6.10.06

25 ANYS AL SIELU

Tinc opinions contradictòries sobre aquesta sala però s'ha de reconeixer la gran feina que han fet per mantenir viva la música en directe a la nostra localitat. Un dia en Ton es va il.luminar i es va tirar de cap (així és com ell fa les coses) va decidir que faria un local de Jazz. Suposo que el començament deuria ser difícil, ja que amb la poca cultura que hi ha a Manresa sobre músiques improvitzades semblava que tot l'hi aniria en contra. El mateix Tete Montoliu va passar per la sala. El Jazz es manté encara dins la progamació musical. Artistes consolidats com Santi Careta, Llibert Fortuny o Raynald Colom han deixat anar les seves notes pel local. Però, a part d'aquest esperit llibertí el Sielu té una doble cara (com el seu amo). El Sielu s'ha convertit en una màquina de fer bitllets repetint cada cap de setmana, fins la sacietat, la mateixa fòrmula: posant una vegada i una altra el mateix casset de fa mil anys, un per la sala gran i un per la petita, eliminant la possible competència que pugés sortir dins la nostra ciutat i omplint el local de chicas del paseo. Tot això aplicant una política de preus abusis. Però per molt que ens queixem tots acavem tornant, les velles glòries segueixen arrossegant-se pel local i les noves generacions empenyen fort fins que al final és peta i has de marxar agobiat cap a casa preguntante quina deu ser la fòrmula màgica que et fa tornar-hi? Mel.lancolia potser?
Farè una llista mental dels concerts que recordo, alguns de memorables, d'altres per oblidar i molts dells rodejat de solitud, sempre recordaré aquell concert de Pat MacDonald amb 27 persones a la sala.
Sidonie (amb Streeptesse inclòs), Amaral (quan estaven a punt de despegar), Aina, Standstill, Glissando*, Marky Ramone (¿?), Pastora, Elena (genials), Bombjack, Guillamino (erem 4 gats), Quimi Portet, Dusminguet, la Kinki Beat, Geltrudis, Nu Niles, Asstrio, el Cansancio, Paul Fuster (cobrant a base de Coca coles) i molts d'altres...
De moment avui toca Macaco i la setmana que ve Delorean! i dins el cicle Jazz de Tardor en Víctor Bocanegra musicant els poemes del geni-artista-yonki-gai Pepe Sales.
Malgrat tot llarga vida...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai el Sielu...el nostre estimat Sielu...Si que és ben veritat que alguna cosa deu tenir perquè tots acabem repetint una vegada i una altre...Potser la gent, amb la representació de totes les generacions juntes...
La veritat, és que si un dia tens ganes de sortir sol, saps que pots anar al Sielu i segur que trobes algu per fer la xarradeta, o per contra, pot ser que un dia no tinguis masses ganes de xerrar i et trobis a tota aquella gent a qui no tens res a dir però que et venen a saludar amb efusivitat perquè és dissabte a la nit i és el que toca...
En fi, no podem discutir que és una sala per anar a passar l'estona de les nits dels caps de setmana i explicar-te la vida amb aquells amics o coneguts a qui només et trobes al Sielu.. o amb qui et tobes cada dia, però...15 euros per xerrar amb els teus...és una mica abusiu no???

Anònim ha dit...

molt bones a tothom!
bueno jo poder no tinc molt criteri pq soc de fora i acostomada a un lloc on si vols diversio has d'anar a un bar o directament kedar-te a casa, a mi el sielu m'agrada però.......... 15€ per entrar!! pero que es pensa el tio que te una mega discotca al mig de barcelona?????
que es deixi de regalets de xupitos i xup-xups ronyosos i petits i que abaixi el preu si vol que la gent hi començi anar pq aquet cap de setmana passt no es la gent que hi havia....
es mes convocaria una vaga general el dissabte 25 a que ningu anes al sielu! per abus de preu!! passa-ho!

firmat la extraña pareja