11.2.07

MOKA IS DEAD


Companys un dels bars més emblemàtics de la ciutat ha tancat. Sí el cèntric i mític bar MOKA baixa la persiana. He de dir que la noticia m'ha agafat per sorpresa i no n'estic massa informat.

Pel que m'han explicat, el cas és que l'actual amo l'hi ha arribat l'hora de jubilar-se i al voler traspassar el negoci a algun dels seus familiars en actiu, l'han obligat a fer el canvi de nom del lloguer del local. És clar, l'home estava acostumat a pagar un lloguer antic i irrisori per un local tant gran al vell mig de Manresa fent d'això un negoci rodó i ara ja ho veieu no s'ho poden permetre. Però amics ningú no es salva dels preus immobiliaris a que estem sotmesos en els darrers anys. Així que l'home ha decidit penjar la tovallola i dir adéu a tota la seva fidel clientela.

Jo no he sigut mai un assidu del MOKA però el germà de mon padrí que va estar a Manresa en temps de postguerra fa més de cinquanta anys sempre em deia que el passeig i per tant Manresa, s'acabava al MOKA i deia el MOKA i no Crist Rei per posar algun exemple de fita territorial. Hem comentava que era un dels millors cafès de la ciutat. Desconec si l'amo pertany a la mateixa família o se l'han anat traspassant. Però és evident que el local te historia.

El que més recordo és la seva llarga barra, la gran quantitat de fum que s'hi acumulava, la garita de les quinieles entrant a mà dreta i al fons la sala amb els futbolins i el ping pong, no se si últimament encara hi eren ja que això dels futbolins als bars s'està perdent. Un dia faré un post dedicat als bars amb futbolins a la ciutat de Manresa, que us sembla?

També recordo els dies de futbol que jugava el barça on aquella boira baixa no et permetia veure aquella tele tan alta i els marroquins drets des de fora per estalviar-se la consumició intentant divisar alguna cosa des de la distància.

També era lloc de reunió de colles hippijes que es deixaven veure a les taules de la terrassa del passeig on passaven la tarda fent uns quintets, assentats amb postures ioguis (m'entene-ho no? com si els haguessin llançat des de dalt i tal com cauen s'haguessin quedat)

El diumenge era el dia del vermut i les taules del passeig s'omplien de famílies benestants i la gent més pija i trendy de la ciutat. Patatetes, olives, escopinyes, Martinis Blancs i Bitter Kas omplien les taules... imatge entranyable.

No se on aniran ara tots aquells que omplien les seves taules ni els amics de la penya quinielista del bar Moka, però de ven segur que el local l'ocuparà alguna franquícia de l'amic Amancio Ortega (ja sabeu el de Zara, Bershka, Stradivarius, Pull and Bear, etc...) o potser i posaran un d'aquells restaurants de moda amb decoració IKEA i menú a preu de carta... qui sap?.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El tancament del Moka es realment una pèrdua emotiva important per una generació que potser ja no n'era client; ara be, en la seva ment hi afloraran records als que també els caldrà baixar la persiana.L'espai quedarà sanejat fisicament però enboirat en la nostalgia dels qui creuen que qualsevol temps passat fou millor. Es aixi que ens donem compte que ens fem grans: Dient Adèu tot sovint.

Anònim ha dit...

Jo del Moka recordo sobretot la sala de futbolins a la qual vaig ser addicte un temps. Un problema!
Però una de les coses que també em queda a la ment és que entrant a l'esquerra hi havien, sobre la barra, unes les fileres amb molts platets apilats amb una cullera i un sucre preparades per quan s'hagues de servir un café. No recordo haver-ho vist a cap altre lloc.

Per cert, gràcies pel comentari al meu blog Manresa Calidoscopi. I també per enllaçar-me! Vaig descobrir el teu bloc al cap de pocs dies de crear el meu, tot buscant si realment existien blocs com el meu dedicats a Manresa. De seguida el vaig trobar interessant, i l'hi continuo trobant, per això el vaig enllaçant. A veure si creixen els blocs dedicats a Manresa!

Manresa Calidoscopi

www.manresacalidoscopi.blogspot.com

oscarmoka ha dit...

MOKA STILL ALIVE

no han estat raons economiques no hi ha hagut cap negociacio ens han fet fora (especulacio)i a mes hem pagat el beure. ara estem a un altre lloc (la font de les oques) es un petit bar amb freakies, hippijies, treballadors, etc. en fi, com a tots els bars en els quals hi trobaras el cor i l'anima de la ciutat. el mes important de tot en aquesta vida es el que ens queda ELS RECORDS