8.6.08

CAMINA O NO CAMINA?

Segur que a molts de vosaltres no us ha passat per alt aquest home de raça gitana, la seva cadira i la caixa de mocadors. Fa anys que es passeja per la ciutat de Manresa i aprofita qualsevol emplaçament cèntric i freqüentat, per fer unes ventes que presumptament l’ajuden a arribar a final de mes.

Doncs bé, aquestes línies no volen parlar sobre la mendicitat manresana (que és una realitat) si no del misteriós home que s'aseu a aquesta cadira. Tinc varis amics que m’han confirmat que l’han vist caminar! O bé fent les seves necessitats, a peu dret al mig del carrer. Provablement no sóc l’únic a qui l'hi ha arribat aquest rumor, que possiblement no passi de llegenda urbana. Si algú te més informació al respecte que no dubti en deixar un comentari.

¿Un pañuelo señorita?

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Home en molts casos que una persona vagi en cadira de rodes, no vol dir que aquesta persona no pugui fer unes passes o possar-se dret. En molts casos significa que no pot fer un llarg trajecte per si sol i per aixó necessita la cadira.

L'espia ha dit...

A mi també m'ha arribat aquest rumor. N'existeix una altre versió que diu que en realitat l'activitat de mocadorets és només una tapadora, que en realitat és un camell.

Ves a saber, a la gent ens agrada xerrar molt i callar poc.

Àlex

rosalia ha dit...

Doncs jo l’havia vist fa anys per la pujada del carrer Pirineu, Bda. Mion, quan l’empenyia una sra. gran de complexió menuda i em feia molta pena l’esforç de la pobre. No la veig fa anys amb ell, però passo sovint per davant de la seva paradeta, em fa rabia perquè l'escridassaba molt, com si fos la seva criada! i no li compro mocadors per molt que em caigui la gota. Sense gairebé moure els llavis i baixet, comença a dir una “retahila” de piropos del que et faria, que és un content! per tant si no les cames, la imaginació si que li funciona. No puc evitar tenir memòria!

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Tot un mite existeix darrere aquest peculiar ser, els rumors que camina perfectament fa anys que corren, en conec un que deia que antigament estava a la porta del Happy (antic punt de reunió de kinkis i camells de Manresa) venent mocadors i també substancies com tabac, begudes i droga (especialment polen).

Peró, mai ningu l'ha vist dret, caminant... es una llegenda que seguirà recorrent els carrers de Manresa.

anuska ha dit...

Aquest home ha estat protagonista de mil i una historietes i llegendes urbanes... quan jo estava en plena edat del pavo es deia que tot això dels mocadors era certament una tapadora i que si li guinyaves l'ullet et passava DROGA, jejeje

Això de que camina també fa molts anys que corre... ara, qui ho sap del cert? jo només he sentit allò de: un amic d'un amic meu el va veure caminant tant panxo!

Anònim ha dit...

Bones a tothom.

Jo l'he vist! si, si l'he vist amb els meus propis ulls a l'schlecker (o com s'escrigui) comprant els famosos mocadors.
Parlo de poder uns 3 o 4 anys enrrera però el vaig veure.
(que per cert el primer que vaig pensar va ser serà cabron!)
Acta seguit ho vaig comentar a la antiga feian que tenia que per això el veia cada dia, i si, hi havien opinions varies però no vaig ser la única que l'havia vist en aquell establiment comprant.
Jo al ser de fora no en tenia ni idea de lo famos que era aquest homa aqui Manresa i les seves historietes... jeje de seguida em van posar al dia jeje

Per cert, si no em creieu me la bufa.

Salut i visca Berga.

Copromarc ha dit...

Ei tito!

Aquest és un tema certament popular, a veure si fas el record de comentaris per article del blog!!!

Tothom es pensa que hi ha quelcom malèfic darrera d'aquest pobre home. Jo em limito a pensar que és un desgraciat que no ha trobat res millor a la vida que vendre mocadors merdosos pel carrer. Ara bé, per afegir una altra llegenda diria que sota de la safata de mocadors es posa la mà per fer-se palles mirant les ties que passen.

Anònim ha dit...

S'havia dit també que actuava de xivato de la poli, els primers temps que els moros intentaven vendre droga al Happy, en detriment dels gitanos que gaudien del monopoli.

Jordi, es veritat, jo he vist aquest tio el Happy durant molts anys, dècada dels 90, entrava a dintre i venia de tot, segurament devia ser camell o simple "motxillero" amb el polen, pero he perdut la pista... ara visc a Terrassa.

No se, aixó de caminar també es un bulo, una llegenda? Si va sempre amb la mateixa roba...

salutacions des de Terrassa
Marc

L'espia ha dit...

Increíble! Quanta rumorologia arriba a generar aquest home!

Àlex

VS! ha dit...

Aquets temes són els que agraden a la gent. M'hauré de plantejar enfocar més el blog al cor manresà (bon nom per una revista rosa de la nostre ciutat). Els Tous una familia modèlica a qui agrada maltractar animals, sobretot ossos. Salido l'amic de Roldan. Estiarte ve aquest comentari me l'estalvio que em podria portar problemes legals...

No us perdeu el primer número, de venta només al quiosc Sobreroca de la plaça Sant Domenec. Demaneu-li al Leo en hores de poca afluència i ell us la servirà clandestinament.

Anònim ha dit...

Una mica de respecte per a la gent gran, coño!
Canalla...

anna ha dit...

enhorabona per aquesta secció sobre el bestiari manresà, t'animo a seguir....a veure qui serà el següent...perque mira que en tenim de "personajillos" a la comarca.

Anònim ha dit...

a mi em va jurar una amiga que l'havia vist aixecar-se de la cadira i caminnar. però jo sempre l'he vist assegut

uri ha dit...

jo tb l'he vist dret comprant mocadors a no se on!
bon blog!