, ballable i vacilón.

Per els que no n’hagueu tingut prou i a sobre tingueu el paladar fi, el (((gargall))) conclourà amb un àgape a partir de bacallà Skrei i vins de la comarca maridat amb una banda sonora especial per la ocasió. Per fer la digestió, el gamberrisme dels Surfing Sirles. Alguns recordem encara el concert que varen fer al (((g))) 2009, liant-la de mala manera aprofitant que no hi havia el seu frontman Martí Sales, nebodíssim de Pepe Sales (x). Com a fi de festa i després del castell de focs, Jordi Bruch. Jove músic que acompanyat del seu orgue Casio o acordió diatònic amenitza les festes majors dels pobles més recondits del país.

Per + info dels grups, espais i demés martingales clica aquí.

DESTAPE FLASHBACK

2010-03-09T20:33:00.015+01:00

L’altre dia al vespre, tornant cap a casa em vaig trobar al terra el calendari que veieu per sobre d’aquestes línies. Quin flashback! Va ser com agafar el Delorean i tornar a “regreso al futuro” directament a l’època del destape. España cañí. Destilerías Palomas (Anís Palomas – Coñac Gardel – Licor Capuletto) al número 1 de la Carretera de Vich (1970).

(((g))) 2010 (((g))) 2010 (((g)))

2010-03-05T18:28:00.007+01:00

Si el primer (((gargall))) va ser com entomar una patada a la ronyonada. El segon, seguirà sacsejant les consciències del respectable. Més soroll, mantres electrònics, musica dodecafònica, atzar, terrorisme encobert i militància que mai! Aquest any en lloc de concentrar-ho tot en el mateix espai en un sol cap de setmana, el (((gargall))) ha estès els seus tentacles envaint d’altres racons de la ciutat i allargant la seva durada. Seran dos caps de setmana amb un munt d’actuacions musicals, showcases, xerrades, cinema i alguna farsa en nom de l’art. En aquest post trobareu la programació i comentaris (sempre subjectius)del primer cap de setmana d’aquest (((gargall))) 2010.

Després de la presentació extrem del passat diumenge i el concert/karaoke amb filtre inclòs d’ahir dijous. Avui arranca un cap de setmana d’acció i activisme. Comencem avui divendres a partir de les 00:00h. amb el cosmic-electro-dream (com m’agrada inventar etiquetes) d’en Pauk, per acabar amb els sons guturals de Larry Gus .

El dissabte els que matinin (a partir de les 11:00h) gaudiran de la Paraula Interferida. Per primer cop el (((g))) inclou xerrades en la seva programació. Aquestes giraran al voltant del pensament i la creació musical d’experimentació (sembla molt avorrit però estic segur que serà la bomba!). Per abordar el tema contaran amb el musicòleg Ovidi Corbacho (no se perquè ha caigut del cartell el seu amic Oriol Perez, tenia ganes d’escoltar-lo), Sergi Jorda un dels inventors del joguet de moda (el Reactable), l’arquitecte Marc Montañez i ATENCIÓ.......... el Puto Kiko Amat. Aquí permeteu-me que m’aixequi, em desplaci el serrell lateralment cap a l’esquerra, deixi caure l’agulla sobre el vinil i cridi: Sí, vull ser un dels vostres! Després d’aquest instant de locura, només dir que Kiko amat és un obrer de l’escriptura. Autodidacte, eixuga quintos, entusiasta, i posseïdor d’un gran i bast gust musical. El rellevista generacional de Francisco Casavella. Són varis els mitjans que sol•liciten els seus serveis (Rockdelux, Cultura/s...), però en lloc es pot disfrutar tan com en les seves novel•les o llegint el seu fanzine La Escuela Moderna (no us perdeu l’al•legoria: Beber es un placer del numero cinc, tot el que necessiteu saber sobre el bebercio y el gaznate)

Després de la xerrada i per anar entrenant les orelles i l’esòfag, venen els (((còlics))). La besant més arriscada del festival, en un entorn immillorable. El convent de Sant Francesc. Veure programació.

Per Culminar el dia, a les 00:00h, tanquem amb un triple concert: de ZA!, Les Aus i Cuzo. Tots ells amics del Vermell i (((gargallades))) varies. No us el podeu perdre. Papa Dupau Papa Dupau Papa Dupau Papa Dupau Spazzfrica Ehd Spazzfrica Ehd Spazzfrica Ehd Spazzfrica Ehd Spazzfrica Ehd Papa Dupau Papa Dupau Spazzfrica Ehd Papa Dupau Spazzfrica Ehd Papa Dupau Papa Dupau Papa Dupau Papa Dupau Papa Dupau Spazzfrica Ehd Spazzfrica Ehd Spazzfrica Ehd Papa Dupau i Spazzfrica Ehd Papa Dupau i Spazzfrica Ehd Papa Dupau i Spazzfrica Ehd....

Diumenge a missa, tortell i St Ignatius Conspyraci dub al Museu Comarcal (12:00h). A la tarda (18:30) presentació de la Bandakika, on un gran combo de músics locals es prostituirà sonoritzant la pel•lícula de Philippe Garrel “LES HAUTES SOLITUDES” al Teatre Concervatori.

Serà intens i dolorós però esperem sortir-ne indemnes.

LESSNESS YEARS

2010-03-05T18:12:00.004+01:00

Avui abans de passar pel (((gargall))) tinc una cita a la Peixera. No, no és pas amb una rossa recautxutada, és que avui toquen els Lessness i tinc ganes de sentir els nous temes i que collons em cauen bé! De regal Ikostate (ex-Afterfeedback).

Data: Avui, divendres a les 00:00h.
Preu: Gratis
Per + info aneu al p**o myspace!

(la foto de dalt és la portada de l’àlbum Lessness dels Sun Circle, res a veure amb la banda manresana però m’ha agradat la il.lustració)

ESCALFANT L'ESÒFAG

2010-02-28T14:14:00.006+01:00

Després de la fira del xapo, de passar fred i son i la visita dels amics de la Brigitte; per fi comença el gargall. Manresa (o molt probablement una petita minoria) disposa la seva cara més transgressora per ser escopits en ple rostre. Gargalls, còlics, vòmits, música arrítmica, soroll, atzar, caos, musicòlegs i micòlegs, viacrucis, sang i setge, bombolles de sabor, mel i mugró, ponche de acido lisérgico, contarondalles, eixugagots i fauna diversa. Tot això i molt més al (((gargall))) 2010. Recuperant espais perduts com El Convent de Sant Francesc, showcases de col•lectius vinculats al circuit bending, xerrades interferides, la presentació de la Bandakika i d’altres gargallades que podreu consultar al seu web oficial.

Avui a les 19h escalfarem l’esòfag amb un parell de bandes de Berlin:Crystal Plumage i Pato. Tallat de cabells i massatge suau per posteriorment passar a la trepanació i decapitació. Per tancar la nit el classicisme experimental de Les pilotetes vermelles ataquen de 9. Que vagi de gust.

So_Soroll_Silènci...

2010-02-15T22:22:00.007+01:00

John Cage, Krautrock, John Zorn, Stockhausen, Josep Maria Mestres Quadreny, Robert Wyatt, Nitzsche, Fluxus, terrorisme sonor, Macromassa, la Velvet, (((gargallisme))), l’oblidat Martí Brunet, moviments de creació musical i alguna que altra estafa en nom de l’art (sempre!). Tot això i molt més, ho trobareu al número 16 de la revista manresana Q.

Firmes afilades i documentades. Diversió i cultura assegurada, per la cara.

shhh....

LA PRIMERA (((GARGALLADA)))

2010-02-12T18:40:00.004+01:00

Arriba la primera (((gargallada))) de l’any en forma de concert triple. El parell de dos The Murders in the Rue Morgue, els rituals primitius dels Isards i els buscadors de freqüènciesi psicofonies Les yeux sans visage seran l’entrant, el primer plat i el postres demà a la nit al Vermell.

Data: Dissabte 13 de febrer 1:00 h.

Preu: Gratis
Per + info a clica aquí

CLAUDI MONTANYÀ

2010-02-08T22:07:00.003+01:00

Els amics de Wah Wah Records s’han posat en contacte amb el manres arran d’un post publicat sobre la figura d’en Claudi Montanyà i m'han fet arribar una foto on apareix ell entremig de Chick Corea i Jordi Sabatés. Hypster manresà, merry prankster, periodista musical, ideòleg, decebut i finalment suïcida.

Resulta que estan preparant algunes de les seves excel•lents reedicions en vinil de diversos artistes catalans dels setanta com Ia-Batiste, Om o Jarka. Per documentar-se i fer les notes que acompanyaran els LP’s han estat llegint un munt d'antics Vibraciones, on apareixen molts textos d'en Claudi. Si en voleu llegir sobre l'escena musical dels setanta a casa nostra cliqueu aquí

PAUL FUSTER COMESBACK AGAIN

2010-02-08T21:08:00.006+01:00

Fotos by: Maria Novelles
Vermell 07.02.10

TARDE DE TOROS

2010-02-05T19:21:00.005+01:00

A falta de toros us proposo dues alternatives pel diumenge a la tarda (l’hora de l’harakiri), un parell d’opcions que a no ser que tingueu el do de la ubiqüitat serà impossible poder-les compaginar. Cine o concert intimista?

Per fi podem veure a la nostra ciutat la peli sobre els últims dies de la vida de Chet Baker. Trompetista, jazzman, politoxicoman i un dels homes més fotogènics de la història. Cinema en estat pur.

Lloc: Cineclub (El Conservatori)
Data: Diumenge 7 de febrer 18:30 h.
Preu: 5 €
Per + info a clica
aquí

Opció B. L’enfant terrible de Cardona ataca de nou. Després de sis anys de silenci, en Pau ha deixat veure’s les seves barbes altre cop per aquest costat de l’oceà. Folk d’arrels americanes a lo Devendrah Banhart però sense tantes pretensions i més puresa.
Lloc: El Vermell

Data: Diumenge 7 de febrer 19:00 h.
Preu: Free
Per + info a clica aquí

DIVERSIÓN EN EL POLÍGONO

2010-01-29T20:30:00.009+01:00

Fa uns mesos vaig fer una d’aquelles coses que un servidor, fa un cop a l’any i d’altres cada cap de setmana.

Si fos això fos una sèrie juvenil americana, el capítol d’avui es titularia: Tarde en los Multicines o Diversión en el Centro Comercial.

Sí amics, vaig anar a la zona alta de la ciutat. Vaig aprofitat per fer unes compres al Pryca (per alguns sempre serà el Pryca), un parell de partides a la màquina de discos del Salon Recreativo (nota mental: pendent post Yum Yum vs Happy) i em vaig tancar en una d’aquelles còmodes i confortables sales de cinema del Bages Centre. Una paperina de crispetes gegant, refresc a l’abast de la mà i unes ulleres de cel•lofana que em permetien veure des dels trailers fins a la última lletra dels títols de crèdit en 3D. La veritat és que està bastant aconseguit el tema de la perspectiva. Ara bé, hi ha coses que no es resolen ni amb la tècnica ni amb focs d’artifici, ja que les trames i els guions per molta parafernàlia que hi posis, si no estan ven lligades, fluixegen per tot arreu.

Després del cine a fer un mos, triem “restaurant” (Mac Donals, Burger King, Vienna, els tenim tots!) fem cua, endrapem ràpid i fugim d’allí.

La meva excursió no acabava aquí, surto i veig que ens han fet un gimnàs de perfil futurista, por todo lo alto! Pistes de tenis, paddel, piscina, spa, màquines amb pantalles tàctils per fer sudokus, titis amb les malles ajustades, paios depilats de dalt a baix, restaurant de disseny i bar de copes. Però no acaben aquí les novetats.

Ara, el referent del polígon és la discoteca Silènci (veure capítol especial: La discoteca que achantó El Sielu). Una inversió participada majoritàriament per socis locals (allò que podríem anomenar la jet set manresana) que amb l’ajuda d’una empresa d’interiorisme han aconseguit ser el fenomen de la temporada. No puc descrigui-vos-ho ja que un servidor no hi ha posat els peus, però pel que es pot veure a la seva web, se’ls han gastat. La discoteca que farà les delícies de tots els pescadors amb xarxa, cullereta o arpó de la comarca, amants de la moguda de Vic i la música del segell Flash. Nenes escotades, roba de franquícia, colònia afruitada, falç glamur i carn fresca. Cal estar a l’aguait ja que ara s’han proposat d’organitzar concerts i ja han confirmat Melendi (sucks), Antonio Orozco (bufff) i Pastora (pssst)...

En el segënt capítol de Diversión en el Polígono prometo més cotxes tunejats, trapitxeos en el parking, mastegots i trompos de 360 °.

SANJOSEX un tipus normal

2010-01-29T19:14:00.006+01:00

Ja fa temps de l’última visita de Sanjosex a la nostra ciutat i encara fa més d'aquell brillant àlbum Temps i rellotges (bankrobber 2007). Tres anys més tard torna i amb disc nou sota el braç, Al Marge d’un camí (bankrobber 2010). Pel poc que he pogut sentir, va molt en la línea del seu segon àlbum, o sigui que ha deixat de banda de l’energia i la faceta més rockera del seu Viva! (bankrobber 2005) per relaxar-se i contaminar-nos d’aquell tarannà tranquil i calmat (que no lleuger) d’en Carles Sanjosé. De fet, un tipus normal, un tio tranquil. Influències? Doncs les que tothom sap Dylan, Paco de Lucia, Neil Young, Sisa, Serrat, Van Morrison, Pau Riba, Julio Bustamante, Remigi Palmero, els rostolls, el Mediterrani, un bri d'erba, les gambes de Palamós i el vi de taula.

Jo, ja tinc les entrades!

Lloc:El Sielu
Data: Avui, divendres 29 de Gener 23:30 h.
Preu: 7 € (anticipada) 9 € (taquilla)
Per + info a clica aquí

BARRIGUITAS power

2010-01-23T13:51:00.003+01:00

Praga VS Raydibaum

2010-01-22T18:43:00.004+01:00

Seré breu STOP Praga a la Peixera STOP 00.00h STOP Raydibaum al Vermell STOP 01:00h STOP Guitarres afilades STOP gran nit FI

INVASIÓ

2010-01-22T18:20:00.005+01:00

Que més es pot demanar? Cavalcar un ratet de bon matí, orinar en un avet trepitjant l’asfalt, fer un cigaló tot llegint el Mundo, provar sort a la màquina de boles i escriure alguna bretolada a la pissarra… Tot això sense moure’s de la vorera.

LA YUMA

2010-01-21T20:14:00.005+01:00

Ahir vaig tenir una visió i una alegria, tot va venir arran d’una xerrada que varem tenir amb el pastisser d’Artés, en Pep Quintana. Antic membre de Los pelyGrossos, amant de la faràndula i el bon humor, però això és una història que ara no ve al cas (no avancéssim esdeveniments). El bo d’en Quintana ens va parlar de la Revista Blanca un espectacle de “varietes” que girava als casals parroquials de la comarca a mitjans dels anys seixanta. Una mica de rock and roll, quatre “xascarrillos”, música lleugera, un faquir! (del poble d’Artés) i ANTENCIÓ la Yuma!!!! Us en recordeu? Sí, la Yuma. La maricona, el marieta, el seraces, el monyardot del barri, veddette on les hi hagin i el primer transvestit de la comarca; tot això amb tots els respectes que ens mereix un personatge de l’altura de la Yuma. No recordo haver-l@ vist des de finals dels anys vuitanta, desfilant pel barri antic de Manresa. Pel que ens deia en Pep, encara passeja el seu tipet amb encant per Cabrianes com en les seves bones èpoques del Molino. Si la voleu veure, cada dia esmorza a la Pastisseria Quintana.

YUMA STILL ALIVE

BENDING 24h

2010-01-11T22:49:00.006+01:00

El que ens faltava a la ciutat, garitos plens de màquines expenedores oberts 24h que faran les delícies als més goluts i satisfaran les vostres necessitats bàsiques a qualsevol hora del dia. Tot tipus de xocolatines, condons, snacks, cafès, refrescos, paper de fumar, entrepans polimèrics i fins i tot suc de taronja natural. Tot això autogestionat, optimitzat i a prova de vàndals. Dues franquícies: Passeig del Riu i Carretera de Vic.

Resum 2009 (versió Manres)

2009-12-30T17:05:00.005+01:00

L’any 2009 serà recordat per la crisis mundial, el gol d’Iniesta i la mort d’en Jacko. Com de costum, des del Manres farem el nostre repàs particular a l’any que ens està apunt de deixar.

Sense cap mena de dubte l’esdeveniment de l’any ha estat el (((gargall))). La proposta paramusical que han creat la gent del Vermell. Generant una marca, una manera de fer i un segell sota el qual s’amaguen, entre d’altres, propostes sorolloses, arriscades, músiques improvisades i farses artístiques. Una novetat que de ben segur no ha deixat indiferent al públic que s’ha deixat seduir per algunes de les seves propostes. La marca (((g))), a part del festival del passat mes de març, ha tingut la seva versió estiuenca i diversos parts prematurs i avorts durant l’últim trimestre de l’any.

Malauradament l’altra noticia de l’any va ser la mort del pintor Toni Ferrer Carné , dic malauradament primer de tot pel talent que desprenia el seu traç i en segon lloc per la poca repercussió de la noticia i sobretot de la seva obra. De la qual, em consta que ja hi ha revenda. Ell, mentrestant, segurament deu estar ben instal•lat en algun cau de mala mort bevent, conversant i fent gala del seu talent entre en Brian Jones, Doménikos Theotokópoulos, Jimmy Hendrix i Francisco Goya.

L’any en que han esclatat les xarxes socials com facebook, twitter o twenty, hem vist com apareixen a la ciutat un parell de plataformes dignes de ser mencionades i revisades a cada actualització. Per una banda el canal on-line manresacomunik.tv i per l’altra el fanzine contracultural (que poc que m’agrada aquest mot) 11del11.

Musicalment apart del (((gargall))) em quedo amb els concerts de Love of Lesbian i Joan Miquel Oliver al Sielu i els de (lo:muêso), Tarántula i el Petit de Cal Eril al Vermell.

Pel que fa al cinema no puc deixar de treure’m el barret davant d’Albert Serra, tot i que no em va acabar d’emocionar la seva última pel•lícula, El Cant dels Ocells, si que em van il•lustrar les seves paraules en la seva visita a la ciutat. Un director al que cal seguir des de ben a prop. La que segur que no sortirà a cap llista i que per mi és una de les pel•liculetes de l’any, és Petit Indi , d’en Marc Rexa.

Deixant de banda l’anècdota del Tour de France i la polèmica sorgida del post sobre el MTC, cal destacar abans d’acabar aquest resum la feina que fan la gent de la Casa de la Música, que a part d’organitzar concerts, ens proposen xerrades, cursos i d’altres activitats a la ciutat.

Deixem enrere ja el 2009 d’una vegada (no vull tornar a sentir a parlar de crisis!) i deixem-nos seduir pel 2010, que de moment sembla ser que en Michael Nyman i el seu piano es deixaran caure per Manresa.

LESSNESS

2009-12-26T12:18:00.004+01:00

Ja fa forces mesos de l’últim concert que varen oferir la banda manresana Lessness. Durant tot aquest temps han escoltat fins a la sacietat bandes com Vetusta Morla (pot ser bo?) o Standstill. Tan és així que han decidit canviar l’anglès per la llengua espanyola en les seves cançons. Avui al Vermell tindrem l’oportunitat de sentir les seves noves composicions per primera vegada.

Lloc: El Vermell
Data: Avui, dissabte 26 de Desembre a la 1:00h.
Preu: Free tax
+ info a http://www.myspace.com/lessness98

COMPRO ORO

2009-12-21T18:26:00.001+01:00

d’haver-ho llegit en alguna banda de la ciutat

MNRS:SNT:BRLN

2009-12-16T21:32:00.008+01:00

"De sobretaules interminables parlant sobrela nostra ciutat, la seva gent i sobretot les seves nits, neix Manresa Is Not Berlín.

Un projecte amb el propòsit clar de fer despertar de la letargia a tots els presents amb una de les millors armes que coneixen: la música. La idea és clara. Fer ballar el personal, trobant la barreja perfecte entre estils. Aquí tot s’hi val: post-punk, dark-wave, noise, indie-pop, acid-house, electro, techno, kinki sounds, etc. Perquè Les Escodines no és Kreuzberg, ni la Muralla del Carme és Karl Marx Alle, ni La Peixera és el Berghain.

Manresa Is Not Berlin!"

Aixi s'anuncia la primera de les activitats que sota el nom de manresa is not berlin organitzen en rdwn i un servidor, amb la idea d'animar una mica el panorama de la ciutat. Això ha de ser només el principi, tenim més idees que ens agradaria concretar de cara el futur.

Lloc: La Peixera
Data: Dissabte 19 de Desembre a les 00:00 h.
Preu: Gratixxx
+ info aquí

XESCO BOIX

2009-12-16T21:28:00.003+01:00

Als Estats Units respecten i veneren la figura de Woody Guthrie, Nick Drake o Pete Seeger (amic d’en Xesco) per les seves carreres, repertoris, sensibilitats i sobre tot fam d’il•lustrar i transmetre valors ara ja en hores baixes. Al nostre país hauríem de fer el mateix amb en Xesco Boix. Cantant incansable, guitarra en mà i sempre envoltat de canalla. Contes, cançons, manifestacions, protestes,mijacs casals i escoltes, militància, progressisme, rialles i ganes de canviar el món de soca-rel . Al final el món va acabar amb ell i va decidir tirar-se a les vies del tren. Ara se celebra el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. Músics actuals com Anímic, El petit de cal Eril o The Missing Leech estan, en part, en deute amb ell.

El proper dijous a les 22h, dins el club de la cançó que organitza un cop al mes la sala el Sielu, és retrà un homenatge a en Xescu. Una orquestrina a càrrec d’animadors infantils de la comarca, cantaran la seves cançons i reviuran el seu esperit.

+ info a: clica aquí

A ROCANROLEJAR

2009-12-11T18:05:00.005+01:00

Cap de setmana ple de propostes musicals. Deixeu-vos estar del fred, de les merdes que fan a la tele i a patrullar la ciutat! Comencem avui divendres a la Peixera (23:00h) amb els hardcoretes Bullit, fent allò que abans en deien punk californià o hardcore melòdic vaja melodies, ritme i velocitat. Un cop hagueu entrat en calor, gireu la cantonada i costa a vall fins al Vermell. Allí Le Pianc (01:00h) us recrearan amb un dels seus divertiments punk-pop-surf de dos minuts amb molta estètica, xiclet de maduixa i so 60s. Ah, tot de franc!

El dissabte toca complir i fer acte de presència al Rock’n’Reis, no tant sols per la causa (que s’ho val), si no per la qualitat del cartell. Que sempre es nodreix de lo milloret del panorama comarcal. L’indie dels Men of Russia, els foscos Croma, els tantes vegades aparegudes en aquest blog en el darrer any Projecte Bu, els caribenys Tio Tirito i els que sempre fitxen, Sherpa. Tot això a partir de les 21:30 h al Pavelló Vell Congost de Manresa. Els diners de l’entrada aniran destinats a poder comprar joguines i materials educatius per als infants en situació de risc de la ciutat de Manresa.

A rocanrolejar!

MANRESA BIZARRA

2009-12-05T18:46:00.003+01:00

hotel Pere III

MANRESA ON-LINE

2009-11-20T19:00:00.005+01:00

M’agradaria recomanar un parell de llocs webs que tenen certa relació amb la nostra ciutat. En primer lloc el blog de la fotògrafa Roser Ortiz on podreu trobar imatges de concerts i festes populars del nostre país. Com la que il.lustra la imatge d'aquí sota. El fill bastard d’en Ziggy Stardust i Iggy Pop en estat de percepció plena al MILF.

Ziggy Pop Finestres per Roser Ortiz

En segon lloc la plataforma Manresa Comunik. Una televisió on line feta per gent d’aquí on podreu veure tota mena de coses sobre música, art, cinema,teatre, que moltes vegades no es poden veure a la tele convencional. Tot això, fet amb un estil distés idivertit amb un acabat semiprofessional. De debò, val molt la pena, a mi em va servir per conèixer els e-bastards!

BYE BYE PERROFLAUTAS

2009-11-16T22:49:00.002+01:00

Ajax Pino's Power !

MANRES TERRITORI CONTEMPORANI

2009-11-16T22:29:00.006+01:00

Com que se m’ha titllat de passiu i crític amb els picapedrers. Voldria afegir el meu granet de sorra i cedir una de les "meves obres" a la ciutat. La podreu veure en alguna banda, talment com si fos una d’aquelles obres quotidianes de l’amic de pensamientos de bolsillo.

Escombros de animal grabados por el momento presente

Manresa Territori Contemporani

2009-11-12T21:55:00.007+01:00

Ahir vaig veure a través de manresa comunik.tv la presentació-roda de premsa del Manresa Territori Contemporani. La veritat és que propostes com aquestes a un servidor sempre li semblen interessants d’entrada. El que hem va començar a posar en alerta, els cabells de punta i finalment inflar la bossa escrotal és la foto coral. Cares, la majoria d’elles, conegudes per a mi. Alguns, per que sempre acostumen a sortir a la palestra en aquest tipus d’esdeveniments (sempre suquen els mateixos ¿?). Ara, a mi el que m’és em dol, és veure gent que teòricament milita en el món de l’underground que van d’alternatius i acaben, com diria aquell, venent-se a la puta pela! Ja no criticaré si se’ls pot considerar o no artistes. Al segle en el que vivim aquest adjectiu/substantiu s’ha debaluat molt per excés d’us.

Tot això m’ha fet venir al cap aquell casal anarquista que hi havia al carrer Barreres als anys 90 on el cabecilla, en Txani, no parava d’escopir consignes contra el Govern i l’Estat. Però, resulta que ell era funcionari de correus! Incongruent ¿? No, si no pots amb l’enemic uneix-t’hi.

Després de la rajada general, parlarem del que realment importa, el contingut. Aquest sidral està dividit en tres eixos bàsics: GALERIES DI-FUSES, on l’art contemporani envairà els espais quotidians de la ciutat. CONFLUÈNCIES, on sis creadors locals presentaran els treballs que han preparat juntament amb col•lectius i entitats de la ciutat. HOSTATGES, els centres de producció artística Hangar, el Niu i Cal Gras es mudaran a Manresa durant les jornades. Dins els seus espais s’hi podrà trobar informació, mostres d’artistes, activitats, etc...

Del gruix de la programació destacaria l’espectacle de dansa audiovisual i interactiu que presentaran la Mitosis, Oscillare i Julio Lucio a la sala petita del Kursaal el dia 14 a les 22h. El Dimitry en acció pel carrer Sant Miquel amb la música de fons del Dj Uxuca, el dia 15. Els concerts del Vermell de regust (((gargallòs))) Eli Keszler (15/11/09 – 19:30h), Homenatges (27/11/09 – 19:30) i l’Institut Fàtima (27/11/09 – 1:00h). Un altre esdeveniment interessant, és el que es produirà al semàfor entre la Crta. Cardona i la Muralla Sant Domènec. Una instal•lació interactiva que permetrà als vianants interactuar jugant a tenis taula mentre esperen el canvi de color. Preguem disculpin les molèsties servirà per reflexionar sobre el procés de rehabilitació urbanística del Barri Antic de la ciutat de Manresa. El resultat es presentarà en forma de revista gratuïta. I per acabar les dos últimes recomanacions: l’exposició fotogràfica En Cru i el documental La màquina de Gerard. Gent gran i malalts mentals. Persones amb moltes coses a dir, des de un prisma molt diferent. Alterat i sacsejat pel pas del temps.

Lloc: Ciutat de Manresa
Data: 14-30 de Novembre
Per + info a clica aquí

OKIESON

2009-11-11T21:27:00.003+01:00

Segona oportunitat per veure els holandesos Okieston i Phantom Puercos a la ciutat de Manresa en menys d’una setmana. Només us diré que jo hi era (I was there!) i els primers varen ser els grans triomfadors del Mediterranian Ilegal Fest del passat cap de setmana. Músics experimentats i molt ben engrassats, fent allò que ara anomenen americana. Per moments em va semblar veure els Wilco quan començaven, Jeff Tweedy n'estaria orgullós. No us els perdeu!

Lloc: Voilà (C/ Cos, 74)
Data: Dijous 12 de Novembre 23:00 h.
Preu: Free
Per + info a clica aquí

MEDITERRANIAN ILEGAL FEST

2009-11-06T16:44:00.003+01:00

Si ja esteu una mica farts de la Fira Mediterrània, dels sons de tenora i gralla. Pels que mai en tenen prou o simplement volen viure una experiència extrema (en alguns casos) s’ha creat el Mediterranian Ilegal Fest (MILF). Aquest festival constata dues coses, la primera és que la Fira Mediterrània s’ha consolidat, ja que ja disposa d’un festival alternatiu , tipus Anti-sonar, fora del cartell oficial (off-festival) i la segona, que mai havia estat tan equivocat el títol d’aquest blog. Ara resultarà que a Manresa sí que hi fan coses!

Un festival amb el segell (((gargall))), cartell radical (((i explícit))) i grups de diferent procedència.Com anuncien alguns: pànic escènic, desfilada de pollastres a l'ast i majorets matinals!

Lloc: C.S.O. CNT Manresa
Data: Dissabte 07 de Novembre 1:00 h.
Preu: Gratixxx
Per + info a clica aquí

PETIT INDI

2009-10-30T21:55:00.003+01:00

Petit Indi la nova pel•lícula d’en Marc Recha s’estrena a les sales comercials! Això d’entrada ja és una novetat. He de reconèixer que em fascinen les pel•lis d’aquest director, així com els personatges en busca constant i el paisatge sempre fronterer (en terra de ningú) on passen les històries que ens ensenya. Encara no he tingut la oportunitat d’anar-la a veure però ho penso fer ben aviat i sense necessitats d’anar a la filmoteca, baixar a la capital o utilitzar la mula. Ho faré als Cinemes Atlantida, que molt possiblement també podrien apareixer en una futura obra d’en Recha. Entrada per un supermercat, aquell taquiller barbut que sempre he pensat que era cec, la tenda cantonera a rebossar de productes hipercalòrics, l’escalinata, les sales fosques i plenes d’àcars...

La nova pel•li d’en Marc Recha retrata la vida d’un nen que viu en un d’aquells barris especials, allò que l’escriptor Agustín Fernández Mallo anomena: Tercer paisage. Vies de tren, gallines, autovies, arbustos, fàbriques, amants dels ocells cantors, rieres, barraquisme horitzontal i vertical, rocs, guineus, carrers sense asfaltar, vida feréstega, molts personatges i fins i tot un canòdrom. Tota aquesta amalgama de sabors, vivències i arquitectures conviuen en un mateix entorn. El món del Petit Indi.

Lloc: Cinemes Atlantida (com a mínim aquesta setmana)
Feiners: 18.20 - 20.20 - 22.30
Dissabte i festius: 16.20 - 18.20 - 20.20 - 22.30
Preu: 6 € (¿?)

SURFING SIRLES

2009-10-30T17:58:00.005+01:00

Els Surfing tornen al Vermell i aquest cop ho fan amb el seu bocalista hiperactiu. Martí Sales: cantant de groove-surf, escriptor, tarambana, actor i el més important, el nebodet del gran Pepe Sales (al cel sia X). Els que vareu xalar de la seva actuació que van fer en el primer (((gargall))) no els haureu oblidat. Venien sense cantant però van exhalar: caos, punk-attitude, suor i mooooolt de groooove. Amb baralla final dels dos germans que militen al grup. Poble d’Stars!

Lloc: Vermell
Data: Divendres 30 d'octubre 1:00 h.
Preu: Gratixxx
Per + info a clica aquí

MANRESA CAPITAL

2009-10-23T19:19:00.004+02:00

Passejador de gossos a Manresa?¿

Ara només ens falta l'Starbucks ¡!

NOTHINK + CLEPTON

2009-10-21T20:08:00.002+02:00

Des de fa un parell de mesos tenim la sort de comptar a Manresa amb un nou reducte d’activitats i bullici que col•labora a que la ciutat cada cop passin més coses. La Peixera es troba al carrer de la Codinella, ben a prop de l’Ajuntament. Porta l’etiqueta de cafè teatre (que poc que m’agrada aquesta etiqueta) i obren tots els dies de la setmana. Tan s’hi pot anar a fer un cafè al matí, com una birra a la tarda o fer el tarambana fins a les tantes les nits de divendres i dissabtes.

Els que encara no l’hagueu trepitjat mai, us recomano que us estreneu demà mateix aprofitant el doble concert dels Clepton + Nothink. Dels Manresans Clepton poc a dir que no sapigueu ja. Guanyadors del Manresa Proposa Musics, fent un indie pop fresc cantat en català. Encapçalant el cartell els Madrilenys Nothink que tornaran a posar el públic manresà potes avall. Hardcore amb molta melodia que de ben segur omplirà la cova. La fabulosa sala de concerts que s’han tret de la màniga els de la Peixera, tal ment com si es tractés del The Cavern però sense haver de baixar tantes escales.

Lloc: La Peixera
Data: Dijous 22 d’Octubre, 22:30h.
Preu: Gratis
Per + info a clica http://www.myspace.com/nothink &

www.myspace.com/clepton

BÚFALS

2009-10-20T22:32:00.006+02:00

Per fi una aposta pel teatre de risc dins la conservadora programació, però de qualitat, que ens tenen acostumats al Kursaal. Búfals, l’obra dirigida i escrita pel jove dramaturg Pau Miró és la primera de la seva trilogia animal. Les ja estrenades, Lleons i Girafes tanquen el cercle.

A Búfals, cinc germans expliquen els intringulis de la seva família dins la bugaderia on treballen. Sempre en constant supervivència com autèntics animals.

Esperem tenir l’oportunitat de veure, també a Manresa, les dues obres restants que tanquen la trilogia i ens mostren altres punts de vista d'aquestes bèsties.

GgggggggggrrrrrrrrrrrrrrRRRRRRR¡¡¡¡¡!!!!!!

Lloc: Teatre Kursaal
Data: Dimecres 21 d’Octubre, 21:00h.
Preu: 10 € taquilla, 6€ a atrapalo
Per + info a clica aquí

CONTROL

2009-10-16T17:46:00.003+02:00

La història mil vegades contada. El Jove Ian, superat pel seu propi èxit i un munt d’idees turmentoses que li volten pel cap decideix penjar-se al menjador de casa, veient una peli d’Herzog tot escoltant el The Idiot d’Iggy Pop. Abans d’arribar aquí, tota l’èpica, esplendor i l'obscuritat d’un dels millors grups de tots els temps, Joy Division. El Manchester dels anys 70 no era un bell lloc per créixer. Paisatge post-industrial, formigó en abundància, atur, gecs de vellut, moltes pintes i cigars consumits. Curtis i companyia van anar un pas més lluny, Post-punk, Dark-wave, una música que sacsejava les entranyes i continua vigent.

Control és un biopic hiperrealista, amb uns personatges molt ben caracteritzats i una fotografia brillant, blanc i negre òbviament.

Lloc: Teatre Conservatori
Data: Diumenge 18 d’Octubre, 18:30h.
Preu: 5 €
Per + info a clica aquí

TRANSGRESSORS

2009-10-13T23:01:00.006+02:00

L’edició d’ enguany de Tocats de Lletra tractarà el concepte de la transgressió aplicat a la literatura. Permeteu-me que posin en dubte el nivell de transgressió, després de que l’any passat dediquessin el cicle als escriptors maleïts dels quals un servidor no en va veure ni rastre. Si em permeteu el comentari, abús de l'autobombo i cultureta progre amb molt poc risc.

Afirmen que: “volem donar a conèixer, a través de recitals poètics, exposicions, xerrades i actes, les obres de diversos autors que, per la seva temàtica, per la seva utilització del llenguatge o per la seva personalitat, varen ser transgressors en la seva época”.

Després de fullejar el programa he de reconeixer que hi he trobat coses francament interessants:

EVOCANT BROSSA
A càrrec del Casal Familiar Recreatiu
Dijous 15 d’octubre a les 21:30 h
Bar-Restaurant Els Carlins (C. Sabateria, 3)

PRECAUCIÓ: OBRES
a càrrec d’Enric Casasses, poeta i Feliu Gasull, guitarrista
Dissabte 17 d’octubre a les 12:00 h a la Plana de l’Om

Els poemes dits per l’Enric Casasses s’entreteixeixen amb las música de Feliu Gasull. La interacció entre la veu i la música pren formes diverses en les diferents peces. Des de solos de cadascú d’ells fins a duets fets expressament l’un per l’altre i l’altre per l’un.

Organitza: Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i Ajuntament de Manresa.
* En cas de pluja, l’acte es celebrarà a l’Auditori de Caixa Manresa (Plana de l’Om, 6)

Presentació de la novel•la EL BALA PERDUDA, de Kurt Vonnegut
Dimarts 20 d’octubre a les 19:30 h
A càrrec de Pepa Rosiñol, traductora de l’obra, i Jordi Quer, editor
Llibreria Petit Parcir (C. Carrasco i Formiguera, 16)

Kurt Vonnegut (1922-2007) ha estat un dels narradors més rellevants i originals de la literatura nord-americana contemporània. Ara es tradueix per primera vegada al català. Amb aquest llibre, fa un retrat corrosiu i alhora entranyable de la societat del midwest americà, tot mostrant les capacitats autodestructives de l'home contemporani.
Organitza: Llibres Parcir

Club de lectura: LA MÀQUINA DE CARDAR, de Charles Bukowski
Dijous 22 d’octubre 19:00 h
Sala d’actes de la Biblioteca del Casino (Pg. de Pere III, 29)

Un recorregut per una de les obres més destacades d’un dels escriptors més transgressors de la literatura nord-americana del segle XX.

Organitza: Biblioteca del Casino

POESIA I LLETRES EN EL ROCK
Dimecres 28 d’octubre a les 20:00 h
A càrrec de Natxo Tarrés
Centre Cultural el Casino
(Pg. de Pere III, 27)

En aquesta xerrada, el músic manresà Natxo Tarrés ens parlarà de la importància de la poesia en les lletres de les cançons de pop-rock, tot fent un repàs a la obra dels diferents músics de referència de la història de la música moderna, com Bob Dylan, Leonard Cohen o Jim Morrison.

Organitza: Casa de la Música de Manresa

UN CLAP DE SOL BARRAT DE SANG amb JORDI BOIXADERAS i JOAN MARTORELL
Divendres 30 d’octubre a les 21:30 h
Sala Petita del Kursaal
(Pg. de Pere III, 35)

L'actor Jordi Boixaderas recitarà, amb l'acompanyament musical de Joan Martorell, poemes de Joan Brossa, Miquel Bauçà, Boris Vian, Vladimir Maiakovski, Malcolm Lowry, Leopoldo Panero, etc.

Selecció de textos: Jordi Estrada

Entrada gratuïta.

Organitza: Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i Ajuntament de Manresa
Col•labora: MEES

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT
Dissabte 1 de novembre a les 12:00 h
Cementiri Municipal de Manresa (Ctra. de Sant Joan de Vilatorrada)

Coincidint amb la vigília de Tots Sants, l’actor Ivan Padilla posarä veu a poemes d’autors difunts i vivents que parlen de la mort: Màrius Torres, Cesare Pavese, Gabriel Ferrater, etc.

Organitza: Ajuntament de Manresa i Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya.

Vonnegut, Margarit, Leopoldo Panero, Morrison, Joan Brossa, Boris Vian, Charles Bukowski, Cassasses. La veritat és que la cosa promet. Si no compleixen les expectatives ens permetrem la llibertat de transgredir fins el nivell que consideraríem mínimament necessari!

LESBIANISMO POP

2009-10-13T22:40:00.005+02:00

Love of lesbian aterren a la ciutat per tercer cop . Han anat de menys a més en quan a públic, sí, ara ja són un grup mainstream. I que? Probablement han anat de més a menys en quan a intensitat, encara que segurament han guanyat amb lirisme (el fet de que es passessin al castellà i va ajudar) i sonoritat. El balanç el podeu fer vosaltres mateixos el proper divendres al Sielu. Pronostico sold out. Abstenir-se fans de Jhon Boy

Lloc: el Sielu
Data: Divendres 16 d'Octubre a les 23:30.
Preu: 12 € anticipada i 15 € a taquilla
Per + info a clica aquí

LA MANRESA MÉS AVANÇADA

2009-09-24T21:15:00.004+02:00

Ja és a la xarxa el primer número del fanzine Onze del Onze: música, art, terrorisme, còmics, manresanisme i subcultures vàries.

Descarrega el primer número aquí

SE BUSCA LORO

2009-09-10T21:02:00.002+02:00

Un parell d’anuncis m’han torbat aquesta setmana. Un, les grans pancartes pregonant la paraula BolsaCaca amb lletres ben grans sobre un fons de color blau o fúcsia, ressaltant el missatge. Després, com la majoria de les vegades ha estat decebedor. Doncs, resulta que l’anunci formava part de la nova campanya del Pryca (si, per a molts sempre serà el Pryca) per fer desaparèixer les bosses de plàstic. El que no decep és el segon anunci, del Regiò7 del cap de setmana passat: “Se ha escapado un loro africano gris y de cola roja y que responde por Juanito. Es muy hablador, está anillado y lleva chip”. Si veieu el Juanito poseu-vos en contacte ràpidament amb el Paco o la Trini, prometen recompensa! Boníssim. Massa bo per formar part d'una campanya de marketing.

COSES D'ANTES

2009-08-26T20:39:00.010+02:00

(Brams + Potato + Bugies · 20/04/95 · Quins temps...)

(Joxe Ripiau + Discipulos de Otilia + Obrint Pas · 23/11/95 · )
Quin cartell!!!

(La Polla Records + Skarface + Color Humano + Sociedad Alcoholika... 1999-2000)

Em faig gran o ja no fan concerts com akests ?¿

(Sangtraït 1996? - El último de la Fila 20/02/96)

(Ska-P 8/11/1999? - Dover 14/03/2000?)
Grups de moda d'una altre temps

(Celtas Cortos 1998? - Chill Out + Sopa de Cabra 2001)
Concerts de Festa Major

(Sabina · 11/05/01 - Pascal Comelade 19/11/06)

(Macaco Oct 2006 - Guillamino Nov 2006)

(Projecte Bu 15/01/09 - Sanjosex 13/04/08 - Lluis Llach 11/03/07)

(Triangulo de Amor Bizarro 25/05/07, Standstill 28/11/08, Lagartija Nick 30/11/07, Mishima 09/05/08, Love of lesbian 18/01/08, Joan Miquel Oliver 01/05/09)
Triangulo + Standstill lo millor dels últims temps!!!

ALEGRIA QUE JA ÉS FESTA MAJOR

2009-08-23T20:55:00.003+02:00

S’acaben les vacances. El curs escolar escalfa motors. Els quioscos s’omplen de nous col•leccionables que faran les delícies dels més freaks. Però abans, com cada any i posant fi a l’estiu torna la Festa Major de Manresa. Del 22 al 31 d’Agost la ciutat sortirà al carrer per celebrar la festa gran.

Com cada any des del Manres farem un repàs de les actuacions musicals tan de la Institucional com de l’Alternativa (cal recordar que és una de les més antigues que se celebren al nostre país).

Dimecres 26 d'agost

Després del pregó i el típic sopar inaugural de la FM Alternativa, arrenca el concurs d’Air Guitar. El nom ho diu tot, consisteix en emular que s’està tocant la guitarra però sense l’instrument. Partint de la idea que no cal tenir nocions de solfeig ni harmonia. No hem digueu que no ho heu fet mai? Raqueta en mà, davant del mirall imitant els millors solos i moviments de Hendrix, Slash, Angus Young o Steve Vai.

Després de la suada, la Trincada. Versions del trio de Canet a càrrec de diferents músics i pocavergonyes de la ciutat.

Per acabar, res millor que el funk-fuzz cada cop menys psicodèlic dels Boogie Dreams

Tot això a la Plaça Gispert.

Dijous 27 d’agost

Dins la programació de la FM Alternativa i com de costum (i que duri) a la Plaça Puigmercadal podrem gaudir del retorn dels rumbers AiAiAi, clàssics de l’escena que tornen aprofitant que el gènere està de moda. Pels més troneres i els que no els fa por llevar-se d’hora el dia següent la Banda Conmoción els te preparat un fi de festa a base de fanfàrries, xarangues i cha cha chas.
.

Divendres 28 d'agost

.
El divendres el tenim farcit i haurem d’anar practicant el canvi de lloc instantani per no perdre’ns cap dels directes de la ciutat:

22:30 En Quico Pi de la Serra actuarà dins el festival de Blues que organitzen cada any els del Sielu

23:00 Concert inaugural de La Peixera (el local del que tothom parla fins i tot abans de que obrin) a càrrec de la Phoenix Band. Versions de clàssics de tota la vida en clau acústica

I a partir de les 23:30 tots els moderns (i els que no ho som tant) aniran a la Plaça Sant Domenec per sentir el tecno-pop dels Dorian (esperem que ofereixin temes del seu nou àlbum, La ciudad Subterránea, que surt el setembre) i veure el grup de moda, Manel (que petits i que bons, espero que toquin la versió de Pulp: Gent normal!)

Per acabar la nit, res millor que els Toasters, que ens faran recordar aquelles FM Alternatives de fa uns anys, a ritme de Ska. He de reconèixer que se’ls han gastat ja que, els de Nova York, són una de les millors bandes del gènere que actualment es poden veure en directe (respectant els Skatalites i els nostres admirats Skarface, que ja han tocat a l’alternativa)

Dissabte 29 d’agost
.

Simultaniejant amb la interessant trobada de puntaires podrem treure el cap a la Plaça Sant Domènec per veure a partir de les 18 h. el directe de les joves (i de vegades boníssimes) bandes locals: Hysteresis of Anger (Metal Core), Clepton (Indie Rock) i White trousers 4 the summer (Rock) .

A les 19h es concentraran al Patí del Casino una pila de bateries en la que serà la primera trobada de bateries de Manresa. Totes elles dirigides pel mestre Quim Solé. Esperem que facin tremolar la ciutat!

De nou a la Peixera, a partir de les 23 h. un dels grups més interessants que han sortit darrerament a la ciutat, els Croma. Rock obscur i latent al més pur estil Kitsch (algú recorda aquesta gran banda de Banyoles?)

A la Plaça Sant Domènec pels vols de les 23:30, La Troba Kung-fú desplegaran les seves eines per fer allò que millor saben fer. Posar damunt de ball al personal a base de cúmbies, rumbes i bachatas a mil per hora.

Els de la FM Alternativa no es queden curts i pel dissabte ens han preparat l’actuació dels Fall of Mankind que continuen la saga de bons grups de brutal death de la ciutat. A continuació una cosa que ningú s’hauria de perdre el Col•lectiu Càndida farà una de les seves performances de pintura en viu. Acollonant és l’adjectiu i la boca oberta és com us quedarà la cara després del seu xou. Després passaran per l’escenari els Progecte Bu (encara no he decidit si m’agraden o no, així que els tornaré a veure). Per acabar els canadencs The Real McKenzies la liaran parda amb el seu punk de corral. A la fi, els punxadiscs Johnny Fever i Joel el Pallasso ens faran fora amb una sessió petarda (ep! que no jo dic jo, ho diuen ells!)

Diumenge 30 d'agost

Si encara teniu esma i no n’heu tingut prou amb el castell de focs, podeu passar-vos per la Plaça Puigmercadal per veure els francesos Brain Damage que us delitaran amb un dels seus sound systems delirants a base de dub i altres estils narcòtics que de ben segur el vostre cervell no agrairà.

Això només ha estat un tast, si voleu més informació sobre els concerts i les activitats de la Festa Major no deixeu de visitar la web de l'Ajuntament i la de la FM Alternativa .

TANCAT PER VACANCES

2009-08-02T21:34:00.000+02:00

REM A LA SALA LOIOLA

2009-08-01T17:07:00.004+02:00

Ahir em vaig topar amb una d’aquelles joies que t’alegren el dia i et fan sortir aquella maliciosa rialla de trapella i alhora vergonya. Un almanac que resumeix els primers deu anys del diari Regio7 (1978 - 1988).

A través de les seves pàgines he pogut constatar que la llegenda urbana que corria sobre el grup REM i la ciutat de Manresa era certa. He conegut varia gent que me m’havia assegurat conèixer algun dels assistents i que fins i tot es conservava algun cartell del concert. Ara, només cal anar a l’hemeroteca en busca de la proba fotogràfica o qui sap si fins i tot apareix algun document sonor. Us imagineu Michael Stipe a la Sala Ciutat (a l’època Sala Loiola)? Amb cabell!!!.

El llibre he pogut extreure altres perles com el concert de la banda de psicodèlica Mother Gong l’any 1978. El so ambient de Tim Blake i el free-rock de National Health, probablement precursors del (((gargall))), a la pista Castell l’any 1979. A banda del ja esmentat concert dels REM l’any 1980, Manresa també va gaudir de bandes de pur pop mainstream com China Crisis (1987) o Simply Red (1988), tots ells a la discoteca Menfis. I és que els vuitanta han fet molt de mal. Un dels concerts que no m’hagués volgut perdre per res del món és el de la curvilítica Sabrina al Krono’s. Discoteca que més tard es convertiria amb una sucursal de Scorpia la central del Sonido, que sens dubte es mereix tot un post sencer.

Prometo destapar més noticies del passat en futurs posts.

(lo millor són les fotos, no tenen desperdici)

ESCENA?

2009-07-25T18:51:00.004+02:00

Arran de la mala hòstia que em va agafar després de llegir l’article sobre el (((gargall))) al Regio7, ple d’errors i desgana. Ja fa dies que una cosa em balla pel cap. L’article m’ha fet acabar de decidir. Bé, l’article i una discussió bastant tensa sobre el panorama actual a la nostra ciutat, a altes hores de la nit amb un personatge amb influències.

.
Existeix realment una escena a Manresa? O bé la nostra típica manera de ser ens ho impedeix? M’explico, el Manresà de peu és el típic que renega de la seva localitat. Es queixa una vegada i una altra de la poca oferta, però ell no fa res per canviar-ho. Ni tant sols es partícep dels pocs esdeveniments que paguen la pena. Això sí, si els fessin a Barcelona, seria capaç de desplaçar-s’hi amb cotxe, comprar l’abonament i pagar un preu orbital per una cervesa. Només pel simple fet de formar part de l’experiència, deixar-se veure i sobretot tornar a la comarca i dir que hi ha anat (allò del: I Was there!).

Un cop, parlant amb un dels gurus de la nit de la nostra ciutat em comentava que tot és relatiu, i que per exemple en una ciutat com Barcelona, on hi viuen tres milions de persones, omplir un concert amb tres mil localitats era relativament fàcil, mentre que el mateix concert a Manresa (amb una població d’uns setanta mil habitants) segurament tindria una entrada de menys de cent persones. Pura estadística. I no li faltava raó a l’home que domina el monopoli de la nit i que ara es diverteix tocant les maraques sota el pseudònim de Pep Marquès.
.

Se que vaig d’un lloc a l’altre, però recordo les primeres col•laboracions radiofòniques en una radio local posant la música que ens agradava, parlant tímidament davant del micròfon i fent broma amb la parròquia que allí s’ajuntava per passar la tarda. Ara, el programa, dirigit des de el primer dia pel meu amic Maurici Ribera (també The Missing Leech) ajudat per l’activista Ferran Sarrió, fa dotze anys que està en antena. Tenen una plana web amb l’actualitat musical i fins i tot un podcast on es poden escoltar les entrevistes que fan a artistes locals i internacionals des de qualsevol punt del planeta. Però ja que parlem de radio i si em permeteu fer una mica d’autobombo us parlaré de A Contrapeu. El magazine, que es feia (sí, es feia!) a la SER de Radio Manresa, probablement el programa més professional, més boig i divertit que es podia trobar a l’emissora de la ciutat. Acusant problemes econòmics els de Radio Manresa han decidit fer neteja, i el primer a saltar de la graella ha estat el programa que feia en Josep Vidal. Un gran comunicador amb esperit rock and roll, obert a propostes de tota mena, que no va dubtar en deixar-me formar part de tota aquesta moguda ara farà uns tres anys. Amb el Pep setmana a setmana dins la secció Barra Lliure tocàvem temes de Manresanisme en general i hem portat personatges de la talla de Toni Ferrer (qui per cert, el regidor de cultura Ignasi Perramon no coneixia) o Grillart. Una llàstima...
.

Desconec com varen començar escenes del tipus Elephant six d’Athens o l’asturiana Xixound Sound, però, digueu-me exagerat si us dic que estem vivint un dels millors moments de l’escena musical. I no ho dic només pel Vermell. Referència absoluta, sacsejadors de consciències i responsables de que puguem gaudir (Gratuitament!!!) de bons concerts a la nostra ciutat. Per cert abans de que m’embali amb el tema musical, només dir que hi ha un parell de locals, el Voilà! (cafè-teatre amb música en directe de fons) i La Peixera (El lloc del que tothom parla, fins i tot abans de que obrin) que prometen revolucionar una miqueta el panorama de la música en directe a la ciutat de Manresa.
.

Crec que des de els anys setanta amb Pegasus i tots aquells grups de garatge que intentaven adaptar a l’espanyol les lletres dels Beatles, Stones i els Kinks, que la comarca no vivia un moment tant dolç. Musicalment parlant. Tot això ho dedueixo pel que m’han explicat la gent que en va formar part. Els noranta varen ser molt borrosos i confusos. Molt Punk i rasca rasca. Granja Troi i concerts a la Pista Castell. Ara gent com: Croma, Clepton, Lessness, Les Aus, Grip, Progecte Bu, The Missing Leech o l'Albert Palomar i les seves Catximbes, per posar alguns noms, són el pal de paller de la música feta a la nostra ciutat. Musiques que a través del networking s’han pogut sentir a Nova Zelanda (The Missing Leech), de la costa est a l’oest dels Estats Units (Arna Sala i els seus múltiples grups: Omega 5, The Cheese, Les Aus...) o en tota una colla de festivals de música antiga que es fan al primer món de la mà d’en Lluis Coll i el seu corneto (el meu últim descobriment)
.

I Fins aquí la primera part de la meva dissertació sobre l’escena manresana, desordenada, inacabada i sense conclusions. Ja m’he desfugat prou fins ara. Un altre dia us parlaré sobre la Revista Q, en Toni Ferrer, la casa de la música, el projecte Càndida, el crític musicòleg refresca goles i conta rondalles, el cinceclub, en Roxes, Grafficants, la programació del Kursaal, el Kovent.0, petites coses que també fan, per moments, que la vida no sigui tan monòtona i avorrida.
.

Gràcies per arribar fins al final.

(((GARGALL D'ESTIU 09)))

2009-07-13T22:23:00.004+02:00

Segon gargall de la temporada. De nou els del Vermell ens volen refrescar amb un nou cicle d’improvisació soroll i noves músiques. El proper dijous dia 16 serà l’aperitiu. Internet 2, un dels triomfadors de la última edició. Freak de pura cepa, tapat amb una cortina de dutxa estampada, clarinet i una catifa en forma de piano connectada a un MacBook. I per acabar el dijous Extraperlo. El grup del moment. Influències directes dels anys 80, foscos i alhora tropicals.
.

El plat fort però, serà el dissabte. De la varietat de grups que transiten per les vies més experimentals, sorolloses i lliures desctacariem: La Orquesta del Caballo Ganador, grup format per onze membres de les bandes més destacades de l’escena. Improvisant a les ordres d’un director que de manera gestual els dicta la no-partitura. Narwhal, veterà de l’escena que ja em pogut veure en diverses ocasions a la ciutat. Homenatges, banda formada per Arnau Sala (Les Aus), Adrián de Alfonso (Veracruz) y Rafa Romero (Au). Els que conegueu els grups d’on provenen els components d’Homenatges us estareu preguntant quin collons d’atemptat poden preparar aquests tres damunt d’un escenari. Per finalitzar aquest menú indigest per alguns i caviar per a d'altres Marroneo Style, dues bateries cara a cara desfasant fins a l’èxtasi.

Lloc: Pati de la Casa Lluvià / Claustre del Museu Comarcal
Data: dijous 16 de Juliol a partir de les 20h / dissabte 18 a partir de les 18h.
Preu: Gratis!!! No se qui ho paga però exigeixo que destinin una part dels meus impostos per financiar-ho.
Per + info a http://www.myspace.com/gargall09

LE TOUR DE FRANCE

2009-07-08T22:06:00.004+02:00

El circ ambulant del ciclisme i la seva caravana de publicitat passarà volant el proper divendres, per primer cop a la història, per la ciutat de Manresa. La meva cultura ciclo-esportiva és totalment nul•la, tant sols es redueix a les sàvies paraules dels Kraftwerk teoritzant sobre l’home i la màquina (Man Machine). Parlant sobre la relació entre el ciclista i la seva bicicleta transformats en un sol ser. Un altre record vinculat amb el grup teutó i el ciclisme és, precisament, el tema Tour de France de l’any 1983.

Com veureu els meus coneixements sobre la prova reina són escassos, però he aprofitat per col•lar un parell de comentaris i videos d’aquest gran grup de protoelectrònica encara en actiu!

Lloc: Carrers de Manresa
Data: 10 de Juliol de les 10 a les 14h.
Preu: Carrers i carreteres tallades. Col.lapses i caos varis
Per + info ves a: http://www.letour.fr/

AUPA PERICO!

TERRASSETES D'ESTIU

2009-07-01T19:45:00.001+02:00

MIQUI PUIG

2009-06-24T22:34:00.003+02:00

Miqui Puig love Singer des del 1968, jurat en concursos televisius del nivell de Lluvia de Estrellas o Factor X, entusiasta de les coses belles, mod de cor punk i DJ esporàdic en llocs chics. Aquest és ell, un panxacontent amb cara de nen trapella.

Musicalment parlant, després de donar per acabada la seva etapa amb Los Sencillos (recordeu allò del ouououou bonito es...) va arrencar de nou en solitari. Això si ben acompanyat per el seu Conjunto Electrico. Fent allò que se li dona millor cançons de pop rodones.

Els del club de la cançó ens el porten amb versió íntima, acústica i reduïda.

Lloc: el Sielu
Data: 25 de Juny a les 22:00h.
Preu: 10 €
Per + info ves a: http://www.miquipuig.com/

2009-06-22T23:11:00.004+02:00

ABANS

ARA

(els hi devien fer nosa)

ESCODINES CREW

2009-06-20T14:31:00.005+02:00

Si no aneu al Sonar i esteu deambulant per la ciutat avui al vespre, heu d’acabar la nit al número 12 del carrer Sant Bartomeu (Barri de les Escodines). Tothom estarà allí, com si es tractés d’una d’aquestes festes fashions de la capital sense tant de glamour ni tantes enveges, preus populars i bon rotllo... Per amenitzar-ho comptaran amb els punxa discs Johny Fever i en Danilsan.

YES WEEKEND

2009-06-20T14:01:00.002+02:00

Els de Promocions Independents tornen a portar música a la ciutat sota el pretext de transmetre un missatge de solidaritat. Segons diuen: "el Yes Weekend va néixer amb l’esperit de crear un espai de trobada on els seguidors de la música independent, molts d'ells joves, tinguessin accés a un missatge de solidaritat. És a dir, fer de la música una eina de sensibilització i conscienciació dels problemes que viu el nostre món i que amb una petita aportació personal poden trobar solució”. No se quina relació pot tenir la música indie i la solidaritat però qualsevol excusa és bona per disfrutar d’una vetllada de música en directe i gratuïta.

El cartell el formen The New Raemon, aquest cop sense banda i recordant-nos una vegada més qui eren Simon i Garfukel. Oníric, ara Maria Rodés i la seva fragilitat particular. Tanquen el cartell els joves manresans Suite.

Llarga vida a la música en directe, ah i recordeu sigueu solidaris...

Lloc: Pati del Kursaal
Data: 20 de Juny a les 21:00h.
Preu: Gratuït
Per + info ves a: http://www.myspace.com/yesweekend

EL PETIT DE CAL ERIL

2009-06-19T19:18:00.005+02:00

Lo nen de Guissona i les seves sargantanes al sol faran parada i fonda avui a la ciutat de Manresa. El boca orella i Myspace han fet que aquest autor català estigui en boca de molts. Música aparentment senzilla i una mica carrinclona (com la pròpia paraula). Lletres costumbristes sota la mirada del pagès, Pla era un geni.

Joan Pons i els seus han gravat el seu primer disc al menjador de casa, com els parts d’abans i venen a la ciutat per cantar-nos les cançons que allí s'hi troben. Potser ha estat un part prematur i precipitat o tota una heroïcitat en ple s.XXI, el cas és que per veure de quin peu calcen haurem de fer acte de presència aquesta nit al Vermell i jutjar-ho nosaltres mateixos.

Lloc: el Vermell
Data: 19 de Juny a la 01:00 h
Preu: Gratis
Per + info ves a: www.myspace.com/elpetitdecaleril

TERRASSETES D'ESTIU

2009-06-19T19:14:00.001+02:00

RUGBY A MANRESA

2009-06-09T22:27:00.004+02:00

Tots aquells que vulguin passar una bona estona i disfrutar d’un dels esports més complets i visualment més atractius, no poden deixar d’anar a l’estadi del Congost per gaudir d’una tarda completa de Rugby . Homenatjant a Jordi Pintado es disputaran un parell de partits (Juvenils i Seniors) entre el Manresa RC i els Químics de Barcelona. Per finalitzar amb el ja típic tercer temps. On tothom hi és convidat, cervesa i botifarres per doquier per alimentar a totes les feres.

Lloc: Estadi del Congost (C.F. Manresa)
Data: 14 de juny a les 16:00h
Preu: entrada lliure, amb una mica de sort sortireu sopats i amb alé de gladiador!

THE MISSING LEECH

2009-06-03T22:56:00.003+02:00

La sangonera perduda (Maurici pels amics) farà una parada a la capital del Bages dins la seva atapeïda agenda. Aferrat tant sols a la seva guitarra fent allò que ara els entesos anomenen Anti-folk. Ironia, crítica, temes banals i situacions curioses ocupen el bast de les seves lletres cantades en català, anglès, alemany i fins i tot aranès. A través del boca orella i el networking (ja te entrada a la Wikipedia!) va aconseguir fer una gira per Nova Zelanda l’estiu passat i te pensat deixar petjada a Manhattan el proper Agost. Si no voleu anar tan lluny per veure’l deixeu-vos caure el proper divendres a la nit pel Vermell.

Lloc: Vermell
Data: 5 de juny a la 01:00h
Preu: FREE
Per + info: http://www.myspace.com/themissingleech

PEPE SALES

2009-05-27T19:14:00.003+02:00

Segon i últim assalt de la primavera poètica que organitzen enguany els del Vermell. Aquest cop damunt de la lona es retrà homenatge a un púgil de pes. Pepe Sales: pintor, poeta, vídeo artista, mariconàs, transgressor, músic i yonki. Entre d’altres coses. Too much too soon. El nostre Lou Reed particular.

Un outsider en tota regla que no va passar de la quarantena (1954-1994) enamorat de Vallclara, els baixos fons, amb unes dots per la pintura que no et poden deixar indiferent. Devot del Cristu de les Farmàcies, esbudellador mata porcs, apologista de l’amor i la droga a parts i guals, activista de la televisió pública amb el seu programa Glasnots i més coses que hagués fet si no fos pel que te dije...

Per homenatjar-lo i presentar el llibre de recull de poesies SENSE RE SENSE REMEI comptaran amb Martí Sales (nebot i líder dels Surfin Sirles), Lulú Martorell (companya de fatigues al programa Glasnots) i Marc Romera (escriptor i sex simbol català).

Veure’m ploure gambes sobre el fangar?

Lloc: Vermell
Data: 30 de maig a les 18:00h
Preu: Gratis (paguen els Eduards)
Per + info: http://www.pepesales.org/

"No tinc por per canviar de vida

massa covard tinc por a la mort per ser suicida

massa curiós pel que serà

de tot lo que nos pot passar

fins i tot quan prometo ruina"

Pepe Sales

PRIMAVERA POÈTICA: JORDI POPE

2009-05-18T23:07:00.008+02:00

Els del Vermell tornen a la càrrega amb la seva primavera poètica particular. Aquest any concentren tots els seus esforços en homenatjar a dos GRANS poetes undergrounds del nostre pais: Jordi Pope i Pepe Sales. Dos Monstres que desafiaven a qualsevol amb la paraula i la mirada. Poesia marginal, càntics a la vida, malaltissos (Sales la Sida, Pope una de llarga i degenerativa) i costums insanes. Per davant de tot una obra contundent que no deixa indiferent.

Primer Assalt:

"Enric Casasses, Jesús Lizano, Jaume Sisterna, Xavier Sabater, Eulàlia Framis, Núria Martínez Vernis i Esteve Plantada"

Lloc: Vermell
Data: 23 de maig a les 18:00h
Preu: Gratis (paguen els Eduards)
Per + info espavileu-vos.

LA GRIP DEL POLLANCRE I LES VOLVES ASSASSINES

2009-05-10T19:45:00.004+02:00

No se si us n’heu adonat, però com cada any un fenomen estrany es produeix a la nostra ciutat, i és que els manresans tenim el plaer o la desgràcia, de veure nevar durant la primavera. Bé no podríem dir que es tracti de neu, més aviat una nebulosa o unes volves que envaeixen els nostres espais vitals.

Si ara tothom parla de la Grip del Porc, Grip Nova o la Grip A (que ve se tot el mateix) ben aviat potser parlarem de la grip del Pollancre i les seves volves infestes. Coincidint amb la floració dels pollancres la ciutat s’omple d’aquestes volves temudes pels al•lèrgics i molestes per la resta. Carrers, balcons, racons i carreteres colindans veuen com ballen les volves al ritme del vent.

Segons he pogut llegir a Internet: la floració del pollancre es produeix entre febrer i març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants anomenades aments. Les flors masculines són vermelles i les femenines d'un discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins). Les llavors porten un plomall sedós que s'escampa per tot arreu." Aquest plomall del que parlen són les molestes volves que ens estan envaint.

Podríem organitzar una creuada i exterminar-les abans de que elles acabin amb nosaltres. Recordo que quan era petit jugàvem a acumular-ne unes quantes i quan en teníem un bon munt els hi preníem foc. Cremen més ràpid que la pólvora!!!

URINARIS PÚBLICS

2009-05-10T19:05:00.006+02:00

Avui un post per als seguidors amb gustos més escatològics, urinaris públics manresans. No se vosaltres però a mi el primer que em ve al cap al sentir la paraula urinari públic és l’adjectiu: Lúgubre, una cosa molt passada i decadent. El que està clar és que el fenomen dels urinaris públics ha passat a l’historia. Em sembla que ni tant sols queden vestigis d’aquella versió moderna que va sortir als anys noranta en forma de cabina. On posaves cinc duros i s’obria una porta automàtica i entraves en una mena d’ovini-lavabo d’avió, per fer les teves necessitats.

Mentalment he fet un llistat dels urinaris públics que ha tingut la nostra ciutat. Un a la plaça Espanya i l’altre a la Plaça Sant Domènec (altrament dita San Dumingu o la plaça dels coloms).

Recordo especialment amb por el de la Plaça Espanya unes escales inhòspites (una per les dones i l’altra pels homes) que baixaven als budells de la mateixa plaça. Alicatat blanc i una olor forta d’orins i lleixiu a parts igual. No se si ho recordareu? Actualment els dos accessos estan tapiats i coronats per una estació meteorològica.

El de la Plaça Sant Domènec era menys tenebrós. Atracat al conservatori a prop on antigament hi havia la parada de taxis. Al renovar la plaça em sona com si hi posessin un d’aquells dels que parlava abans en forma de cabina de pagament. Actualment tot i que han estat renovats tenen un us més aviat esportiu ja que tenen la mida i la posició idònia per fer-los servir com a porteria.

Aquets locals sempre s’han relacionat amb captaires, sense sostre, yonkis, putes, camells o “chaperos” que els utilitzaven per fer les seves necessitats i no precisament fisiològiques. Suposo que per això han anat desapareixent amb les anys. Tot i que en aquests urinaris sempre hi havia una persona encarregada de mantenir l’ordre i la neteja. Recordareu que normalment posaven una capseta de cartró (tipus de puros) en la qual se suposava que havies de deixar la voluntat.

No se per que no instal•len al carrer, de manera permanent, aquells urinaris de plàstic que munten en els festivals de música, festes majors i fires en general. Seria molt pràctic, sobretot per les dones ja que em de reconèixer que en aquest tema ho tenen més complicat. No em negareu que això de pixar dret no és un bon invent?

Clar, que llavors perdríem aquella estampa del pare aixecant la seva filla mentre ella miccia entre dos cotxes o en algun arbre indefens. O el nen fent punteria amb la pistoleta i escrivint el seu nom en una paret amb els seus orins.

El més recomanable, si us voleu estalviar-vos la consumició obligatòria a canvi d’utilitzar el servei del bar de torn és que sortiu de casa amb la feina feta!