GATS DE FILMOTECA

Ha arribat el dia de parlar de la filmoteca (també anomenat cinceclub) de Manresa. Més que parlar-vos de les activitats que allí s'hi fan, que també en parlarem, jo volia centrar-me en els espècimens que allí s'hi reuneixen. No se si vosaltres hi aneu sovint a la filmoteca?. I es que els tòpics es compleixen una vegada més. En un més i mig he anat un parell de cops a la sala ciutat a veure bon cinema. La primera pel·lícula es tractava de la premiada La Leyenda del Tiempo d'el, diuen, prometedor Isaki Lacuesta un fals documental sobre l'Illa de San Fernando d'on va sortir Camaron de la Isla. La segona va ser fa unes tres setmanes, hi vaig anar per tornar a veure una de les millors pel·lícula de l'any 2006 (segons la meva humil opinió) The Devil and the Daniel Johnston, un documental que explica la vida del músic pertorbat Daniel Johnston, un film brutal on es veu el protagonista enfrontar-se als seus dimonis personals.

Bé, jo no us volia parlar de pel·lícula si no de la gent que es reuneix a la sala ciutat per veure cinema independent, minoritari o d'art i assaig. Podríem catalogar el públic en tres grups, i quan parlo de públic vull dir entre 50 i 200 persones:

El primer grup són les dones grans. Sempre hi han dos o tres grupets de senyores grans algunes d'elles ja jubilades que deuen fotre el camp de casa per no sentir el “carrusel deportivo” amb el seu marit. Aquestes venen molt arreglades amb joieria carrinclona i abrics de la temporada passada. Suposo que deuen quedar abans per berenar uns melindros amb xocolata i després van a veure la pel·lícula.

El segon grup són els joves vegetarians, amb ganes de salvar el món, que segur que formen part d'alguna ONG. Quan es troben es donen petons efusivament i maregen algun porro a la porta del cinema. Està clar venen a la filmoteca per promocionar el cinema de les minories.

El tercer grup: són els pseudo-intel.lectuals, bohemis, sempre sols, sense parlar amb ningú amb ulleres de pasta i mirada crítica. Aquest és el públic informat el que sap que va a veure, fans de Truffaut i Kurosawa.

Després de catalogar de manera indiscriminada a tota la fauna que allí si reuneix. Us he de dir que si mai teniu ganes d'anar a veure algun film i no encaixeu en cap d'aquestes tres categories, no us preocupeu, en aquesta família tant heterogènia i sereu ben vinguts i ningú no us farà mal paper. Però per si de cas ara us explicaré les normes de conducta que heu de respectar per no posar la pota:

Arribeu a la sala, recomanablement sols o amb parella, somrient i pagueu les entrades, no feu cap símbol d'alegria quan us cobrin 3 € pel ticket (si són dins el cicle de la filmoteca, si són del cinceclub en fan pagar 5 d'Euros). Agafeu tots els papers que us donin i que trobeu pel mig i entreu a la platea de butaques, mireu fixament la pantalla fent una petita genuflexió i si sou creients feu el símbol de la creu al vostre front. Després aneu a buscar algun lloc ven apartat de la resta. Ja veureu que la gent és va escampant per les butaques sense molestar-se els uns als altres. Us assenteu i llegiu de manera interessada i compulsiva amb el dit a la barbeta la fitxa tècnica i la sinopsis de l'obra mestra que esteu a punt de veure.

Quan és hora sempre apareix el “cabecilla” i fa una breu presentació de la pel·lícula. De vegades compten amb el director o algun dels actors per fer aquesta tasca. Després es produeix el miracle que van fer possible els germans Lumiere... No us estranyeu si no enteneu res, aquí tot va subtitulat, ja sigui Alemany, Rus, Hindi o Suahili.

Està prohibit adormir-se o aixecar-se a mitja pel·lícula i per suposat menjar o fer sorolls obscens durant la projecció. On us penseu que esteu?

Quan acabi la film no marxeu, us heu d'esperar el millor: els títols de crèdit! Fins que no surti l'última de les línies els llums no s'obren. Llavors es quan podeu marxar. Si algú us pregunta que us ha semblat el que acabeu de veure, responeu-li sempre amb un obra mestra o m'ha entusiasmat la fotografia o l'escenografia o tal actor secundari que només tenia una línia de text. Si responeu això haureu salvat el vostre honor i us faran un lloc dins de la seva intel.lectual parròquia.

Mai no oblidaré aquelles tardes de cinema DOGMA o el dia que vaig decidir anar a veure l'Arca Rusa, pel·lícula evidentment en rus i gravada en un sol pla seqüència on s'explica en una sola escena tota la història de Rússia, dues hores i mitja ben aprofitades.

Espero que després del tema d'avui us hagin agafat ganes d'anar cap a la filmoteca, si es així jo us recomanaria que hi anéssiu el proper diumenge a veure el reportatge del Neil Young: Heart Of Gold.

Dia: Diumenge 18 de febrer a les 18:30

Lloc: Sala ciutat de Manresa

Preu: 3 €