GRANS QUINQUIS MANRESANS

Ara que la figura del kinki s’ha perdut i s’ha deixat pas a latin kings, joves marroquins o punkis de baixa intensitat que tenen atemorits al personal. M’agradaria rendir un homenatge als kinkis que es varen passejar per la nostra ciutat a finals dels 80 i principis dels 90. El kinki autèntic, el de pantalons de pitillo marcant paquet a lo makinavaja, grenyetes descuidades, arracada d’aro amb crucifix, sempre amb veu amenaçant i mala ostia.

Van saltar a la fama amb pel·lícules com Perros Callejeros, el Pico, Colegas o Los Navajeros. Ells eren el Torete, el Trompeta, el Jaro, el Vaca, el Pijo... I molts altres sobre noms que no passaran a la història oficial del nostre país.

La ciutat de Manresa també va tenir els seus propis noms. Jo en destacaria tres per sobre de tots els altres, que els considero simples ajudants o sicaris dels que ara diré: El Pollo, el Dumbo i el Pino. Us sonen aquests personatges ?

No em direu que quan hereu adolescents no se us va atansar mai un d’aquests individus demanant-vos: Cinco duros!

Els que freqüentàveu els Salons Recreatius del Passeig com el Happy o el Yum Yum segur que sabeu del que us parlo.

Tenien atemorida a tota la canalla del Bages. A les sortides del col·legi, al passeig, pel barri antic, a la fira... Avies d’anar amb els dos ulls ben oberts per que no et sorprenguessin. I si s’atansaven agafar ben fort les dues nanses de la motxilla i començar a corre.

Mítiques són les grans cops del Pollo. Com el dia que es va carregar a punta de pistola tots els ànecs del parc de l’agulla o quan va entrar a robar, a altes hores de la matinada, l’armeria Mata del Carrer Angel Guimerà, amb un dels seus germans. Veient-se sorpresos per la policia. Allò va acabar amb un tiroteig, per sort sense ferits. Els dos germans ven ser detinguts i posats en disposició judicial i finalment a la garjola. De tot això ja fa molts anys. Encara que l’altre dia em va semblar veure el Pollo pels carrers de Manresa.

Ni el Pino és el mateix. El punki més conegut de la nostra ciutat. Feia por veure’l quan eres petit. Però ara saps que és incapaç de fer mal a ningú. Sempre hi quan vagi seré. Us diré que anys enrere en un dels meus primers viatges al País Basc. Me’l vaig trobar amb el seu col·lega Wally (abans de passar per la presó) a les portes d’un concert. Se’ns van quedar mirant dient-nos que guay encontrar gente del pueblo. He de reconèixer que hem van caure els collons a terra, sort que ens els vam treure de sobre abans no es col·lessin a la nostra pensió. Un altre cop, aquest a la sortida d’un concert. Se’ns va atansar en Pino tot encegat dient-nos: Que nos hacemos un coche? Quin paio...

Ara aquesta colla no farien por ni a una avia. Els joves estan més curtits i no s’acoquillen davant res, o almenys això es pensen.

kinki Power!