27.3.09

XURRERIES MANRESANES

En principi quan pensem en una xurreria sempre ens ve al cap alguna cosa ambulant, ja sigui una caravana, remolc, bungalow, quelcom mòbil per anar d’aquí cap allà que s’instal•la en fires, portes de discoteques o llocs transitats.

El concepte de xurreria manresana és un altre de completament diferent. Es tracta de petits obradors posats a peu de carrer, que serveixen els seus productes a tot aquell que passa pel davant. Ara mateix n’hi ha tant sols dos que segueixen en actiu a la ciutat. Una situada al tercer tram del Passeig Pere III, una mica més a munt de la Plaça España. Just davant de l’edifici dels sindicats. L’altra està a la Plaça Catalunya. Segur que a tots a part de fer-vos la boca aigua les heu ubicat ràpidament. Petits barracons estàtics que fan les delícies de grans i petits. Segur que molts també recordareu aquella xurreria cantonera que hi havia al Carrer Guimerà a l’altura de l’Asepeyo. Bé, aquest dos referents manresans, l’Asepeyo i la xurreria del carrer Guimerà ja formen part de l’imaginari col•lectiu ja que fa anys que van tancar. Recordo com un bungalow molt gran de color marró amb un cartell de lletres grogues, que ocupava més de mitja vorera. Ara, això seria impensable! És d’aquelles coses que ara ens sembla estrany que poguessin existir fa pocs anys: com que es pogués fumar als avions, que als llocs públics hi haguessin escopidors o bé que l’Espanyol arribes a la final de la copa de la Uefa.

Però tornem al tema, les dues xurreries que segueixen en actiu, tant la del Passeig Pere III com la de la Plaça Catalunya segueixen tenint com a principals clients la gent gran i els nens. Els primers amb l’excusa dels nets i els segons perquè són uns gormands de l’hòstia. Actualment en aquestes botigues podem trobar varis tipus de productes, que si us sembla podríem analitzar-los:

En primer lloc el xurro clàssic el de tota la vida servit en una paperina oliosa i sucre al gust. Després hi ha la versió de xocolata, que no és res més que el xurro convencional banyat amb una deliciosa xocolata negra. Posteriorment van sortir les bombes calòriques com el magaxurro reomplert de crema o nata, aquest també te la versió recoberta de xocolata, només per a esportistes i amants de lo extrem. Ah, pel que fa a productes de pasta fregida m’oblidava dels bunyols i el meu preferit les rosquilles.

Després també disposen d’una línea de productes salats manufacturats, també dins de la botiga-carro. D’on penseu que ve el nom de patates de xurrero? Patates de tota mena: ganxitos, estrelletes, rodes, cornes gegants (altrament anomenats Boca Bits), en definitiva tot allò que es pugui moldejar amb pasta de patata i ser fregit. Per aquesta gama de productes el packaging emprat no és la paperina oliosa que fan servir per als xurros. Aquí utilitzen unes bosses de plàstic, allargades i transparents que van molt bé per anar menjant pel carrer. És més acostuma a passar que quan arribes a casa ja no queden més que les engrunes.

A part dels xurros i patates acaben d’omplir les seves prestatgeries amb tota mena de gormanderies i fruit secs que complementen la seva oferta.

Evitaré parlar del tema de la sortida de fums, per que si una cosa no em podeu negar és la flaira que fan aquests garitos i la gent que hi treballa. Segur que cobren un plus de toxicitat per inhalar aquells vapors durant la seva jornada laboral.
Llarga vida als xurreros/es manresans/es

6 comentaris:

Anònim ha dit...

no cobrem cap plus de toxicitat

Joel ha dit...

t'has deixat el morro de porc!!! boníssim!!!

Anònim ha dit...

la foto de "l'ultim dia que et vaig veure"
si... soc jo.

Anònim ha dit...

Rosquilles...MoskiS

rosalia ha dit...

jo vaig el diumenge al mati o dissabte, a menjar xurros al Pont de Vilomara. Sòn deliciosos!

Anònim ha dit...

mmmmm quina gana... hi ha un bar al carrer del mercat de la font que els dimarts dia de mercat també en fan de xurros i molt bons, per cert! ara bé com els que em feia la iaia quan m'hi quedava a dormir, res de res!