fins aquí.

FI

Nit de Cap d'Any

No se que feu vosaltres per Cap d’Any, a mi hi ha gent que fa mesos que m’ho pregunta. -Escolta tio tu que faràs per Cap d’Any? Jo me’ls miro estranyat i els contesto que no en tinc ni idea. Ara ho tinc clar, passando de macrofestes i llocs de pagament amb consumicions a preu de puticlub. Soparet de compliment i a “patrullar la ciudad”: Gramola, Ygrega, Xocoa, Vermell, Peixera... “Que no os embauquen!”

RESUM DE L'ANY 2010

L’any 2010, entre moltes altres coses, serà recordat per la victòria Mundial de la Roja, la mort de l’avi del Filiprim i els rumors sobre el nostre excel•lentíssim alcalde i una marroquina (bé, de fet els que l’explicaven deien que era una mora). Aquí el Manres farem el nostre particular resum.

Un altre any l’esdeveniment més rellevant a la nostra ciutat ha estat el festival (((gargall))). La proposta paramusical que organitzen la gent del Vermell. Amb tant sols dos anys de vida (ja estan ultimant la tercera edició) la marca (((g))) s’està forjant a marxes forçades gracies a la seva manera de fer i la programació que ens ofereixen. Soroll, risc, músiques improvisades, xerrades polipoètiques, invents de baixa potència i alguna que altra farsa en nom de l’art. Menció especial per la Nueva Vulcano, Les Aus (com sempre voleiant per damunt de tot), l’estripteasse col•lectiu de Meneo i les paraules sagrades de Kiko Amat (compartir una cervesa amb un dels teus referents no te preu) Si l’any passat unes quantes famílies de la jet-set manresana obrien el Silenci (la discoteca que atchanto al Sielu) aquest 2010 els de Propaganda pel Fet i els Estudis Kay han obert la Stroika. Sala austera d’obligada decoració industrial però amb una sonorització excel•lent. Esperem que la programació del 2011 sigui del nostre gust, ja que de moment tret de Kop i Joan Colomo + The New Raemon (malauradament cancel•lat) la resta no ens ha acabat de convèncer. Posats a ser sincers, també podrien renovar al selector i els seus mp3s, ja que les sessions són molt fluixes. Atents estarem a la seva programació del 2011.

Encara que molt probablement les visites més importants varen ser la de Michael Nyman i Sonic Boom. Els concerts més rellevants de la ciutat de Manresa d’aquest 2010, sense cap mena de dubte, els més intensos han estat els de Pony Bravo + Za i Mujeres + Els Surfin Sirles al Vermell. Deliri, actitud i molta tramuntana. Pel que fa als més emotius, cal destacar, el de Josep Puntí (altra hora Adrià) també al Vermell i el de l’amic The Missing Leech a la Gramola (molt bon lloc per fer concerts intimistes i de proximitat). El retorn més esperat va ser el de Paul Fuster, que va ser vist i no visit, veni vidi vici.

Dos productes culturals han fet les delícies del Manres aquest any, per un costat el recull de les vinyetes de Raul el Rude que ha publicat Glenat i per l’altra el disc Manresa Back to the 90’s de Pornoyonki Records. Es recomana consumir-los alhora, llegir les aventures de l’antiheroi undergound manresà il•lustrades per Pep Perez en posició horitzontal mentre pel vostre equip Hi-Fi hi sonen els grups que us van fer homes de bé la decada passada, Chill Out, Falta Aprendiz o Street Bastards.

En quan a cinema poca cosa puc destacar, les millors pel•lícules les he vist fora de la capital del Bages (Exit through the gift shop o William S Burroughs: A Man Within) la que si que varem poder veure i que realment val la pena és Let’s get lost que explica els últims dies de vida del trompetista Chet Baker.

No se el que ens depara el 2011 a la ciutat de Manresa. Però una cosa us puc dir, el Manres desapareixerà. Després de gairebé 5 anys aquest blog baixarà la persiana.

Bon any tingueu.

BON NADAL, PLOU

Si avui és Nadal toca: sopa de galets, carn d'olla, aviram al forn ben regada, turrons, polvorons, cava, digestius, cigars, tertuli política i els Plouen al Vermell.

Data: Dissabte 25 a les 00:00h
Lloc: el Vermell
Preu: Free
Per + info cliqueu aquí

BON NADAL

ORIOL PEREZ: C.R.A.C.K.

A propòsit de Walter Benjamin: una tarda de diumenge a Manresa

"Absolutament reclòs al meu estudi, redactant un petit assaig sobre Robert Schumann (probablement, el més romàntic de tots els compositors alemanys) i fascinat per la darrera lectura de Walter Benjamin, no vaig recordar que la tarda del darrer diumenge de setembre, a Manresa, hi havia un concert d’allò més interessant al restaurant El Vermell. Es tractava del duo d’electrònica experimental Basshaters, que prové de San Francisco i està format per Tony Dryer (contrabaix i electrònica) i Jacob Felix (percussions i electrònica). Vaig arribar-hi tard, però els vint minuts de sorollisme i troballes sonores del duo em van permetre d’obrir les portes de la troballa d’allò més representatiu i íntim de mi mateix, que romania endormiscat i que només mancava que algú ho activés. Aquesta obertura, aquesta invitació a la troballa d’un mateix, constitueix, sense cap mena de dubte, una de les funcions més altes de la cultura en majúscules. És per això que un no pot deixar d’aplaudir la iniciativa de la gent d’El Vermell que, ultrapassant la seva funció de negoci privat, ja fa temps que realitza la tasca que hauria d’estar impulsant l’Administració pública i aquells que reben els recursos per realitzar una oferta cultural pública. Ja fa temps també que a la capital del Bages s’ha substituït la cultura per l’oci i l’entreteniment, a vegades d’allò més populista, per així (ells diuen) arribar a més públic, com si la quantitat d’assistents fos l’únic que importés d’una programació, o com si aquesta fos la missió de l’esmentada oferta. No entraré, ara i aquí, en una nova dissertació sobre quina és la funció pública d’una programació cultural, perquè a Manresa, i malauradament a la majoria de municipis catalans, ni se sap, i molt em temo que no es vol ni saber, perquè si se sabés amb exactitud ràpidament els seus responsables haurien de plegar per inadequació del seu perfil d’animadors socioculturals amb la de programadors de continguts estrictament culturals. Nomes cal llegir, així, detingudament la programació del nostre Kursaal i comparar-la amb la que pot realitzar un promotor privat del nostre país. La diferència no és tan gran com la que es produeix si s’agafa la mateixa programació del Kursaal i es compara amb una programació pública de qualsevol país europeu. Comproveu-ho. Accediu a qualsevol pàgina web d’un teatre públic de no gaire lluny, de Perpinyà mateix, i entendreu el que estic dient.

A propòsit de Benjamin. Ell afirmava a Direcció única que coneixem únicament allò que estimem sense esperança. Potser sigui aquesta la clau per comprendre la meva particular i íntima relació amb els actuals agents socioculturals de la capital del Bages i amb la mateixa ciutat, una clau que va aparèixer de la tempesta de so nascuda una tarda de diumenge a El Vermell.

Va finalitzar el concert. Després d’una breu conversa amb coneguts, vaig tornar cap a casa passant per la plaça de la Reforma, una plaça que, després de contemplar-la detingudament, hauria d’incorporar amb lletres de neó i ben grans una altra coneguda sentència de Benjamin que prové de la Tesi de la filosofia de la historia: «No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui de la barbàrie». Sobren les explicacions del perquè de la necessitat de la sentència del filòsof berlinès en algun lloc visible de l’execrable plaça manresana.”

Font: el Pou difgital 30/09/2010

TONTO QUIEN LO LEA?

ANIMA, AMINA, IA MAN (pronunciació yanke del: yeah man)

Avui he rebut el següent missatge del Sr. Draude: “hola a tothom; demà dimarts, 23 de març al VERMELL, a partir de les 21.00, hi haurà l’equip del programa Ànima del 33, volen gravar-nos lo llarga que la tenim a Manresa, és per això que us convidem a que us passeu a fer ambient, i que porteu com més genteta millor, també hi haurà l’actuació musical del grup AMINA, o sigui que comencem bé la setmana”.

Ja ho sabeu hi esteu tots convidats: pixa-curtes, micropenis i persones amb l’absència del cromosoma Y, també.

IV ANIVERSARI MANRES

BARRIGUITAS power

INVASIÓ

Que més es pot demanar? Cavalcar un ratet de bon matí, orinar en un avet trepitjant l’asfalt, fer un cigaló tot llegint el Mundo, provar sort a la màquina de boles i escriure alguna bretolada a la pissarra… Tot això sense moure’s de la vorera.

Resum 2009 (versió Manres)

L’any 2009 serà recordat per la crisis mundial, el gol d’Iniesta i la mort d’en Jacko. Com de costum, des del Manres farem el nostre repàs particular a l’any que ens està apunt de deixar.

Sense cap mena de dubte l’esdeveniment de l’any ha estat el (((gargall))). La proposta paramusical que han creat la gent del Vermell. Generant una marca, una manera de fer i un segell sota el qual s’amaguen, entre d’altres, propostes sorolloses, arriscades, músiques improvisades i farses artístiques. Una novetat que de ben segur no ha deixat indiferent al públic que s’ha deixat seduir per algunes de les seves propostes. La marca (((g))), a part del festival del passat mes de març, ha tingut la seva versió estiuenca i diversos parts prematurs i avorts durant l’últim trimestre de l’any.

Malauradament l’altra noticia de l’any va ser la mort del pintor Toni Ferrer Carné , dic malauradament primer de tot pel talent que desprenia el seu traç i en segon lloc per la poca repercussió de la noticia i sobretot de la seva obra. De la qual, em consta que ja hi ha revenda. Ell, mentrestant, segurament deu estar ben instal•lat en algun cau de mala mort bevent, conversant i fent gala del seu talent entre en Brian Jones, Doménikos Theotokópoulos, Jimmy Hendrix i Francisco Goya.

L’any en que han esclatat les xarxes socials com facebook, twitter o twenty, hem vist com apareixen a la ciutat un parell de plataformes dignes de ser mencionades i revisades a cada actualització. Per una banda el canal on-line manresacomunik.tv i per l’altra el fanzine contracultural (que poc que m’agrada aquest mot) 11del11.

Musicalment apart del (((gargall))) em quedo amb els concerts de Love of Lesbian i Joan Miquel Oliver al Sielu i els de (lo:muêso), Tarántula i el Petit de Cal Eril al Vermell.

Pel que fa al cinema no puc deixar de treure’m el barret davant d’Albert Serra, tot i que no em va acabar d’emocionar la seva última pel•lícula, El Cant dels Ocells, si que em van il•lustrar les seves paraules en la seva visita a la ciutat. Un director al que cal seguir des de ben a prop. La que segur que no sortirà a cap llista i que per mi és una de les pel•liculetes de l’any, és Petit Indi , d’en Marc Rexa.

Deixant de banda l’anècdota del Tour de France i la polèmica sorgida del post sobre el MTC, cal destacar abans d’acabar aquest resum la feina que fan la gent de la Casa de la Música, que a part d’organitzar concerts, ens proposen xerrades, cursos i d’altres activitats a la ciutat.

Deixem enrere ja el 2009 d’una vegada (no vull tornar a sentir a parlar de crisis!) i deixem-nos seduir pel 2010, que de moment sembla ser que en Michael Nyman i el seu piano es deixaran caure per Manresa.

COMPRO ORO

d’haver-ho llegit en alguna banda de la ciutat

MNRS:SNT:BRLN

"De sobretaules interminables parlant sobrela nostra ciutat, la seva gent i sobretot les seves nits, neix Manresa Is Not Berlín.

Un projecte amb el propòsit clar de fer despertar de la letargia a tots els presents amb una de les millors armes que coneixen: la música. La idea és clara. Fer ballar el personal, trobant la barreja perfecte entre estils. Aquí tot s’hi val: post-punk, dark-wave, noise, indie-pop, acid-house, electro, techno, kinki sounds, etc. Perquè Les Escodines no és Kreuzberg, ni la Muralla del Carme és Karl Marx Alle, ni La Peixera és el Berghain.

Manresa Is Not Berlin!"

Aixi s'anuncia la primera de les activitats que sota el nom de manresa is not berlin organitzen en rdwn i un servidor, amb la idea d'animar una mica el panorama de la ciutat. Això ha de ser només el principi, tenim més idees que ens agradaria concretar de cara el futur.

Lloc: La Peixera
Data: Dissabte 19 de Desembre a les 00:00 h.
Preu: Gratixxx
+ info aquí

XESCO BOIX

Als Estats Units respecten i veneren la figura de Woody Guthrie, Nick Drake o Pete Seeger (amic d’en Xesco) per les seves carreres, repertoris, sensibilitats i sobre tot fam d’il•lustrar i transmetre valors ara ja en hores baixes. Al nostre país hauríem de fer el mateix amb en Xesco Boix. Cantant incansable, guitarra en mà i sempre envoltat de canalla. Contes, cançons, manifestacions, protestes,mijacs casals i escoltes, militància, progressisme, rialles i ganes de canviar el món de soca-rel . Al final el món va acabar amb ell i va decidir tirar-se a les vies del tren. Ara se celebra el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. Músics actuals com Anímic, El petit de cal Eril o The Missing Leech estan, en part, en deute amb ell.

El proper dijous a les 22h, dins el club de la cançó que organitza un cop al mes la sala el Sielu, és retrà un homenatge a en Xescu. Una orquestrina a càrrec d’animadors infantils de la comarca, cantaran la seves cançons i reviuran el seu esperit.

+ info a: clica aquí

MANRESA ON-LINE

M’agradaria recomanar un parell de llocs webs que tenen certa relació amb la nostra ciutat. En primer lloc el blog de la fotògrafa Roser Ortiz on podreu trobar imatges de concerts i festes populars del nostre país. Com la que il.lustra la imatge d'aquí sota. El fill bastard d’en Ziggy Stardust i Iggy Pop en estat de percepció plena al MILF.

Ziggy Pop Finestres per Roser Ortiz

En segon lloc la plataforma Manresa Comunik. Una televisió on line feta per gent d’aquí on podreu veure tota mena de coses sobre música, art, cinema,teatre, que moltes vegades no es poden veure a la tele convencional. Tot això, fet amb un estil distés idivertit amb un acabat semiprofessional. De debò, val molt la pena, a mi em va servir per conèixer els e-bastards!

MANRES TERRITORI CONTEMPORANI

Com que se m’ha titllat de passiu i crític amb els picapedrers. Voldria afegir el meu granet de sorra i cedir una de les "meves obres" a la ciutat. La podreu veure en alguna banda, talment com si fos una d’aquelles obres quotidianes de l’amic de pensamientos de bolsillo.

Escombros de animal grabados por el momento presente

Manresa Territori Contemporani

Ahir vaig veure a través de manresa comunik.tv la presentació-roda de premsa del Manresa Territori Contemporani. La veritat és que propostes com aquestes a un servidor sempre li semblen interessants d’entrada. El que hem va començar a posar en alerta, els cabells de punta i finalment inflar la bossa escrotal és la foto coral. Cares, la majoria d’elles, conegudes per a mi. Alguns, per que sempre acostumen a sortir a la palestra en aquest tipus d’esdeveniments (sempre suquen els mateixos ¿?). Ara, a mi el que m’és em dol, és veure gent que teòricament milita en el món de l’underground que van d’alternatius i acaben, com diria aquell, venent-se a la puta pela! Ja no criticaré si se’ls pot considerar o no artistes. Al segle en el que vivim aquest adjectiu/substantiu s’ha debaluat molt per excés d’us.

Tot això m’ha fet venir al cap aquell casal anarquista que hi havia al carrer Barreres als anys 90 on el cabecilla, en Txani, no parava d’escopir consignes contra el Govern i l’Estat. Però, resulta que ell era funcionari de correus! Incongruent ¿? No, si no pots amb l’enemic uneix-t’hi.

.

Després de la rajada general, parlarem del que realment importa, el contingut. Aquest sidral està dividit en tres eixos bàsics: GALERIES DI-FUSES, on l’art contemporani envairà els espais quotidians de la ciutat. CONFLUÈNCIES, on sis creadors locals presentaran els treballs que han preparat juntament amb col•lectius i entitats de la ciutat. HOSTATGES, els centres de producció artística Hangar, el Niu i Cal Gras es mudaran a Manresa durant les jornades. Dins els seus espais s’hi podrà trobar informació, mostres d’artistes, activitats, etc...

Del gruix de la programació destacaria l’espectacle de dansa audiovisual i interactiu que presentaran la Mitosis, Oscillare i Julio Lucio a la sala petita del Kursaal el dia 14 a les 22h. El Dimitry en acció pel carrer Sant Miquel amb la música de fons del Dj Uxuca, el dia 15. Els concerts del Vermell de regust (((gargallòs))) Eli Keszler (15/11/09 – 19:30h), Homenatges (27/11/09 – 19:30) i l’Institut Fàtima (27/11/09 – 1:00h). Un altre esdeveniment interessant, és el que es produirà al semàfor entre la Crta. Cardona i la Muralla Sant Domènec. Una instal•lació interactiva que permetrà als vianants interactuar jugant a tenis taula mentre esperen el canvi de color. Preguem disculpin les molèsties servirà per reflexionar sobre el procés de rehabilitació urbanística del Barri Antic de la ciutat de Manresa. El resultat es presentarà en forma de revista gratuïta. I per acabar les dos últimes recomanacions: l’exposició fotogràfica En Cru i el documental La màquina de Gerard. Gent gran i malalts mentals. Persones amb moltes coses a dir, des de un prisma molt diferent. Alterat i sacsejat pel pas del temps.

Lloc: Ciutat de Manresa
Data: 14-30 de Novembre
Per + info a clica aquí

MANRESA CAPITAL

Passejador de gossos a Manresa?¿

Ara només ens falta l'Starbucks ¡!

TRANSGRESSORS

L’edició d’ enguany de Tocats de Lletra tractarà el concepte de la transgressió aplicat a la literatura. Permeteu-me que posin en dubte el nivell de transgressió, després de que l’any passat dediquessin el cicle als escriptors maleïts dels quals un servidor no en va veure ni rastre. Si em permeteu el comentari, abús de l'autobombo i cultureta progre amb molt poc risc.

Afirmen que: “volem donar a conèixer, a través de recitals poètics, exposicions, xerrades i actes, les obres de diversos autors que, per la seva temàtica, per la seva utilització del llenguatge o per la seva personalitat, varen ser transgressors en la seva época”.

Després de fullejar el programa he de reconeixer que hi he trobat coses francament interessants:

.

EVOCANT BROSSA
A càrrec del Casal Familiar Recreatiu
Dijous 15 d’octubre a les 21:30 h
Bar-Restaurant Els Carlins (C. Sabateria, 3)


PRECAUCIÓ: OBRES
a càrrec d’Enric Casasses, poeta i Feliu Gasull, guitarrista
Dissabte 17 d’octubre a les 12:00 h a la Plana de l’Om

Els poemes dits per l’Enric Casasses s’entreteixeixen amb las música de Feliu Gasull. La interacció entre la veu i la música pren formes diverses en les diferents peces. Des de solos de cadascú d’ells fins a duets fets expressament l’un per l’altre i l’altre per l’un.

Organitza: Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i Ajuntament de Manresa.
* En cas de pluja, l’acte es celebrarà a l’Auditori de Caixa Manresa (Plana de l’Om, 6)

Presentació de la novel•la EL BALA PERDUDA, de Kurt Vonnegut
Dimarts 20 d’octubre a les 19:30 h
A càrrec de Pepa Rosiñol, traductora de l’obra, i Jordi Quer, editor
Llibreria Petit Parcir (C. Carrasco i Formiguera, 16)

Kurt Vonnegut (1922-2007) ha estat un dels narradors més rellevants i originals de la literatura nord-americana contemporània. Ara es tradueix per primera vegada al català. Amb aquest llibre, fa un retrat corrosiu i alhora entranyable de la societat del midwest americà, tot mostrant les capacitats autodestructives de l'home contemporani.
Organitza: Llibres Parcir

Club de lectura: LA MÀQUINA DE CARDAR, de Charles Bukowski
Dijous 22 d’octubre 19:00 h
Sala d’actes de la Biblioteca del Casino (Pg. de Pere III, 29)

Un recorregut per una de les obres més destacades d’un dels escriptors més transgressors de la literatura nord-americana del segle XX.

Organitza: Biblioteca del Casino

POESIA I LLETRES EN EL ROCK
Dimecres 28 d’octubre a les 20:00 h
A càrrec de Natxo Tarrés
Centre Cultural el Casino
(Pg. de Pere III, 27)

En aquesta xerrada, el músic manresà Natxo Tarrés ens parlarà de la importància de la poesia en les lletres de les cançons de pop-rock, tot fent un repàs a la obra dels diferents músics de referència de la història de la música moderna, com Bob Dylan, Leonard Cohen o Jim Morrison.

Organitza: Casa de la Música de Manresa


UN CLAP DE SOL BARRAT DE SANG amb JORDI BOIXADERAS i JOAN MARTORELL
Divendres 30 d’octubre a les 21:30 h
Sala Petita del Kursaal
(Pg. de Pere III, 35)

L'actor Jordi Boixaderas recitarà, amb l'acompanyament musical de Joan Martorell, poemes de Joan Brossa, Miquel Bauçà, Boris Vian, Vladimir Maiakovski, Malcolm Lowry, Leopoldo Panero, etc.

Selecció de textos: Jordi Estrada

Entrada gratuïta.

Organitza: Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i Ajuntament de Manresa
Col•labora: MEES

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT
Dissabte 1 de novembre a les 12:00 h
Cementiri Municipal de Manresa (Ctra. de Sant Joan de Vilatorrada)


Coincidint amb la vigília de Tots Sants, l’actor Ivan Padilla posarä veu a poemes d’autors difunts i vivents que parlen de la mort: Màrius Torres, Cesare Pavese, Gabriel Ferrater, etc.

Organitza: Ajuntament de Manresa i Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya.

.

Vonnegut, Margarit, Leopoldo Panero, Morrison, Joan Brossa, Boris Vian, Charles Bukowski, Cassasses. La veritat és que la cosa promet. Si no compleixen les expectatives ens permetrem la llibertat de transgredir fins el nivell que consideraríem mínimament necessari!

SE BUSCA LORO

Un parell d’anuncis m’han torbat aquesta setmana. Un, les grans pancartes pregonant la paraula BolsaCaca amb lletres ben grans sobre un fons de color blau o fúcsia, ressaltant el missatge. Després, com la majoria de les vegades ha estat decebedor. Doncs, resulta que l’anunci formava part de la nova campanya del Pryca (si, per a molts sempre serà el Pryca) per fer desaparèixer les bosses de plàstic. El que no decep és el segon anunci, del Regiò7 del cap de setmana passat: “Se ha escapado un loro africano gris y de cola roja y que responde por Juanito. Es muy hablador, está anillado y lleva chip”. Si veieu el Juanito poseu-vos en contacte ràpidament amb el Paco o la Trini, prometen recompensa! Boníssim. Massa bo per formar part d'una campanya de marketing.