BOXA MANRESANA

Avui us parlaré d’esport. Però no us penseu pas que us inflaré el cap amb l’estat de forma del Ronaldinho o el joc del Ricoh Manresa. Avui agafarem la màquina del temps i ens transportarem unes dècades enrere. Hi ho farem per parlar del que diuen que és l’esport més noble i a la vegada elegant: la boxa. Un esport d’homes dels d’abans on els reflexes i el joc de cames són tan importants com un bon ganxo d’esquerres.

La boxa, al nostre país, va començar a principis de segle XX amb l’arribada dels immigrants americans. Que la practicaven en soterranis humits i altres llocs lúgubres. Que ben aviat esdevindrien gimnasos, places de toros i estadis que donaren cabuda a milers d’aficionats a aquest esport.

Manresa no va ser menys i també va fruïr de magnífiques vetllades de boxa amateur a mitjans del anys seixanta i fins la dècada dels vuitanta, a la ara renovada Piscina Municipal, emplaçament que també servia per entrenar als futurs púgils.

Pel que jo he pogut saber a Manresa es disputaven vetllades de boxa uns tres cops l’any. Coincidint amb les revetlles i la Festa Major. Aquelles vetllades era el més similar a una tarda d’oci al Bages Centre. Ja que no només podies disfrutar amb els mastegots que es produïen al quadrilàter si no que després hi havia ball. Doble sessió, ideal per parelles. Boxa per a ells i ball per a elles. D’aquesta manera tots dos quedaven contents.

Així que si Barcelona tenia el Gran Price nosaltres a Manresa no ens volíem quedar enrere i també organitzàvem bones vetllades. Ja m’ho imagino: Els homes de mitjana edat amb els seus puros a primera fila i el jovent demanant el kao des de les files més llunyanes, venedors de fruits secs ambulants i qui sap si també corredors d’apostes clandestins. Encara que tot això només és fruit de la meva imaginació.

Noms com: Atonio Ruiz, Manolo Garcia, Teodoro Murall, Jonathan Delé, Juan Albornot (alias sombrita), o el que a elles segur que els sona, Pedro Carrasco o el que segur que entusiasma als més freaks, Poli Díaz “el Potro de Vallecas”. Tots ells personatges virils amb la cara cosida de cicatrius i el cos marcat per l’esforç i d’altes excessos.

A mi personalment el que em fa molta gracia de la boxa són les nomenclatures que utilitzen per a cada categoria com: pessos pesats, pes creuer, pes mig, welter, superwelter, pes lleuger, pes pluma, pes gall, pes mosca i fins i tot pes palla. Depenent de la constitució del púgil.

Si no vareu viure aquesta època de ben segur que coneixeu algú proper que va fruïr a la nostra ciutat, d'autèntiques vetllades de boxa, acompanyades pels acords de la música en directe que sonava després dels combats, al ball de l’embalat.

Per tenir una descripció més fidedigna us recomano que escolteu que l'hi varem fer al Sr. Antonio Gonzalez, dins el programa A Contrapeu (SER-Radio Manresa). Tot un autèntic púgil que va disputar més de setanta combats d'amateur (algun d'ells a la Piscina Municipal) i una vintena com a professional arribant a assolir el subcampionat d'Espanya en pes mosca. Un testimoni impagable que ens va relatar tota l'atmosfera de la boxa que es respirava per aquella època a la ciutat de Manresa. Nu us ho perdeu:

Si no se sent aneu a:http://www.goear.com/listen.php?v=d547fbb