30.4.07

PASSEIG PERE III

(Cristu Rei, la xixo y otras chicas del paseo)


Com haureu notat des de fa uns dies ha començat a canviar el temps. No, no us vull donar la tabarra amb el tema del canvi climàtic. I es que hi ha un fet molt més clar que ho evidencia. És que els bars del Passeig Pere III han començat a treure les cadires al carrer formant les típiques terrasses. Això fa que als Manresans ens permetin gaudir d’un dels nostres esports preferits: seure-hi, contemplar qui passa i rajar (criticar) vilment a tort i a dret. No hem direu que no ho heu fet mai?

Avui m’agradaria fer una ascensió poètica per un dels carrers més emblemàtics de la nostra ciutat. El passeig Pere III. Confós a vegades pels forans com a Rambla cosa que a mi hem fa bastanta ràbia. Que no ho veuen que és un passeig? Per cert em sabríeu dir quina és la diferència entre Passeig i Rambla? No? Jo tampoc...

Bé, el carrer que avui ens ocupa té una llargada aproximada d’un quilòmetre i el podríem fragmentar en quatre parts. La primera que va des de la Carretera Cardona fins a Crist Rei (moka), la segona de Crist Rei fins a Plaça Espanya, la tercera de Plaça Espanya fins a l’onze de Setembre i el tram final fins a la Ben Plantada.

Avui ens centrarem amb el primers tram. Possiblement el més animat. El que va, recordem, des de la Carretera Cardona fins a l’Església de Crist Rei.

Com us deia he comprovat durant aquesta setmana, que amb permís dels plataners que voregen el Passeig. Bars i granges han tret les cadires al carrer, permetent-nos fer allò que dèiem abans, criticar a tort i a dret a tothom que passa. Us hi heu fixat allò és com una passarel•la Cibeles. La gent s’exhibeix pel mig amb els seus drapets nous o bé amb l’últim model de cotxet 4x4 on costa de veure el crio. Per mi que molts ni el porten. És només un simple esquer per atreure les mosses i deixar-se veure. Doncs això, mentrestant uns passegen els altres sentencien. Vosaltres de quin bàndol sou?

El primer tram del passeig es caracteritza per tenir uns dels bars i granges més emblemàtiques de la nostra ciutat: com per exemple El Quiosc d’en Quimet, la Xixoneneca (més coneguda com a Xixo) o el Bar la Farola. Aquests, és permeten el luxe d’obrir només quan fa bo. Encara que darrerament els hi ha sortit competència (relativa ja que la majoria són del Diesa). Hi ha un bar de Xinesos que sempre està ple de jubilats. Dedueixo que deu ser el que tenen els tallats, tòniques i Bitter Kas més econòmics del Passeig. També hi ha el Haggen Dash, el Xaloc, la terrassa del Meix i diria que no me’n deixo cap.

Aquest tram del passeig també es caracteritza per tenir la mítica sala de videojocs Happines de la família Saabedra de tota la vida. Lloc paradigmàtic on s’ajunten personatges de la pitjor calanya per fer uns futbolins i trapitjejos varis. Algun de vosaltres hi devies fer hores de petit, segur.

D’aquesta primera part jo destacaria la importància arquitectònica d’edificis com el restaurats Casino i Kursaal o bé l'edifici modernista que hi ha just al costat del Bazar el Regalo, que diria que és d'Ignasi Oms.

Abans de tancar aquest bloc m’agradaria fer esment d’un dels personatges manresans més estimats. La Rossita, la dona que des de fa anys s’ocupa de les cadires del passeig. Aquella cadira robusta, metàl•lica de color verd intens. Sabeu de que us parlo, oi? Crec que el museu de la ciutat n’hauria d’adquirir una per la seva col.lecció privada. La Rosita quan fa bo treu les seves cadires i les posa en quatre línies perfectes dues a una banda i les altres dues a l’altra. Situades cara a cara talment com si rivalitzessin. Això fa molta gracia a la gent de fora, ja que no ho entenen. La Rossita, les neteja una a una amb un mocador de paper i fa la seva feina: cobrar la taxa i donar conversa. De tant en quan un grup de marrecs s’hi assenten esperant que els vingui a cobrar i quan ella se’ls hi atança surten correns fins a l’altre punta on es tornen assentar. Ni la mort del seu marit (que antigament era el que regentava el negoci) ni la seva avançada edat, ni tant sols el parkinson ha fet que la Rosita deixi de fer la seva lloable feina.

Bé, si us sembla ho deixem aquí i un altre dia ja parlarem dels tres trams que ens falten. Sobre les mítiques escales de Crist Rei, l’explotació immobiliari del Parquing de l’Atlantida, la calanya de la Plaça Espanya, de l’edifici dels sindicats o de la ben plantada.

3 comentaris:

Manresa Calidoscopi ha dit...

Al Passeig si no seus a les terrasses i passes a peu veus a molta gent però no veus ningú. En canvi els que són asseguts veuen i observen perfectament disposats a comentar i opinar sense miraments! És una cosa que em posa una mica nerviós. El passeig és un aparador als estius!

Els forans ni diuen Rambla per la semblança amb la Rambla de Barcelona però, sense saber-ho tenen raó. Un passeig és el que és. Però una rambla és el mateix amb la diferència que és un carrer arbrat que passa per sobre d'un antic torrent o riera. En el cas de Manresa passa sobre el torrent dels Predicadors (actualment claveguera dels Predicadors!) que naixia al Peguera i passa per sota el passeig i després, a través del barri de Valldaura va a parar a la Carpa del Riu i desemboca al Cardener. Per tant tot i que nosaltres li diguem passeig és una rambla.

Manresa Calidoscopi

VS! ha dit...

És d'agraïr que et llegeixi gent documentada.

Salut

Anònim ha dit...

que bonic, sóc una simple estudiant de Manresa que estava buscant coses sobre la Rosita de les cadires (com bé has dit, a la gent de fora ens fa gràcia) i he anat a parar aquí, m'ha agradat el text i també m'ha servit per orientar-me una mica, per les descripcions (crist rei deu ser l'esglèsia de la punta del carrer alcalde armengou si no m'equivoco) i també per tenir una mica més de cultura del que és Manresa! bé, salut!

Alba