MANRESA BACK TO THE 90's

L’altre dia ho vaig veure clar! Vaig passar a saludar als amics de Radio Sant Joan, els de Trilogy Rock organitzaven una megamarató de 24h sobre la música feta al Bages. Per l’estudi anaven passant tota mena de grups en actiu i alguna vella glòria, presentant les seves cançons, mentre conversaven amb en Maurici (amic, locutor, estrella de l’antifolk, mestre i personatge mítiquíssim de l’escena, conegut a reu). Després de saludar a tota la parròquia i proveir-me d’una cervesa (detall del Santi) va caure a les meves mans un CD amb una portada curiosa. Hem va recordar aquelles primeres maquetes de grups punks dels noranta. Llibret a dues tintes (blau-negre) i tipografia gothic. Però, lo millor com sempre estava a l’interior. Pornoyonki Records (o sigui, l’Aleix dels Bye Bye Pedro) amb l’ajuda de l’omnipresent Albert Palomar, s’han dedicat a recopilar material dels grups més rellevants de la nostra comarca de la dècada passada. No puc negar l’emoció, al venir-me a la memòria els concerts oi dels Street Bastards, els inicis de Chill Out (possiblement els que varen tenir més ressó), el punk fet aquí dels Falta Aprendiz, les rimes del Xino i el Miqui amb el Juca a les bases , els hardcoretes CO2, les maquetes de l’Albert Palomar emulant Thom Yorke. També em va venir el cap aquella tvmovie de sèrie Z produïda per tv3 amb banda sonora dels Skipjack... En fi, un àlbum que tot ser viu que vagi viure l’escena, els concerts de la Pista Castell o bé posseís una cinta de casset d’Agua Bendita o Manolo Kabezabolo, haurien de pillar.

Amb tot això, només volia afirmar, que sí, que hi ha escena. Que els inicis ja despunten en el CD, Manresa Back to the 90’s. Digueu-n’hi com vulgueu: Manresound, Kikamusic o Manrussia Sideral Sounsystem; el cas, és que és una realitat.