EL DIA QUE VAIG CONEIXER EN TONI FERRER

Ahir dia de Santa Llúcia va ser un dia realment fred i a la vegada una mica màgic. Aprofitant que vaig sortir d’hora de la feina vàrem anar a fer un vol pel centre amb la meva xicota. Per casualitat vem anar a parar a la Seu. Allí vàrem poder gaudir d'un d’aquells rituals tradicionals dels que cada dia en queden menys. L’encesa d’espelmes, candeles i ciris que es dipositen, cada dia 13 de l’últim mes de l’any, al terra del claustre per honorar la figura de la santa el dia del seu santoral. Formant una catifa de foc i colors molt vistos.

Aquesta imatge psicodèlica era el preludi del que unes hores més tard succeiria en un dels pocs antres autèntics que resten a la nostra ciutat. L’encontre espontani i tan esperat amb l’artista manresà Toni Ferrer. Pintor, poeta, persona(tge), supervivent de la bohèmia manresana i moltes d’altres coses... No m’agrada utilitzar la paraula Geni ja que en la part del món on vivim, aquest mot s’utilitza massa gratuïtament. Però tot i així puc dir que ahir vaig estar davant d’un dels pocs artistes marginals vius que queden a la nostra comarca. Tindreu noticies seves.