Resum 2009 (versió Manres)

L’any 2009 serà recordat per la crisis mundial, el gol d’Iniesta i la mort d’en Jacko. Com de costum, des del Manres farem el nostre repàs particular a l’any que ens està apunt de deixar.

Sense cap mena de dubte l’esdeveniment de l’any ha estat el (((gargall))). La proposta paramusical que han creat la gent del Vermell. Generant una marca, una manera de fer i un segell sota el qual s’amaguen, entre d’altres, propostes sorolloses, arriscades, músiques improvisades i farses artístiques. Una novetat que de ben segur no ha deixat indiferent al públic que s’ha deixat seduir per algunes de les seves propostes. La marca (((g))), a part del festival del passat mes de març, ha tingut la seva versió estiuenca i diversos parts prematurs i avorts durant l’últim trimestre de l’any.

Malauradament l’altra noticia de l’any va ser la mort del pintor Toni Ferrer Carné , dic malauradament primer de tot pel talent que desprenia el seu traç i en segon lloc per la poca repercussió de la noticia i sobretot de la seva obra. De la qual, em consta que ja hi ha revenda. Ell, mentrestant, segurament deu estar ben instal•lat en algun cau de mala mort bevent, conversant i fent gala del seu talent entre en Brian Jones, Doménikos Theotokópoulos, Jimmy Hendrix i Francisco Goya.

L’any en que han esclatat les xarxes socials com facebook, twitter o twenty, hem vist com apareixen a la ciutat un parell de plataformes dignes de ser mencionades i revisades a cada actualització. Per una banda el canal on-line manresacomunik.tv i per l’altra el fanzine contracultural (que poc que m’agrada aquest mot) 11del11.

Musicalment apart del (((gargall))) em quedo amb els concerts de Love of Lesbian i Joan Miquel Oliver al Sielu i els de (lo:muêso), Tarántula i el Petit de Cal Eril al Vermell.

Pel que fa al cinema no puc deixar de treure’m el barret davant d’Albert Serra, tot i que no em va acabar d’emocionar la seva última pel•lícula, El Cant dels Ocells, si que em van il•lustrar les seves paraules en la seva visita a la ciutat. Un director al que cal seguir des de ben a prop. La que segur que no sortirà a cap llista i que per mi és una de les pel•liculetes de l’any, és Petit Indi , d’en Marc Rexa.

Deixant de banda l’anècdota del Tour de France i la polèmica sorgida del post sobre el MTC, cal destacar abans d’acabar aquest resum la feina que fan la gent de la Casa de la Música, que a part d’organitzar concerts, ens proposen xerrades, cursos i d’altres activitats a la ciutat.

Deixem enrere ja el 2009 d’una vegada (no vull tornar a sentir a parlar de crisis!) i deixem-nos seduir pel 2010, que de moment sembla ser que en Michael Nyman i el seu piano es deixaran caure per Manresa.