a manresa no hi fan res

CUL DE SACS

Avui tornem amb un d'aquells reportatges d'investigació que tant us agraden. He tornat a sortir al carrer per fer un estudi antropològic. Aquest cop sobre els carrers sense sortida de la ciutat de Manresa.

Resulta que fa uns dies anava caminant pel carrer fins que vaig arribar a la plaça de l'ajuntament i de sobte em vaig trobar pal plantat davant d'un carrer sense sortida. Xino xano vaig arribar fins al fons del carrer i en vaig tornar a sortir revivint una experiència quasi mística. Aquest carrer porta el nom de l'Amigant. Després he sabut que els Amigant eren una família noble manresana barons de Castellgalí i comptes de Fonollar. El carrer data del segle XVI i antigament connectava amb el carrer Barreres, però quan es va enderrocar la muralla es van construir cases tapant-ne l'accés per la part de l'ajuntament. Quines coses que ens amaguen aquests carrers, de ben segur que cada un d'ells amaga una història i qui sap si una possible pel.lícula.

Tot seguit caminant pel barri antic em vaig adonar de la gran quantitat de carrers que no duien enlloc. Una cosa, suposo fruït del pla urbanístic de l'època.

Un altre clàssic és el dels Predicadors molt aprop del passeig, aquest més transitat per la gent que va a la taverna que porta el seu nom o al pis de sobre...

Des de el balcó de casa meva en puc divisar un que em fa especial gracia. Es tracta del carrer Vilasseca-Garriga un trencall del carrer Magnet, us situeu? El carrer topa finalment amb un mur que si l'atravessesim donariem al parc bruc. Aquest passatge hi han 5 habitatges dels anys 50. Els privilegiats que viuen en aquest carrer tenen la clau que obra la tanca metàl.lica per accedir-hi amb cotxe. Assegurant-se sempre una plaça de parking. Que us sembla?Així fins a 28 carrers sense sortida es poden contabilitzar a la ciutat de Manresa.

No se si de la mateixa manera que habitar en una illa o néixer en un país pobre marca el caràcter de les persones, suposo que el fet de viure en un carrer sense sortida o altrament dit cul-de-sac també pot afectar a la psique humana. Ho investigare.

Ja ho sabeu en els carrers sense sortida també tenen vida, no són tant sols racons per fer trapitxeos o pixar-si les nits de borratxera.

Així que llarga vida als culs-de-sac!!!