INVASIÓ

Que més es pot demanar? Cavalcar un ratet de bon matí, orinar en un avet trepitjant l’asfalt, fer un cigaló tot llegint el Mundo, provar sort a la màquina de boles i escriure alguna bretolada a la pissarra… Tot això sense moure’s de la vorera.

ABANS

ARA

(els hi devien fer nosa)

ESCODINES CREW

Si no aneu al Sonar i esteu deambulant per la ciutat avui al vespre, heu d’acabar la nit al número 12 del carrer Sant Bartomeu (Barri de les Escodines). Tothom estarà allí, com si es tractés d’una d’aquestes festes fashions de la capital sense tant de glamour ni tantes enveges, preus populars i bon rotllo... Per amenitzar-ho comptaran amb els punxa discs Johny Fever i en Danilsan.

PARADA BUS MANRESA (LINIA 4)

Si sou usuaris habituals del transport públic manresà, segurament ja haureu copsat aquesta imatge. Es tracta d'una parada improvisada que algú, amb molt bona voluntat (un dia ja us explicaré qui hi ha radera de tot això, feu-m’hi pensar!) a col·locat a la línea 4 al mig del Carrer Joan XXIII.

Tres cadires d'estils ben variats amb diferents ergonomies, adaptables a tot els públics. En primer lloc, si comencem per la dreta, trobem la típica cadira de plàstic del PRYCA que comprant-ne 3 te'n donen 4, amb recolza braços incorporat. Ideal per a jardins, bars o piscines amb poc pressupost. Al mig tenim la cadira model administratiu. Quatre rodes per anar d'una banda a l'altre sense aixecar-se. Amb altura ajustable i un tapissat sobri. Per últim, a l'esquerra trobem la cadira de cuina anys seixanta. Amb fusta lacada de tons rogencs acabada amb una estructura tubular d'acer convencional, però molt funcional.

Suposo que us haureu fixat amb el detall del candau, oi? A proba de brètols

Em sembla magnífic aquest tipus d'iniciatives, fins i tot no descarto que darrera d'això s'amaga algun tipus de missatge poètic.

JOVES MANRESANS ¿?

Avui, quan anava a aparcar el cotxe m’he trobat cara a cara amb el cartell de la foto. I que voleu que us digui m’ha sobtat. No pels típics missatges indepe-oportunistes o per la maquetació simplista.

El que realment m’ha sorprès és qui hi havia darrere d’aquest panflet, ja que el firmaven Joves Manresa. Però qui són aquests que es fan dir joves de Manresa i com és que no n’havia sentit mai a parlar?. Potser és que m’estic fent gran? Així que immediatament he entrat a la seva pàgina web (http://www.jovesmanresa.com/) i m’he posat una mica el dia.

Després de filtrar tots els missatges d’ideologia política, xerrades i d’altres activitats he trobat un mapa de Manresa, molt interessant, que indica a quins llocs de la nostra ciutat encara podem trobar simbologia feixista: àligues, el monument als caiguts, carrers amb nom de feixistes i més de quatre-centes plaques del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les fletxes. No ens falta de res.

.

Ja ho sabeu si voleu fer una passejada per la Manresa més Cuentame, feu-vos amb un exemplar d’aquest mapa.

PASSEIG PERE III

(el tram del pilotasso)

Recordareu que fa uns dies us vaig parlar del primer tram del passeig. Amb els seus edificis monumentals com el Casino i el Kursaal. Els seus bars històrics com la Xixonenca o el Quiosc del Quimet. I sobretot de la gent que el manté viu com la Senyora Rossita.

Doncs avui parlarem del segon tram. El tram del “pilotasso”, després ja explicarem el per que. Però primer ubiquem-nos. Aquest tram és el que va de l’Esglesia de Crist Rei a la Plaça Espanya. Així que si voleu comencem la passejada.

L’església de Crist Rei és una església austera situada al mig de Manresa, amb un tret destacable per damunt de tot, al menys pel jovent. Les seves escales! Lloc de reunió de colles on passen hores i hores al cap damunt de les escales. Pobre mossèn, si trobes la fórmula per fer-los-hi entrar almenys un dia a la casa del senyor... Li deuen deixar el terra ple de pipes i puntes de cigarrets i demés brutícia. No se per que el jovent te la fixació de situar-se al cap damunt de les escales de l’església? Pot ser és com una atalaia des de la qual poden controlar tot el que passa al seu voltant sense ser vistos? En fi, continuem la passejada i no ens podríem aturar en cap altre lloc que al bar Moka que segueix tancat a l’espera de que hi obrin alguna botiga de roba o llenceria de la fina. Recordeu que ja varem dedicar un programa sense al tancament d’aquest bar així que no m’estendré més, fem una petita genuflexió i ens posem al bar del costat al Pajaril. El loroparc Manresà aquells homes i les seves gàbies amb les bèsties cantores. Fent concursos els caps de setmana, una afició ven estranya pels que ho ignorem, però on si remenen molts diners. Algun dia faré un post dedicat a aquesta activitat.

Just al costat del Pajaril trobem, el que per a molts és el solar més car de Manresa. La floristeria Magnòlia . Un terreny obert, cantoner només ocupat per plantes, cactus i algun arbre fruiter. Els constructors es deuen tibar els cabells cada cop que hi passen pel davant! Allí hi podrien construir un edifici de cinc altures d’alt standing per la jet Manresana, i en canvi hi ha una petita floristeria envoltada de grans edificis.

Seguint per la mateixa vorera trobarem els cinemes Atlantida. Ara anats a menys degut al centre d’oci Bages Centre que posseeix la mateixa família. Han reduït el nombre de sales i ara el seu lloc l’ocupa una d’aquelles botigues obertes les 24 hores freqüentada amb gran èxit el cap de setmana. Recordem però, que aquests cinemes es posen el frac un cop a l’any per acollir el Festival de Cinema Negre.

Però anem a on volia arribar. A veure, algú de vosaltres em sabria dir que hi trobem a davant dels cinemes Atlantida? Un Caprabo? un megabloc d’edificis a 4000 € el metro quadrat? És que no recordeu aquella gran esplanada on sempre hi tenies un lloc per aparcar. I les atraccions de la Fira? que no us en recordeu?

Això és la Manresa del “pilotasso” com podia ser que hi hagués aquest terreny tant gran (recordeu que arribava fins al carrer Barcelona) al puto centre de la ciutat. Sort que ja ens hi han fet la típica plaça Manresana amb paviment de formigó gris (per camuflar els coloms) i l’escultura moderna de significat intel·ligible.

Per acabar la passejada un record pel quiosc de diaris de la Sobreroca que hi ha just a la punta d’aquest tram i el Bar “Las Meigas” que sempre m’ha caigut simpàtic el seu rètol lluminós i els seus plats combinats.

Properament el tercer tram, no us el perdeu!

PASSEIG PERE III

(Cristu Rei, la xixo y otras chicas del paseo)

Com haureu notat des de fa uns dies ha començat a canviar el temps. No, no us vull donar la tabarra amb el tema del canvi climàtic. I es que hi ha un fet molt més clar que ho evidencia. És que els bars del Passeig Pere III han començat a treure les cadires al carrer formant les típiques terrasses. Això fa que als Manresans ens permetin gaudir d’un dels nostres esports preferits: seure-hi, contemplar qui passa i rajar (criticar) vilment a tort i a dret. No hem direu que no ho heu fet mai?

Avui m’agradaria fer una ascensió poètica per un dels carrers més emblemàtics de la nostra ciutat. El passeig Pere III. Confós a vegades pels forans com a Rambla cosa que a mi hem fa bastanta ràbia. Que no ho veuen que és un passeig? Per cert em sabríeu dir quina és la diferència entre Passeig i Rambla? No? Jo tampoc...

Bé, el carrer que avui ens ocupa té una llargada aproximada d’un quilòmetre i el podríem fragmentar en quatre parts. La primera que va des de la Carretera Cardona fins a Crist Rei (moka), la segona de Crist Rei fins a Plaça Espanya, la tercera de Plaça Espanya fins a l’onze de Setembre i el tram final fins a la Ben Plantada.

Avui ens centrarem amb el primers tram. Possiblement el més animat. El que va, recordem, des de la Carretera Cardona fins a l’Església de Crist Rei.

Com us deia he comprovat durant aquesta setmana, que amb permís dels plataners que voregen el Passeig. Bars i granges han tret les cadires al carrer, permetent-nos fer allò que dèiem abans, criticar a tort i a dret a tothom que passa. Us hi heu fixat allò és com una passarel•la Cibeles. La gent s’exhibeix pel mig amb els seus drapets nous o bé amb l’últim model de cotxet 4x4 on costa de veure el crio. Per mi que molts ni el porten. És només un simple esquer per atreure les mosses i deixar-se veure. Doncs això, mentrestant uns passegen els altres sentencien. Vosaltres de quin bàndol sou?

El primer tram del passeig es caracteritza per tenir uns dels bars i granges més emblemàtiques de la nostra ciutat: com per exemple El Quiosc d’en Quimet, la Xixoneneca (més coneguda com a Xixo) o el Bar la Farola. Aquests, és permeten el luxe d’obrir només quan fa bo. Encara que darrerament els hi ha sortit competència (relativa ja que la majoria són del Diesa). Hi ha un bar de Xinesos que sempre està ple de jubilats. Dedueixo que deu ser el que tenen els tallats, tòniques i Bitter Kas més econòmics del Passeig. També hi ha el Haggen Dash, el Xaloc, la terrassa del Meix i diria que no me’n deixo cap.

Aquest tram del passeig també es caracteritza per tenir la mítica sala de videojocs Happines de la família Saabedra de tota la vida. Lloc paradigmàtic on s’ajunten personatges de la pitjor calanya per fer uns futbolins i trapitjejos varis. Algun de vosaltres hi devies fer hores de petit, segur.

D’aquesta primera part jo destacaria la importància arquitectònica d’edificis com el restaurats Casino i Kursaal o bé l'edifici modernista que hi ha just al costat del Bazar el Regalo, que diria que és d'Ignasi Oms.

Abans de tancar aquest bloc m’agradaria fer esment d’un dels personatges manresans més estimats. La Rossita, la dona que des de fa anys s’ocupa de les cadires del passeig. Aquella cadira robusta, metàl•lica de color verd intens. Sabeu de que us parlo, oi? Crec que el museu de la ciutat n’hauria d’adquirir una per la seva col.lecció privada. La Rosita quan fa bo treu les seves cadires i les posa en quatre línies perfectes dues a una banda i les altres dues a l’altra. Situades cara a cara talment com si rivalitzessin. Això fa molta gracia a la gent de fora, ja que no ho entenen. La Rossita, les neteja una a una amb un mocador de paper i fa la seva feina: cobrar la taxa i donar conversa. De tant en quan un grup de marrecs s’hi assenten esperant que els vingui a cobrar i quan ella se’ls hi atança surten correns fins a l’altre punta on es tornen assentar. Ni la mort del seu marit (que antigament era el que regentava el negoci) ni la seva avançada edat, ni tant sols el parkinson ha fet que la Rosita deixi de fer la seva lloable feina.

Bé, si us sembla ho deixem aquí i un altre dia ja parlarem dels tres trams que ens falten. Sobre les mítiques escales de Crist Rei, l’explotació immobiliari del Parquing de l’Atlantida, la calanya de la Plaça Espanya, de l’edifici dels sindicats o de la ben plantada.

EXTRARADI MANRESÀ V
(Barriada de Sol i Aire + Bellavista)

Seguim el nostre periple pels barris de la Manresa de fora rius amb la barriada de Sol i Aire, que com el seu nom indica està situat en una zona alta i “despejada” on hi fa sol i hi bufa el vent.

El barri està compost per tres carrers, que a primer cop d’ull ja recorden al barri de Sant Pau. Molta barraca anada a més, amb una construcció de gust dubtós. Hi ha molt cotxe trinxat, suposo que pertanyen a una mena de taller de reparacions que allí hi ha. Ben poca cosa us puc dir d’aquest lloc. Les úniques persones que em vaig creuar van ser dos xavals que anaven amb una moto i feien cara de pocs amics, així que vaig fer mitja cua amb la bicicleta i vaig anar a parar a la Bellavista.

Aparcament: Just, ja que la majoria de llocs l’ocupen cotxes trinxats
Bar: No
Botiga: No
Església: No
Prostíbul: No
Pista esportiva:No
Parc infantil: No
Transport públic: No

Ja ho veieu, el cul del Món.

Ah, la Bellavista. Això ja és una altra cosa! Quines cases! Línies modernes, amb plaques fotovoltaiques, tot recent asfaltat, jardins amb fonts impossibles, nans i fins hi tot una moreneta. Això sí, si no sou del barri o constructors teniu prohibida l’entrada a la zona (almenys això és el que hi posa al cartell de l’entrada). Acompanyant a tot aquest luxe al costat d’aquesta barriada hi havia el club de tenis Tres Sets (club on anava la gent que defugia de l’altre club de la ciutat o simplement que no se’l podien permetre). L’amo del club va anar descuidant totes les seves instal•lacions fins a tal punt que el llogava per fer festes llatines els caps de setmana. Festes d’aquelles on demostrant la majoria d’edat i la nacionalitat espanyola triomfaves segur. Ara mateix el club roman tancat, ple de males herbes i amb alguna resta d’ungles postisses.

Aparcament: Si, privat
Bar: No, però segur que tenen el moble bar de casa ven servit
Botiga: No
Església: No
Prostíbul: NO!
Pista esportiva: Només queden els vestigis de l’antic club de tenis
Parc infantil: Sí, al jardí de cada casa.
Transport públic: No

EXTRARADI MANRESÀ IV
(Barri del Pare Ignasi Puig "el Xup")

Aquesta setmana i per petició popular he decidit continuar amb la sèrie de reportatges antropologico-socicials sobre els barris de l'extraradi manresà. He tret la pols de la bicicleta i m'he dirigit cap la zona sud de la nostra ciutat.

Com tots sabeu Manresa és una d’aquelles ciutats amb riu, el Cardener. El que passa és que m’entres moltes ciutats sobren al riu i en gaudeixen com un espai de lleure més on anar a passejar el gos, corre, jugar a futbol o qui sap que. Nosaltres, els manresans vivim d’esquena al riu, no hem sabut treure-li rendiment ni rentar-li la cara. És per això que avui he creuat el riu i m’he dirigit cap aquesta àrea desconeguda per a molts, però molt ben indicada, que engloba el barri del Xup, la Bellavista, Sol i aire, Tres creus i Vista alegre. M’acompanyeu?

Anant per la carretera d’Igualada i just al límits territorial trobem el barri del Pare Ignasi Puig. El nom prové d’un jesuïta nascut a Manresa l’any 1887. Segurament aquest nom no us sonarà gaire, però si us dic el Xup la cosa ja canvia. Aquest sobrenom ve d’una masia situada en aquells terrenys, datada del segle XVIII.

L’any 1965 sacrificant unes terres de secà dedicades al conreu de la vinya, es va construir aquest barri per tal d’acollir aquelles noves famílies que s’instal•laven a Manresa. Al Xup hi trobem bàsicament habitatge de protecció oficial. Edificis de quatre altures on conviuen gent gran, famílies d’ètnia gitana i marroquins. Això fa que el barri estigui animat. Les dones fent safareig a les botigues m’entres els homes la fan petar en alguna taula dels dos Bars que allí hi podem trobar.

Cal dir que el barri disposa de tota mena d’instal•lacions com per exemple el típic poliesportiu sense parets, que es va posar de moda cap als anys 90. Suposo que per falta de pressupost (a la Balconada se’n va fer un d’igual). També disposen d’un camp de futbol gran però, l’esport del barri és sens dubte la petanca els podeu trobar a la zona més alta de la barriada, ven a prop de l’esglesia. Aquesta, per cert, dedicada a la Senyora Verge del Roser (patrona de Sudanell). Aprofito el programa per fer una crida, ja que els de la parròquia volen comprar una altra campana per l’esglesia. Per més dades us diré que es tracta d’un model petita-mitjana que costa 5.334 €, així que els donatius seran benvinguts tant si sou del barri com si no.

Hi ha dues coses que em varen sorprendre del Xup: la primera és el casinet, sabeu de que us parlo no? Aquella mena de cobert rodó que hi ha algunes places on es posaven les orquestres per la Festa Major. La segona cosa que em va cridar l’atenció va ser en un dels horts que voregen el barri. Un home havia posat un ninot d’aquells horribles i gegants en forma de cacatua que toquen a les tómboles de la fira i l’havia situat al mig del camp com si fos talment un espantaocells. Com es poden defugir els ocells amb una rèplica d’un altre ocell?

Aparcament: Si, al carrer.
Bar: Si no us en faltarà
Botiga: Si
Església: Si, Catòlica i segurament alguna evangelista també que no vaig saber trobar.
Prostíbul: Estic gairebé segur que en algun d’aquells pisos us poden fer un bon massatge
Pista esportiva: Si
Parc infantil: Si
Transport públic: Microbús

No us perdeu les següents entregues de la Manresa d'extraradi amb els barris de: la Bellavista, Sol i Aire, Tres Creus i Vista Alegre

EXTRARADI MANRESÀ III

(Barri de St. Pau)

Continuant amb la sèrie de reportatges antropologicosicials sobre els barris de l'extraradi manresà, avui li toca el torn al barri de Sant Pau.

La veritat es que no tenia gaires bones referències d'aquest barri i he de dir que em va sorprendre gratament. És un barri amb cases a peu pla que han anat creixent a mesura que ha augmentat l'economia. Com molts barris de l'època (com per exemple la Mion) van començar sent barris de barraques sense clavegueram ni cap tipus de servei que amb els anys han anat creixent i les barraques s'han transformat en cases de “luxe”, la majoria de gust dubtós.

En aquest barri sí que hi ha ambient, la gent està al carrer mentres les portes de les cases resten obertes. Disposen d'una botiga de queviures on s'afilen ganivets, un forn de Cabrianes i un bar restaurant (El Melcior) i és que amics un bar és sinònim de vida! Rodejat d'hortets, amb el Barri de la Balconada projectat al cel i a mig camí la joia de la corona. El seu polèmic camp de futbol, on diuen les males llengües que tots els equips i surten calents. Jo m'imaginava un camp hostil, mal cuidat amb poca il·luminació i un públic calent. Doncs res d'això, el camp és un senyor camp de gespa natural on NO s'hi poden consumir fruits secs amb closca, molt ben il·luminat, amb els pares dels nens esperant que el seu fill acabi l'entrenament tot llegint el Pronto.

Aparcament: Si (al carrer i a dins a casa els que s'han fet cobert)
Bar: Si
Botiga: Si
Església: Si
Prostíbul: Si (El “cabaret” las Palomas)
Pista esportiva: Si (de luxe)
Parc infantil: Si (decadent)
Transport públic: Autobús

EXTRARADI MANRESÀ II

(Barri dels Comtals)

Seguint amb la sèrie dels barris de l'extraradi manresà, avui li toca el torn al barri dels Comtals. Cituat als límits del terme de Manresa just al costat de la fundició dels comtals a la vora de la carretera de Barcelona, però a la vegada extremadament tranquil. El barri el formen unes cent casetes de planta baixa totes enganxades i exactament iguales, d'uns noranta metres quadrats amb un pati a la part del darrere de gairebé 80 metres quadrats més. Ara també hi han fet un parell de blocs de pisos de quatre altures amb vistes al riu i a la carretera. Els carrers prenen el nom d'herbes tradicionals com el carrer de l'espigol, el del fonoll o la farigola. He de dir que en alguns racons es sentia una forta olor d'herba i no precisament de les que acabo d'anomenar...
A la part de dalt tenen també una bona pista poliesportiva i un divertit parc infantil. Molts bancs i cadires regnen als carrers semipeatonals on la gent gran fa la tertulia mentres vigilen els nets com van amb bicicleta.

Aparcament: Si (al carrer sense problemes)
Bar: No
Botiga: No
Església: No
Prostíbul: No
Pista esportiva: Si
Parc infantil: Si
Transport públic: Minibus

EXTRARADI MANRESÀ I
(Barri de l'estació)

Aquesta setmana m'he endinsat pels suburbis de Manresa, trepitjant llocs de la nostra ciutat on no havia estat mai i que de ben segur molts de vosaltres tampoc. En propers posts m'agradaria relatar les impressions que n'he extret de les meves visites per l'extraradi Manresa. En aquest primer capítol sobre la Manresa desconeguda m'he centrat en l'inhòspit barri de l'estació (jo, fins ara el coneixia com el barri dels Amish)

Segur que molts us heu fixat en el barri que queda just a l'altra banda de la via del tren quan aneu direcció Barcelona. Aquells edificis de tres altures de color merda d'oca anada a menys pel desgast del temps. El primer que sorprèn d'aquest el barri són les fantàstiques vistes de la ciutat ja que té el Pont Vell als peus, la Cova a davant i la Seu al fons. Des de la carretera podeu veure l'església petiteta que regna el turó, just al costat hi ha una pista de basquet que mols altres barris ja la voldrien. Unes barbacoes per fer carn a la brasa i inclús un sanitari públic d'aquells que posen als concerts (¿?).
Un total d'unes noranta vivendes repartides en cinc blocs de pisos on ningú no és estrany i el nouvingut és forani. Grans estenedors de roba comunitaris conviuen entre els aparcaments dels cotxes que dormen al ras. També sorprenen els petits trasters-barraques on la gent hi acumula les seves coses. Si fem un anàlisis sociològic dels minuts que vaig ser-hi podríem dir que gairebé és un barri exclusiu per persones jubilades, on tant sols es veuen homes pel carrer i molts d'ells aficionats al rollo del pajaril (ocells cantaires) on l'idioma principal és el castellà.

Aparcament: Si (al carrer sense problemes)
Bar: No
Botiga: No
Església: Si
Prostíbul: No
Pista esportiva: Si
Parc infantil: Si
Transport públic: Tren