17.1.09

MOR TONI FERRER

Sabeu quan no t'ho esperes et donen una mala noticia i se't posa la pell de gallina? Això és el que em va passat ahir al vespre. Toni Ferrer ha mort. Que? Com? Quan? Per que?. He de reconèixer que no m’ho acabava de creure, tot i que potser era una crònica d'una mort anunciada, avui al matí he anat a contrastar la noticia. Efectivament el Regio7 del dia 15 de Gener el Toni sortia en portada. Accident casolà pregava el titular, cinquanta un anys.
.
Sempre recordaré el dia que el vaig conèixer. Sabia de la seva existència i la seva obra però mai ens haviem creuat. Fins aquella nit. Només veure’l vaig saber que era ell. Aquell Bon Nadal a tothom!, la seva aureola bohèmia, la seva conversa reposada, mirada perduda...Varem parlar potser un parell d’hores entusiasmats de tot allò que us pugueu imaginar.

No vaig dubtar en treure la meva llibreta per que em demostres el seu talent. El primer que em va dir és que un pintor ha de ser capaç de fer una circumferència perfecta a mà alçada i m'ho va demostrar, rasss. Posteriorment va demostrar que podia escriure amb les dues mans alhora i finalment em va dedicar un d’aquells gargots en forma de retrat tant típics d’ell.Evidentment vaig acabar comprant-li un quadre que havia pintat aquella mateixa setmana. El proper pas va ser dir-li que no volia que m’expliqués res més i que vingués a la radio dir tot allò que pensava i quins eren els seus plans de futur, i va venir. Reconec que no les tenia totes i el vaig trucar el dia abans per veure si se’n recordava. És més el mateix dia el vaig anar a buscar a casa personalment per acompanyar-lo al estudi. Era el dia del seu aniversari, feia 50 anys. El Toni en aquella entrevista ens va deixar anar frases lapidaries d’acord a la seva persona. Art, Rock & Roll i ciència. Va parlar també del seu viatge pendent a Nova York que l’havia de catapultar a la fama. Diria que mai hi va arribar anar.

No crec que ara tots aquells que havien anat comprant les seves obres s’estiguin fregant les mans. El Ramon de la Salsa, els del Camaron, un senyor de Barcelona, camells, algun mecenes sense aires de grandesa, coneguts...

15 comentaris:

rosalia ha dit...

Jo també tinc un quadre d’ell, comprat a través d’una tercera persona. Mai l’he tractat personalment però com anècdota, no fa masses setmanes en el bar del Camaron em va demanar que li pagués una birra. Ara me’n alegro d’haver-ho fet.

Àlex Gómez Ribera ha dit...

No en sabia res. Pel que he llegit semblava una personalitat especial.

Àlex

A Contrapeu ha dit...

Tan sols el vaig tractar durant l'entrevista feta al programa, però suficient per veure en ell un home especial: atormentat, tranquil, honest, rocker, creatiu, bohemi, amb tendència a l'autodestrucció....

Gran personatge.

Espero que sigui on sigui segueixi creant ART i, per sobre de tot, que trobi i li perduri aquell punt de felicitat que en vida tant li costava mantenir.

Un brindis per Toni Ferrer!

Anònim ha dit...

RIP TONI!

Anònim ha dit...

No el conec...

Anònim ha dit...

perquè no el vau aguantar des de darrera d'una barra de bar... ja us dic que com tots els genis té una part fosca que tela

Anònim ha dit...

Jo estava aquell dia. Va ser increible veure a algu escriure el seu nom amb les dos mans un del dret i l'altre identic pero com vist com desde un mirall.

Tot un personatge!

Anònim ha dit...

de quin bar parles ?

ferran ha dit...

com diu en rdwn aquella va ser una gran nit amb moments molt surrealistes. El lloc no podia ser altre q el bar la salsa. Que en fara ara el ramon de tota la seva coleccio privada d originals de toni ferrer? Precisament Ara q va redecorar el local I els va treure. Em sembla q tambe es va carregar el fresc q li feia el toni a estones lliures a una de les parets del local.

Anònim ha dit...

CAGUMDEU HA TORNAT!!!

Anònim ha dit...

qui ha tornat ?

Joel ha dit...

ja hi ha reventa. ahir vaig comprar un petit oli seu.. :)

Ferran SERRA FERRER ha dit...

Espero que tots aquells qui tingueu part, ni que sigui un bocí, de la seva obra, sapigueu apreciar el talent de les mans que que ho van fer possible.

Silvia Ro Ca ha dit...

SUPOSO QUE COM A TOTS EL GRANS PINTORS, EL FERRER, TENIA TAMBÉ EL SEU PUNT DE BOGERIA; ... UNA PERSONALITAT "ARROLLADORA" I BEN ESPECIAL.
LES SEVES OBRAS, PERSONALMENT, ENS AGRADEN A CASA, I ENS CONTINUARAN AGRADAN I RECORDAN EN TONI FERRER, A QUI VAM TENIR LA SORT DE CONÈIXE'L PERSONALMET.
MANRESA, I CONCRETAMENT EL MÓN DE LA PINTURA AL BAGES, A PERDUT UN GRAN ARTISTA.

PantherLily ha dit...

jo el vaig conèixer a Mallorca en els anys 90. i he tingut l'honor de veure-ho treballar. no sàvia que havia mort. és el que passa amb els excessos. em sap molt greu. era un tio especial amb un do per a la pintura. descansa en pau Toni. sempre et recordaré amb afecte. <3