28.6.08

INDIFERÈNCIA I RESIGNACIÓ MUNDANA

Als del diari el Mundo (25/07/08) no se’ls ha ocorregut res més que publicar un article (amb foto inclosa) on relaten com es viu a la nostra ciutat un dia de partit de selecció espaÑola. Deuen anar curts de noticies. Sota el titular: Indiferencia y resignación en Manresa, firmat per un tal Germán Aranda ens expliquen el següent:

BARCELONA.- Pese a las caras de decepción resignada por la victoria de España de muchos clientes catalanistas al salir de algunas tabernas de Manresa, algunos petardos esporádicos irrumpen en la normalidad de la ciudad, impropia de una noche de fútbol de altos vuelos.

Las calles están llenas toda la tarde en Manresa, cuna del nacionalismo catalán, 64 kilómetros al noroeste de Barcelona. Se respira el ambiente de un domingo veraniego en las terrazas rebosantes desde primera hora de la tarde. A las 20.45 horas, a priori, todo tiene que cambiar. ¿Todos a casa y a los bares a ver España? Ni una camiseta de la roja anuncia noche grande de Eurocopa, de vendetta contra Italia. Llega la hora y las calles siguen llenas, las jovencitas apuran sus helados y los ancianos del lugar continúan sus tertulias, sus partidas de domino.

¿Dónde están los bares llenos para la ocasión, vestidos de España con motivo de los cuartos de final? Sí, está la peña sevillista de Manresa y un doner kebab donde decenas de magrebíes siguen atentamente el partido. Por lo demás, indiferencia.

En el bar L'Havana, hervidero de nacionalistas apasionados cuando juega el Barça o la selección de Cataluña, predomina un tono sarcástico en la decena de jóvenes que censuran casi todos los comentarios de los narradores del partido y especulan con el final más cruel para España. Con largas melenas, barbas de días y camisetas con proclamas en vasco y catalán, reconocen que apoyan a Italia y que incluso sus amigos más futboleros pasan del partido de hoy.

En la Taverna dels Predicadors el interés es más calmado, menos radical. Pero, aun así, se oyen aplausos en las primeras llegadas de Italia. En un grupo de cuatro adolescentes, sólo un castellanohablante se muerde las uñas. Sus amigos se burlan de él, uno de ellos con un polo de la azzurra, y aunque más relajados vibran más con las acometidas de Luca Toni. Pero él aguanta: «Aquí, o se apoya a España o a nadie», y el resto sonríe. Cuando llega la ruleta rusa de los once metros, las burlas suben de tono. «Que pierdan fallando el último penalti, que j... más», comentan en la sala, mientras uno de los chicos ríe ante el plano de Su Majestad el Rey. «Mira, aquí tenemos a nuestro Jefe...». Y las carcajadas retumban."

Per que després diguin alguns que a Manresa no hi fan res...

(espero els vostres comentaris més àcids)

6 comentaris:

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Es veu que aquest suposat reporter del Mundo va anar a l'Habana, al Moes, a la Taberna dels Predicadors...

era evident que aquest individu (si era de Manresa sabia on anava) li ensenyaven la ruta "del amor a los colores"

Com es pot manipular i enganyar tant al personal.

xD

*Butterfly* ha dit...

m'havien parlat d'aquest escrit del periodiste el mundo po no havia tingut oportunitat de llegir-lo...ara que l'he llegit, vaia tela la visió que té aquest paio...
La veritat és que no sóc molt aficionada al futbol i no segueixo cap equip però dubto moltíssim que realment hi hagi poca gent seguidora de l'español, al contrali. Jo sóc de les que pensa que hi ha més sentiment españolista que català a Manresa.
No sé quina intenció tindria el periodiste del MUNDO en escriure això po el què transmet és que els manresans estem totalment discriminant l'español perquè som del Barça, que representa més el sentiment català.

Ramon ha dit...

No sé què dir buterfly. Crec que vist el poc rebombori que es va generar després de la victòria espanyola, es demostra que a Manresa hi ha més sentiment catalanista que espanyolista, tot i que hi són tots dos presents.

El més trist del cas és voler relacionar tot el sentiment català amb les versions més radicals d'aquest sentiment. I aquest periodista sabia on havia d'anar. No ha reflectit la realitat manresana, ha fet prejudicis i aquest és el joc que ens volen fer els espanyolistes: Titllar-nos del què no som. I això s'ha de combatre amb diàleg, opinió, informació i sobretot, amb política.

Per altra banda també es demostra que els espanyols cada vegada s'adonen més de que els catalans som del morro fort i que no ens deixarem fotre així com així, al contrari: El procés d'independència de Catalunya ja fa un parell d'anys que ha començat. Fem que acabi bé.

Visca Catalunya Lliure!

Copromarc ha dit...

El futbol, i tot l'esport en general, s'ha de basar en el respecte mutuu i en l'esportivitat, ha d'unir aficions i, sobretot, s'ha de mantenir al marge de tota tendència política.

A Espanya això és impensable, perquè la societat española és basa en la xuleria, la manca de respecte i la prepotència. Inclús després d'haver guanyat la puta copa, continuen agredint verbalment tot el que té relació amb el país germànic. Són una colla de fills de puta!!!

Joan Gil Oliveras ha dit...

Et deixo un xic de publicitat en defensa de la Vegueria Central. Demano disculpes. MOLT XULO EL BLOC.

La Plataforma PETIC us convida el dilluns, dia 14, a les 6 de la tarda a la primera Assemblea a la UAB - la Assemblea fundacional de la plataforma - on els adherits com a membre actiu o com a col·laboradors/es (espontanis, simpatitzants) podran prendre contacte i consciència del projecte que hem engegat el Consell provisional liderat per Cristòfol Torra (Secretari Gen. Provisional) i per Joan Gil Oliveras (promotor, fundador i President Provisional).

En aquesta Assemblea es crearan i discutiran els Estatuts, s'elegirà el nou Consell Delegat, i es posaran les bases sobre les perspectives de feina (reivindicativa, de difusió, de divulgació, de debat, de lluita) que té la plataforma.

Us hi esperem a tots i a totes. Hi haurà beguda gratis.

PD: En aquesta Assemblea s'aprovarà la adhesió - ja consensuada i decidida prèviament pel Consell Provisional - d'entrar a formar part de UP (Unió de Plataformes) per crear espais de col·laboració que el Promotor de la Plataforma ha anat buscant aquest mig any de gestació del projecte.

Endavant i força!

Per les Vegueries! Per un model territorial equilibrat i sostenible!
En defensa de la terra i en contra d'un model centralitzat;

Adhereix-te a la PETIC, la teva plataforma, la formem entre tots i totes, la vivim entre tots i totes

Marc ha dit...

El tal German (autor de l'article del mundo) ha deixat un comentari a un blog de un Manresà que va escriure sobre això.

Aqui deixo el link http://letrasdesombrayviento.wordpress.com/2008/06/27/la-pasion-por-la-roja/