GORMANDARIES MANRESANES

Avui, per endolcir una mica el blog, us voldria parlar de les botigues de caramels i tot el relacionat amb el mon de dolços, gominoles i demes gormanderies.

Em centraré bàsicament amb tres institucions de la llaminadura manresana, totes elles emplaçades al barri antic.

En primer lloc, no se si la recordareu: la Botigueta Blava, més coneguda com Gueta. Situada al Carrer Sant Francesc fent cantonada amb el Carrer Ignasi Balsells. Una botiga de dimensions diminutes tota ella pintada d’un color blau cel amb una olor molt especial. Tinc un record molt entranyable d’aquesta botiga i del senyor que la regentava, potser és per que fa molts anys que es tancada. Allí podies trobar tots els clàssics de l’època: xiclets de pela, pega dolces, gominoles varies, piruletes, Palotes i para de contar. La història de la Gueta va acabar amb crònica negra ja que segons diu la llegenda es van trobar l’amo d’avançada edat, mort dins la seva pròpia botiga. Ja us he dit que es tractava d’una llegenda, la veritat la desconec totalment. Aquest motiu va fer que la tenda romangués tancada fins al dia d’avui.

En segon lloc en el ranking de botigues de caramels mítiques de la nostra ciutat l’ocupa Cal Magrinyà. Al cap d’amunt del carrer Vilanova. La simpàtica dependenta de mitjana edat una mica entrada en carns i xerrera imparable convida a consumir sucre en vena. Ja sabeu de qui us parlo, oi? Segur que l’haureu ubicat ràpidament. Es tracta de la mare del Sr. Vives: advocat d’armes tomar, l’etern aspirant a l’alcaldia i president del Ricoh Manresa. Per cert la Sra. Magrinya que malauradament no se el seu nom és col·laboradora de Radio Manresa un cop per setmana a les tertúlies del matí.

Botiga estreta i llarga. Mostrador a la dreta i repertori inacabable de xuxeries a l’esquerra. De tots colors, mides i preus. Aquí estan a la última en quan a novetats relacionades amb el mon del sucre i la diabetis. Gran sortit de llaminadures àcides, les meves preferides ja siguin en forma de totxana, llengua, fruita, gat o ampolla de Coca Cola; sempre arrebossades de sucre.

Per últim una altra institució de la llaminadura manresana i es que parlar de xuxeries a Manresa és parlar d’un nom: el Dolç i Sec del Carrer Nou. Des que tinc memòria aquesta botiga ha romangut oberta fent les delícies de petits i grans. Especialitzats en gominoles de mil colors i formes, batejos i festes d’aniversari... Si voleu posar-vos a tota la mainada a la butxaca ja sabeu on heu d’anar: al Dolç i Sec!.

Encara que m’agradaria fer un retret a les botigues de caramels en general, ja que des de que es va imposar el fet de comprar les llaminadures a pes, aquestes cada cop són més seques i cares.

Menció a part mereixen les pedres de la Llum