a manresa no hi fan res

EL CLAN XINÉS

Avui us parlaré d’un fenomen que ha proliferat com bolets a la nostra ciutat i també és clar, a totes les ciutats del país. Es tracta del desembarcament de xinesos a les nostres terres.

Van començar amb els restaurants i ara no hi ha ni un barri sense el seu Bazar Xino. Sabeu de que us parlo oi? Aquelles megabotigues abans anomenades tots a cent, que ara no en queda ni una, on hi pots trobar absolutament de tot: des de unes broques pel taladro a unes calces passant per qualsevol producte de neteja o fins hi tot quincalla importada directament de la xina. I si sou una mica astuts i els demaneu si tenen Cd’s verges els tios miren cap a fora per controlar la situació, s’acoten sota el taulell i et treuen una bobina de Verbatims a preu de fàbrica!

Es mouen sense fer soroll, són nets, eficients i servicials. No deixen d’observar-te mentre et passeges per aquells passadissos rebotits d’andròmines i càmeres que et graben. Fins hi tot han ocupat el mític local de la llibreria Sobreroca Centre per fer-ne un dels seus Bazars! Quin sacrilegi.

I si us parlo dels restaurants Xinesos?. No hem direu que no hi heu anat mai, oi? Menu para quatro y sangria gratis! O trucar per telèfon que t’agafen la comanda i els hi repeteixes un parell de cops totes les dades. Patint de que no t’arribi el menjar fins després del partit. Però i ca! Els nanus amb les seves amobiletes sense treure’s el casco amb tot el menjar amb tuperwares individuals mantenint l’escalfor i amb el canvi just a l’altre mà. Ensalada Xina (no ens enganyem la típica amanida aigualida amb una mica d’algues), els rollets de primavera (oliosos a matar), les tallarines, l’alòs tles delícies, el pollo con “almendras” i la vedella amb xampinyons i bambú (el bambú al final sempre queda al plat, no crec que a ningú li agradi, potser només és un element decoratiu!). Ah i em deixava el pa de gambes, sempre amb una bossa de plàstic, sec de collons.

I que me’n dieu de la decoració d'aquets restaurants? Kitsh total: quadres de volcans i ossos pandes saturats de colors amb aigua en constant moviment, un fil musical hipnòtic, el típic cartell amb tipografia xinesa i tota la família desfilant pel restaurant.

Però on es posen aquesta gent durant el dia? Se’n veuen més aviat pocs de xinos pel carrer. Només tres o quatre venen Cd’s pirates i para de contar. Bé, un cas excepcional són els que es dediquen a anar de bar en bar petant les màquines escurabutxaques. Hi ha molts bars que no els deixen jugar. Diuen que saben el truc. A mi però, em sembla que són uns ludòpates de la òstia.

Durant una llarga temporada vaig estar observant un fenomen estrany. Jo sortia a quarts de sis del matí de casa i pel carrer hi havia tot de xinesos amb bicicleta anant, suposo, cap a treballar. És reunien tots a les portes d’un dels seus restaurants. A les sis del matí! Vosaltres creieu que es reuneixen tant d’hora per fer els seus elaborats plats? Que amaguen als seus soterranis? És que potser estan plens de màquines de cosir i preparen la nova col·lecció del Zara?

I aquella llegenda urbana que diu que al diari no hi apareixen mai esqueles de xinesos? De fet si vas al cementiri no es veuen pas làpides escrites amb la seva llengua. Potser, és cert que aprofiten la defunció d’un familiar del clan per portar-ne un altre cap aquí?

Bé tant se val. El cas és que molts estem enganxats als seus productes i restaurants de baix cost mentre d’altres juren i perjuren que mai hi posaran els peus.