23.10.07

MALEÏT BRU DE SALA

Acabo de tornar de la conferencia Els millors, més maleïts encara a càrrec del Sr. Xavier Bru de Sala (escriptor, periodista i poeta en les seves estones lliures). Que ha aconseguit congregar 19 persones al Centre Cultural del Casino de Manresa, també han passat per la sala una fotògrafa i dos càmeres de vídeo de canals locals que un cop han tingut les imatges (5 minuts) han escampat la boira.
He de dir que la conferencia s’ha avançat mitja hora passant de les 20h inicials a les 19:30h, digueu-me malpensat però pensava ho havien fet per no coincidir amb el futbol. Més tard tots els assistents hem sabut el perquè real del canvi d'horari.
.
La xerrada ha començat de manera ensopida fent un repàs de la Fira de Frankfurt i el que això ha significat. Denunciant la pila de gent que ha pujat al carro amb les despeses pagades d’aquest anunci dolent. Realitzat gracies a l'amistat entre els editors catalans i alemanys.

Bru de Sala ha volgut centrar la seva exposició sobre els autors catalans vius que ell considera que són els millors i no ha parat de repetir noms com els de Quim Monzó, Porcel, Pàmies, Sanchez Piñol o Jesús Moncada (mort el darrer any). No és que vulgui menysprear aquest escriptors, però senyor Bru de Sala això és la flor i nata de la nostra literatura. Jo els consideraria autors mainstreams que poden fregar el best-seller. Això no era una conferència sobre autors maleïts? Pensava que ens parlaria de Francesc Pujols o si preferia centrar-se en el món dels vius, doncs res millor que els noms de Kiko Amat o Javier Calvo. Gent que escriu amb passió, mantenint un criteri i uns principis. Fent malabarismes per arribar a final de mes, autèntics maleits. Que no s’aferren a la cadira i es canvien la camisa com molts dels seus col·legues columnistes.

L’última part de la conferencia ha estat, per a mi, la més animada carregant contra TV3 i marcant les diferències entre la bona literatura, el mer entreteniment o la palla (que últimament es veu que va cara).

La ronda de preguntes ha estat breu, ja que el Sr. Bru de Sala havia d’anar ràpidament a fer una de les seves aparicions a la tele (al.legant que els intel·lectuals com ell també havien de menjar).

Per a mi durant aquests minuts és quan ha deixat anar les afirmacions més interessants. La primera al respondre la pregunta d’un jove que li demanava quin era el tret distintiu i palpable que diferència un bon escriptor d’un de mediocre. Ell sense vacil·lar li ha respòs: LA FRASE. Diu que agafant una pàgina a l’atzar i llegint unes quantes frases, analitzant-ne la construcció i vocabulari pots adonar-te de si estàs davant d’un bon llibre o no. La segona afirmació ha estat un No rotund quan algú del públic li ha demanat si un best-sellers podria ser bona literatura. Ell ho ha argumentat dient que la capacitat de comprensió que tenen la majoria dels lectors d’aquests tipus de llibres fa que la sintaxi i llenguatge emprat sigui senzill, pertant no els considera bona literatura (¿?). Aguda i ràpida ha estat la resposta d’un assistent que ha deixat anar que tenint en comte el que acabava de sentir, l'obra dels senyors Martí i Pol i Joan Margarit era literatura-escombraria. Sort que Bru de Sala ha reaccionant dient-li que la poesia està per sobre de la prosa escrita...

En fi, un final apassionant que als que se'ls hi hagi fet curt al arribar a casa han pogut continuar via la televisió. On per cert el senyor Bru de Sala ha arribat tard al·legant que venia de Manresa de fer una conferencia.

3 comentaris:

perdedor ha dit...

Jo crec que és indignant que ho hagin avançat. Havia de ser a les 8, jo he fet de tot per, al final, aconseguir arribar a un quart de nou, i em trobo amb una xerrada de vint minuts més. No ho sé, però m'he emprenyat una mica, la veritat. Només n'hi havia 19 (jo no n'he vist tants, em sembla!), però és que això és passar de la gent.

Que parli del seu cànon, és normal. El BdS sempre va als llocs a parlar de "lu seu".

Com que discutir mola, crec jo, la meva opinió és que Kiko Amat i Javier Calvo són tan maleïts com Monzó, Torrent o Clara-Simó. Si es tiren un pet i en fan un article al Cultura/s!!!

VS! ha dit...

M'agrada la polèmica. Abans però dir que no és tan fàcil fer un article al cultura/s i a més a més fer-ho escribint del que més t'agrada i coneixes (cultura pop, mods, cultura urbana) En tot cas hauriem de definir una escala de maleïsme on Quim Monzó seria el gerent d'una gran empresa i els altres simples miners... Ah i després nosaltres els projectes d'escriptors que no arribem ni a maleïts!

Salut perdedor

perdedor ha dit...

Jajaja! Tens tota la raó i més! Això de posar en una mateixa frase "maleït" i "quim monzó", realment, és una mica raro... Fa por que el Kiko Amat no acabi, d'alguna manera, sent el Monzó de la generació de sota, i prou. No ho sé. A mi m'agrada força (com a "periodista", molt), espero que no l'espatllin.