MOR TONI FERRER

Sabeu quan no t'ho esperes et donen una mala noticia i se't posa la pell de gallina? Això és el que em va passat ahir al vespre. Toni Ferrer ha mort. Que? Com? Quan? Per que?. He de reconèixer que no m’ho acabava de creure, tot i que potser era una crònica d'una mort anunciada, avui al matí he anat a contrastar la noticia. Efectivament el Regio7 del dia 15 de Gener el Toni sortia en portada. Accident casolà pregava el titular, cinquanta un anys.

.

Sempre recordaré el dia que el vaig conèixer. Sabia de la seva existència i la seva obra però mai ens haviem creuat. Fins aquella nit. Només veure’l vaig saber que era ell. Aquell Bon Nadal a tothom!, la seva aureola bohèmia, la seva conversa reposada, mirada perduda...Varem parlar potser un parell d’hores entusiasmats de tot allò que us pugueu imaginar.

No vaig dubtar en treure la meva llibreta per que em demostres el seu talent. El primer que em va dir és que un pintor ha de ser capaç de fer una circumferència perfecta a mà alçada i m'ho va demostrar, rasss. Posteriorment va demostrar que podia escriure amb les dues mans alhora i finalment em va dedicar un d’aquells gargots en forma de retrat tant típics d’ell.Evidentment vaig acabar comprant-li un quadre que havia pintat aquella mateixa setmana. El proper pas va ser dir-li que no volia que m’expliqués res més i que vingués a la radio dir tot allò que pensava i quins eren els seus plans de futur, i va venir. Reconec que no les tenia totes i el vaig trucar el dia abans per veure si se’n recordava. És més el mateix dia el vaig anar a buscar a casa personalment per acompanyar-lo al estudi. Era el dia del seu aniversari, feia 50 anys. El Toni en aquella entrevista ens va deixar anar frases lapidaries d’acord a la seva persona. Art, Rock & Roll i ciència. Va parlar també del seu viatge pendent a Nova York que l’havia de catapultar a la fama. Diria que mai hi va arribar anar.

No crec que ara tots aquells que havien anat comprant les seves obres s’estiguin fregant les mans. El Ramon de la Salsa, els del Camaron, un senyor de Barcelona, camells, algun mecenes sense aires de grandesa, coneguts...