a manresa no hi fan res

EXTRARADI MANRESÀ III

(Barri de St. Pau)

Continuant amb la sèrie de reportatges antropologicosicials sobre els barris de l'extraradi manresà, avui li toca el torn al barri de Sant Pau.

La veritat es que no tenia gaires bones referències d'aquest barri i he de dir que em va sorprendre gratament. És un barri amb cases a peu pla que han anat creixent a mesura que ha augmentat l'economia. Com molts barris de l'època (com per exemple la Mion) van començar sent barris de barraques sense clavegueram ni cap tipus de servei que amb els anys han anat creixent i les barraques s'han transformat en cases de “luxe”, la majoria de gust dubtós.

En aquest barri sí que hi ha ambient, la gent està al carrer mentres les portes de les cases resten obertes. Disposen d'una botiga de queviures on s'afilen ganivets, un forn de Cabrianes i un bar restaurant (El Melcior) i és que amics un bar és sinònim de vida! Rodejat d'hortets, amb el Barri de la Balconada projectat al cel i a mig camí la joia de la corona. El seu polèmic camp de futbol, on diuen les males llengües que tots els equips i surten calents. Jo m'imaginava un camp hostil, mal cuidat amb poca il·luminació i un públic calent. Doncs res d'això, el camp és un senyor camp de gespa natural on NO s'hi poden consumir fruits secs amb closca, molt ben il·luminat, amb els pares dels nens esperant que el seu fill acabi l'entrenament tot llegint el Pronto.

Aparcament: Si (al carrer i a dins a casa els que s'han fet cobert)
Bar: Si
Botiga: Si
Església: Si
Prostíbul: Si (El “cabaret” las Palomas)
Pista esportiva: Si (de luxe)
Parc infantil: Si (decadent)
Transport públic: Autobús