DIVERSIÓN EN EL POLÍGONO
Fa uns mesos vaig fer una d’aquelles coses que un servidor, fa un cop a l’any i d’altres cada cap de setmana.
Si fos això fos una sèrie juvenil americana, el capítol d’avui es titularia: Tarde en los Multicines o Diversión en el Centro Comercial.
Sí amics, vaig anar a la zona alta de la ciutat. Vaig aprofitat per fer unes compres al Pryca (per alguns sempre serà el Pryca), un parell de partides a la màquina de discos del Salon Recreativo (nota mental: pendent post Yum Yum vs Happy) i em vaig tancar en una d’aquelles còmodes i confortables sales de cinema del Bages Centre. Una paperina de crispetes gegant, refresc a l’abast de la mà i unes ulleres de cel•lofana que em permetien veure des dels trailers fins a la última lletra dels títols de crèdit en 3D. La veritat és que està bastant aconseguit el tema de la perspectiva. Ara bé, hi ha coses que no es resolen ni amb la tècnica ni amb focs d’artifici, ja que les trames i els guions per molta parafernàlia que hi posis, si no estan ven lligades, fluixegen per tot arreu.
Després del cine a fer un mos, triem “restaurant” (Mac Donals, Burger King, Vienna, els tenim tots!) fem cua, endrapem ràpid i fugim d’allí.
Si fos això fos una sèrie juvenil americana, el capítol d’avui es titularia: Tarde en los Multicines o Diversión en el Centro Comercial.
Sí amics, vaig anar a la zona alta de la ciutat. Vaig aprofitat per fer unes compres al Pryca (per alguns sempre serà el Pryca), un parell de partides a la màquina de discos del Salon Recreativo (nota mental: pendent post Yum Yum vs Happy) i em vaig tancar en una d’aquelles còmodes i confortables sales de cinema del Bages Centre. Una paperina de crispetes gegant, refresc a l’abast de la mà i unes ulleres de cel•lofana que em permetien veure des dels trailers fins a la última lletra dels títols de crèdit en 3D. La veritat és que està bastant aconseguit el tema de la perspectiva. Ara bé, hi ha coses que no es resolen ni amb la tècnica ni amb focs d’artifici, ja que les trames i els guions per molta parafernàlia que hi posis, si no estan ven lligades, fluixegen per tot arreu.
Després del cine a fer un mos, triem “restaurant” (Mac Donals, Burger King, Vienna, els tenim tots!) fem cua, endrapem ràpid i fugim d’allí.
La meva excursió no acabava aquí, surto i veig que ens han fet un gimnàs de perfil futurista, por todo lo alto! Pistes de tenis, paddel, piscina, spa, màquines amb pantalles tàctils per fer sudokus, titis amb les malles ajustades, paios depilats de dalt a baix, restaurant de disseny i bar de copes. Però no acaben aquí les novetats.
Ara, el referent del polígon és la discoteca Silènci (veure capítol especial: La discoteca que achantó El Sielu). Una inversió participada majoritàriament per socis locals (allò que podríem anomenar la jet set manresana) que amb l’ajuda d’una empresa d’interiorisme han aconseguit ser el fenomen de la temporada. No puc descrigui-vos-ho ja que un servidor no hi ha posat els peus, però pel que es pot veure a la seva web, se’ls han gastat. La discoteca que farà les delícies de tots els pescadors amb xarxa, cullereta o arpó de la comarca, amants de la moguda de Vic i la música del segell Flash. Nenes escotades, roba de franquícia, colònia afruitada, falç glamur i carn fresca. Cal estar a l’aguait ja que ara s’han proposat d’organitzar concerts i ja han confirmat Melendi (sucks), Antonio Orozco (bufff) i Pastora (pssst)...
2 comentaris:
Diversión en el Polígono!Aquesta sèrie promet molt!Esperarem també altres capítols com l'Aki (on alguna àvida consumidora ja hi ha intentat entrar escales avall amb el seu cotxe), el Neverland propi de Toni Elías o també les naus de joguines&chikiparks tancades per manca d llicència.
A més, aquest polígon encara se li pot donar més rendiment:un casino, zona blava de pagament pels cotxes, un teatre, i per què no, un majestuós burdell tipus Riviera amb una exclussiva zona swinger per parelles.
Llarga vida als Trullols!!!
Mítica bolera Bages Bowling... perquè la van tancar? Diuen que la droga dels marroquins va acabar amb ella, però això clar... ho diuen les males llengües.
On triumfen els dissabtes en família són al Decatlhon.
Publica un comentari a l'entrada