ESCENA?

.
Existeix realment una escena a Manresa? O bé la nostra típica manera de ser ens ho impedeix? M’explico, el Manresà de peu és el típic que renega de la seva localitat. Es queixa una vegada i una altra de la poca oferta, però ell no fa res per canviar-ho. Ni tant sols es partícep dels pocs esdeveniments que paguen la pena. Això sí, si els fessin a Barcelona, seria capaç de desplaçar-s’hi amb cotxe, comprar l’abonament i pagar un preu orbital per una cervesa. Només pel simple fet de formar part de l’experiència, deixar-se veure i sobretot tornar a la comarca i dir que hi ha anat (allò del: I Was there!).
.Existeix realment una escena a Manresa? O bé la nostra típica manera de ser ens ho impedeix? M’explico, el Manresà de peu és el típic que renega de la seva localitat. Es queixa una vegada i una altra de la poca oferta, però ell no fa res per canviar-ho. Ni tant sols es partícep dels pocs esdeveniments que paguen la pena. Això sí, si els fessin a Barcelona, seria capaç de desplaçar-s’hi amb cotxe, comprar l’abonament i pagar un preu orbital per una cervesa. Només pel simple fet de formar part de l’experiència, deixar-se veure i sobretot tornar a la comarca i dir que hi ha anat (allò del: I Was there!).
Un cop, parlant amb un dels gurus de la nit de la nostra ciutat em comentava que tot és relatiu, i que per exemple en una ciutat com Barcelona, on hi viuen tres milions de persones, omplir un concert amb tres mil localitats era relativament fàcil, mentre que el mateix concert a Manresa (amb una població d’uns setanta mil habitants) segurament tindria una entrada de menys de cent persones. Pura estadística. I no li faltava raó a l’home que domina el monopoli de la nit i que ara es diverteix tocant les maraques sota el pseudònim de Pep Marquès.
.
.


.

.
Crec que des de els anys setanta amb Pegasus i tots aquells grups de garatge que intentaven adaptar a l’espanyol les lletres dels Beatles, Stones i els Kinks, que la comarca no vivia un moment tant dolç. Musicalment parlant. Tot això ho dedueixo pel que m’han explicat la gent que en va formar part. Els noranta varen ser molt borrosos i confusos. Molt Punk i rasca rasca. Granja Troi i concerts a la Pista Castell. Ara gent com: Croma, Clepton, Lessness, Les Aus, Grip, Progecte Bu, The Missing Leech o l'Albert Palomar i les seves Catximbes, per posar alguns noms, són el pal de paller de la música feta a la nostra ciutat. Musiques que a través del networking s’han pogut sentir a Nova Zelanda (The Missing Leech), de la costa est a l’oest dels Estats Units (Arna Sala i els seus múltiples grups: Omega 5, The Cheese, Les Aus...) o en tota una colla de festivals de música antiga que es fan al primer món de la mà d’en Lluis Coll i el seu corneto (el meu últim descobriment)
.
.

.
Gràcies per arribar fins al final.
4 comentaris:
Totalment d'acord amb tot el que dius. Hi ha un munt de gent amb ganes de fer coses i això és el que fa falta. Des de la Casa de la Música estem treballant amb més de 80 grups de Manresa! i n'hi han molts més que encara no tenim controlats...
Albert
que prometen [inc/sip/grunx} revolucionar? una miqueta? el panorama de la música en directe? a la ciutat de Manresa.
que no s´ha provat de fer, fins ara?
menys porros i més vaselina!
pero quina escena? si tots els grups del gargall eren de fora...aqui tothom va a la seva i si sembla que hi ha una escena es per la continuitat que hi ha al vermell...poca cosa mes
Doncs pel què veig tu deus ser dels que no van assistir al gargall, si que hi havia grups d'aquí, oitant que sí. I dir que no hi ha una escena musical a manresa és un tema d' absoluta ignorància, més quan a la majoria de medis de comunicació catalans ( premsa escrita i ràdio sobretot ) es parla del moviment manresà dels últims anys i la progressió calitativa.
Una altre cosa és si parlem de recolzament real per part de l'ajuntament i la "casa de la música", per mi un projecte encara verd i per consolidar del qual en dubtava molt als seus inicis i ara simplement estic a l'expectativa"
Publica un comentari a l'entrada