a manresa no hi fan res

PROSTITUCIÓ MANRESANA

Avui parlarem d’un assumpte que per alguns pot ser un bon negoci i un gran esbarjo, i en canvi, per a d’altres és més aviat un mal de cap.

Ja que la setmana vinent se celebrarà a la nostra ciutat la segona edició del saló del sexe en català, he decidit fer un post sobre la prostitució Manresana.

És que, amics, estem parlant de l’ofici més antic del món i evidentment a Manresa es segueix practicant des de temps remots. Antigament servia per què els joves coneguessin els plaers de la carn abans de casar-se amb les seves estimades i poder consumar després de passar per la vicaria i ara per saciar totes aquelles fantasies o necessitats de la clientela, majoritàriament, masculina que contracta aquests serveis.

I parlar de prostitució a Manresa és parlar d’una institució com la Quica. Aquesta dona podria escriure el llibre de les seves memòries on segurament llegiríem sucoses anècdotes. De ben sabut per la gran majoria de l’audiència és que un dels llocs on s’exercia la prostitució al carrer era al Passeig del Riu. On les dones en grup o bé disperses al llarg dels descampats que quedaven al davant de les vies del tren intentaven atraure la clientela. Al hivern elles fent pinya al costat del riu, lleugeres de roba, però escalfant-se a la llum d’una foguera. Ven mirat una imatge molt almodovariana.

La Quica amb els anys, després d’haver format a una bona part dels barons de la ciutat de Manresa, va passar a ser una mena d’institutriu, vaja la que remenava les cireres en aquella part de la ciutat i protegia a les seves col•legues de feina. Va acabar els seus dies en una residència par a gent de la tercera edat. Explicant batalletes als qui la volien escoltar...

Ara el que es porta són una altra mena de locals i professionals. Pisos i clubs ocupen part de la nostra ciutat i dels nostres diaris, i està clar que si hi són és perquè generen negoci. Recordo una portada del Regiò 7 de fa uns quants anys que deia que els quatre clubs que hi havia a la ciutat tenien uns beneficis superiors a 100 milions de les antigues pessetes (pels que ja s’hagin integrat totalment a l’Euro els diré que són uns 600.000 €).

Cal dir que sóc un autèntic ignorant del tema i després de repassar mentalment són poques les cases de barrets que puc recordar:

- L’Oasis, molt a prop del carrer St. Miquel. No hi he entrat mai, però em fa l’afecte que en Bukowski l’hi agradaria ja que té tota la pinta de club rònec amb brasilenyes maduretes amb algun quilet de més.

- El famós bar de llums del Barri de St. Pau: El Cabaret les Palomes. Que de ben segur molts encara recordareu aquell làser que van instal•lar com a reclam i que es veia gairebé de tota la comarca.

- L’antic i mític Llamp de Foc, ara Miss Seven, al carrer Oms i de Prat. Aquest ha estat d’actualitat darrerament, ja que els veïns de les Escodines han reunit més de 500 firmes perquè el puticlub tanqui les seves portes i deixi en Pau la seva consciència i moralina puritana.

Fa dies que em sorprèn, repassant les pàgines de classificats del Regio 7, la gran quantitat de travestis que s’anuncien a les seves pàgines. Feu-me cas doneu-li un cop d’ull. Tenim la Lorena, la Luisa, la Rafaella , la Jenifer que diu que fa massatge anal i testicular o la Isadora que és nova a Manresa a l’anunci pregona que és morena del color del pecat, femenina, amb 140 de pit, activa i passiva, 24 hores tota per tu.

En aquestes pàgines hi ha jovenetes d’escàndol que ofereixen tota mena de serveis com el Grec, la pluja daurada, sadomasoquisme, massatges, francès complet, xous lèsbics, petó negre, pinça Birmana i altres plaers que us pugeu imaginar.

Per cert, també s’anuncia un tal Rodrigo, un tio caxetes, que treballa al carrer Cap del Reg que no està gens malament.

Així que, ja ho veieu, hi ha varietat per a tots als gustos a la nostra ciutat. Com diu un que conec: molt de vici és el que hi ha, molt de vici!