3.2.07

CONCERTS A LA PISTA CASTELL

Avui parlarem d'una sèrie de concerts d'un moment molt concret de les nostres vides, que s'ubiquen a la Manresa de mitjans de la dècada dels 90. Aquest fenomen sociològic explica el perquè molta gent de Manresa ara és com és. Però abans d'avançar-vos més informació sobre aquests esdeveniments, per dir-ho d'alguna manera, culturals; m'agradaria fer un repàs mental de tots els concerts que s'han fet a la nostra ciutat que sóc capàs de recordar en aquest precís moment: per començar quin millor que el de Mecano a la Florinda (amb una Anna Torroja malalta i amb ganes de suspendre), El último de la fila, el breu concert dels Dover, Celtas Cortos, la polla records, Sociedad Alcoholica, els Skarface , Reincidentes, S-kap, Texas, OBK, GUN aquests tres al Menfis (ara enteneu per que no han seguit fent concerts...). Evidentment també van passar tots els grups del que es va anomenar rock català: Pets, Sau, Sopa i els millors Sangtraït. Per acabar amb la llista un record pels concerts incendiaris al Marsupilami, on bàsicament programaven Hardcore i Punk.

Però del que realment volia parlar avui és dels mítics concerts de la Pista Castell, que de ven segur recordaran molts del lectors nascuts a finals dels setanta i principis dels vuitanta. Tothom recorda la magnitud de gent que arribaven a congregar tots aquells grups que ara ningú no recorda el seu nom. La gent anava a darrera l'insti a fer allò que ara anomenen Botellón, la gresca començava allà. Es rulaven uns porros i compartien Xiveques i d'altres licors de baixa graduació. Després tots en processó cap a la Pista Castell, el gran temple!

Els concerts tenien bàsicament un triple cartell on grups d'Ska, Punk i Rock dur, compartien escenari. Recordo haver vist Brams, Potato, Discipulos de Otilia, Obritnt Pas, la Columna Spereth (després KOP), Umpah pah, Def Con Dos, Inadaptats, la Perros Band (els gossos amb format elèctric) Agua Bendita, Kitsh i un llarg etcètera de noms que han caigut en l'oblid. Tots els que vàreu viure això que us explico recordareu que la música no era el més important en aquests concerts. Aquella estesa de gent apalancada a la pista de fora xerrant, fumant, bevent i fent de les seves, mentre a dins s'anaven rellevant els grups a dalt de l'escenari. Tinc molt present aquella època. Molts concerts acabaven amb la presència de la policia que et feien fora de males maneres, mentre la gent cridava consignes en contra del pal: Mucha policia poca diversion, un error un error... Quan l'ajuntament va determinar que els concerts es traslladarien a d'altres punts de la ciutat, que segons ells eren més apropiats i amb més bona acústica es va decidir fer un últim concert amb una joveníssima Orquestra Mitja Nit. Els beneficis del qual van anar a parar a la Creu Roja, amb això es va tancar una etapa que molts ara recorden amb melancolia.

Ara l'activitat de concerts és precaria i la poca que queda està en mans privades. Ben poca cosa queda de tot allò...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres,...quants records,...

Mar.

Anònim ha dit...

quins temps...

per quan un post sobre RIO? ;)

rdwn

VS! ha dit...

Tens tota la raó allò de RIO es mereix un post. On s'ha vist a Manresa tal concentració de gent espontanea al carrer i de nit?

Anònim ha dit...

que ben parit que era tot allò...
Sònia

Anònim ha dit...

Jo diria una cosa: paguem per anar al cine? paguem per anar al teatre? paguem per anar a un museu? paguem per veure òpera?
La resposta sempre és si.
Quan gaudim de la cultura, sempre hi ha algú que ens l'està ensenyant: un artista, un cantant, un pintor,... doncs pq aquesta obsessió en voler que el Rock n'roll sigui gratis?
Pq no hi pot haver iniciatives privades que ofereixin musica en directe i ho facin pagar?

Per mi, la musica sempre s'ha de pagar!