MAS DE LO MISMO

Correaigua, la pubilla i l’hereu, balls d’orquestra, trobada de puntaires, castell de focs, competicions de tir, diada castellera, cercavila, sardanes, correfoc...lo de cada any. Sí, però estrenyent-nos el cinturo que el forn no està per llonguets o sigui que amb més participació d’entitats i artistes locals. Pel que fa als concerts: No Glory (27/08), Antonio el Remendao i Joan Enrea fent “Canciones y Reversiones”, Clepton, Boggie Dreams i Dr. Calypso (28/09), Yanwn i The Pepper Pots (29/08); és el més destacat d’enguany.

La Festa Major Alternativa, que aquest any reivindica la lluita dels pobles oprimits d’arreu, arranca amb el seu típic Sopar i Karaoke Popular i l’actuació de Ninja Pastori (Gran Nom!) versionan sintonies de dibuixos animats i sèries d’altres temps (25/08). També la Cosa es Mostra Crew i Arma X escopiran les seves rimes (26/08) però com sempre la programació forta se la reserven pel cap de setmana: At Versaris & Asstrio (27/08). Hystersis of Anger, Estricalla i Macarrada (28/08). I completant el cartell: Le Comptoir des Fous i Dj J.U.C.A (29/08). Seguint amb la moda del Sonar Kids i el miniprimavera aquest any també Festa Major Alternativa Infantil pels més petits de la casa.

Podeu consultar el programa oficial a: http://www.lafestamajor.cat/web/images/Festa%20Major.pdf

Per saber més de la FM Alternativa 2010 aneu a: http://fmamanresa.org/

MICHAEL NYMAN

El del proper dijous, segurament, és el concert amb més pes (pel nom de l’artista) que podrà gaudir la nostra ciutat aquest any. El compositor Michael Nyman, conegut per les seves bandes sonores (The man who mistook his wife for a hat o The Piano), per la seva tendència al minimalisme i les ulleres rodones de cul de got; actuarà al Teatre Kursaal de Manresa.

He de reconèixer que no sóc massa devot de la música, diguem-ne clàssica (entenent com a clàssica la que es fa amb instruments d’orquestra) però la seva actuació dins el passat Primavera Sound no em va deixar indiferent. Una mica hedonista, amb punts d’intensitat moderada (això sí) i una orquestra ben engrassada dirigida des del seu piano.

Data: Dijous 15 d'Abril a les 21:00h
Preu: 30 €
Per + info aneu aquí

Aprofitant que els del Regio7 feien un chat amb el director del Kursaal, des del manres hem volgut llançar-li unes preguntes. A continuació podreu llegir les respostes del Sr. Valentí Oviedo:

És innegable la bona trajectòria que mostra la programació del Kursaal any a any. Obrint-se també a entitats privades (Sarsueles, bodes gitanes o invocacions satàniques). Els Manresans no volem un Liceu per contemplar-lo des de fora. Volem un espai d"entreteniment cultural o pseudocultural que ens faci passar grans estones. Anem al gra. Veig moltes possibilitats a la sala petita, però te un gran handicap les cadires no es podeu treure. Això redueix la capacitat i et limita el tipus d’espectacles. Aquesta Sala te les dimensions idònies per fer espectacles menys mainstream. No em val que per aquests tipus d’actes ja hi ha sales privades a la ciutat. Es podria estudiar la manera de fer-la polivalent? Gracies i Bona feina.

Les cadires de la sala petita sí es podrien treure...I hi estic d´acord amb tu, hi ha un tipus d´espectacles, més multidisciplinars o dansa contemporània, que encara no tenen un espai a la programació...però crec que és precisament perquè li hem de trobar un context, un marc on això tingui sentit...un marc on tot veien l´espectacle es pugui fer un beure, un espai amb 0 limitacions. Com a manresà, i no com a gerent...et diria que m´imagino l´auditori sant francesc, com un espai, a l´estil berlinés on les possibilitats hi fossin totes, sense restriccions...Mentrestant, agafem la idea i procurarem fer-la més versàtil, menys mainstream -m´agrada el terme!

Donant, per suposat un certa qualitat en l´acte. Que val llogar la Sala gran? I la petita?

La Sala gran, si ets una empresa privada, 3.000 Euros, i si ets una institució sense ànim de lucre o fundació (uns 2.000 Euros). La Sala petita, entitat privada( 850 euros) , sense ànim de lucre (650 Euros). Aquests preus inclouen el materia necessari tècnic per desenvolupar l´acte i 2 o 3 tècnics. Addicionalment hi ha tots els serveis relacionats amb venda d´entrades, personal de sala, i material necessari per l´acte que el teatre no tingui (afortunadment això últim no passa gaire sovint!). Sovint però hi ha projectes que requereixen de sala gran, petita, sales polivalents...I necessitat adhoc i valorem el projecte. Si tens interés no dubtis en trucar-nos, en parlem! 93.875.34.02. Una de les cosa que hem après esdevenint una empresa municipal és que el client diu què vol i com ho vol...Crec que és un dels grans avenços del sector públic. saber que és públic, i per públic s´entèn posar-se al lloc de qui paga...bé..un altre debat, seria això, oi?

Per quan Tom Waits al Kursaal?

Anotat!!! Si ve el Michael Nyman..segur que podria venir el Tom Waits!! A treballar-hi doncs!

BÚFALS

Per fi una aposta pel teatre de risc dins la conservadora programació, però de qualitat, que ens tenen acostumats al Kursaal. Búfals, l’obra dirigida i escrita pel jove dramaturg Pau Miró és la primera de la seva trilogia animal. Les ja estrenades, Lleons i Girafes tanquen el cercle.

A Búfals, cinc germans expliquen els intringulis de la seva família dins la bugaderia on treballen. Sempre en constant supervivència com autèntics animals.

Esperem tenir l’oportunitat de veure, també a Manresa, les dues obres restants que tanquen la trilogia i ens mostren altres punts de vista d'aquestes bèsties.

GgggggggggrrrrrrrrrrrrrrRRRRRRR¡¡¡¡¡!!!!!!

Lloc: Teatre Kursaal
Data: Dimecres 21 d’Octubre, 21:00h.
Preu: 10 € taquilla, 6€ a atrapalo
Per + info a clica aquí

UN KURSAAL COM CAL

Carta al director, diari Regió 7 un dia d'aquests:

.

"Arran de la polèmica després de la dimissió de la gerent del Kursaal Laura Bozzo penso que: el teatre al meu entendre ha d’estar al marge del Galliner. No em mal interpreteu el Galliner ha d"ocupar una part important de la programació del teatre. Però el Kursaal com a tal ha de tenir vida pròpia i acollir altres propostes ja siguin finançades amb els diners de l’ajuntament o bé per empreses privades. Obrir les portes a tots els públics i programar tota mena d"espectacles no només pel públic "multiculti". Els manresans no volem un Liceu per contemplar-lo des de fora. Volem un espai d"entreteniment cultural o pseudocultural que ens faci passar grans estones. Veig moltes possibilitats a la sala petita, penso que s"hauria d"explotar més. Si no troben ningú que vulgui ocupar el càrrec jo m’hi ofereixo".

.
No rigueu que això és seriós.

FIRA MEDITERRANIA 2007

M'he de congratular com a manresà de tenir una fira com la de la Mediterrània tan ben parida (encara que més de la meitat dels espectacles siguin de pagament) que amb només deu edicions pot mirar de fit a fit a d’altres events com el Mercat de Musica Viva de Vic o la Fira de Tàrrega. A més amb la incorporació de la llotja s'ha fet un pas més i els professionals han pogut fer contactes i tancar negocis d’espectacles que es podran veure arreu.

Això que vem començar amb mal peu el dijous dia 3 l’espectacle d’inauguració, encarregat als cansins Comediants, es va fer llarg. El vaig trobar buit de relació amb el suposat eix temàtic (les illes de la Mediterrània) i a més a més feia un fred de collons. Que voleu que us digui, aquest espectacle donava la sensació d’haver-lo vist abans. Potser que comencin a innovar aquesta colla.

No obstant va ser un encert col·locar un gran escenari a la Plaça Major on es van poder veure a part de l’esmenta’t decebedor espectacle d’inaguració, el culpidor recital de Rassegna donant una lliçó d’això que ara anomenen meelting pot (multiculti), els Massilia Sound System transformant Manresà en una sucursal del Sonar amb el seu hip hop "macarra de puerto". la Dharma fent saltar a tota la platea, això sí que te mèrit ja que el públic manresà és més gèlid que el soci del Barça, fent el que farien els Pink Floyd si en Sid Barred fos viu. Ah i me’n descuidava l’espectable de clausura a càrrec de la companyia PIM PAM PUM FOC transformant la plaça en un fons marí que per cert casi socarren la barba a l’alcalde.

Un record pel Belda gran comunicador i millor acordionista que amb les seves versions el públic no va deixar de moure’s ni un instant. Fins que l’organització els va fer callar que es veu que després teniem havaneres...

Qui sap si algun dia noms com: Rachid Taha (el rocker més gran que ha parit argelia), Khaled (ídol de masses del món àrab), Manu Chao (això seria cebar-se massa, no?) o la Incredible String Band (influència cabdal per a milers de grups, ideòlegs del Psych-FolK) trepitjaran els carrers manresans. Mentre tant Llarga vida al Mediterrani i a la gent que el desafia posant les seves vides en perill!

TEATRE KURSAAL

Senyors, senyores, nens i nenes ja tenim Teiatru. Després d'estar 19 anys tancat el teatre Kursaal ha tornat ha obrir les seves portes.

Permeteu-me començar fent una mica d'història, més que res per que no es digui que no esteu informats (que consti que no poso en dubto la vostra coneixament). El teatre Kursaal situat al Passeig Pere III de Manresa, va ser construït a principis del segle XX pel Sr. Josep Firmat Serramalera. Aquest edifici tant emblemàtic de la nostra ciutat respon a una línia clàssica d'inspiracions noucentistes comunes per l'època. El teatre va obrir portes l'any 1927 amb l'orquestra Massana i després no va parar d'oferir al públic manresà teatre, òpera, sarsuela, concerts i, sobretot, cinema. Mut, primer, amb acompanyament musical tal com s'estilava, i sonor, a partir de l'any 1929.

Durant els anys 70 i 80 la cosa ja anava de baixa i el Kursaal va perdre la seva categoria com a equipament cultural, ocupant un segon pla. Perdent any rere any els seus espectadors... Al passar a mans municipals l'any 1988 es va celebrar l'última representació. La revista Loco, loco music hall amb la gran Mary Santpere i la companyia d'El Molino. Després d'això l'única cosa que va seguir sent d'utilitat va ser el pati exterior i els porxos, celebrant tota mena d'activitats com fires de col.leccionistes, teatre, música, etc...

L'any 1995 la gent del Galliner va organitzar una campanya per recuperar aquest espai cultural. Recollint signatures i venen entrades per la hipotètica obra inaugural. Podeu imaginar la cara d'aquella gent que el passat dia 21 de Febrer van poder assistir a la primera representació de la nova temporada del Kursaal que van comprar l'entrada fa 12 anys per 2000 pessetes!

Deixem-nos d'història i avaluem el present. En aquest món on tothom s'atreveix a opinar de futbol, ara resulta que també dominem de temes arquitectònics, així que jo no seré menys. Del nou Kursaal jo el que destacaria és el respecte que han tingut per mantenir l'esperit de la seva façana, porxos i pati que pràcticament no han sofert variacions. La platea de lo més moderna te capacitat per a 803 persones, també disposa d'una sala petita per a 200 assistents. El més criticat ha sigut l'estructura tubular metàl.lica que han col.locat al pati, suposadament per fer espectacles d'exterior (suposo que gratuïts) la gent diu que tapa la visió de la façana del teatre. Però senyors si això ha de servir per que es facin més espectacles o per que hi posin una catifa vermella per fer estrenes glamuroses ben vinguda sigui. Jo la gran pega que hi trobo i aprofito aquest aquest blog per fer-la pública, és a la part de darrera que dona al carrer Carrió. Han deixat tot el formigó vist com si d'una gran tàpia es tractes, amb lo important que es tenir una amplia porta posterior (i si no diguen-li a en Flotats). No se si el pressupost de 11,5 milions d'euros no ha arribat per fer una sortida digna per la par del darrera o és un detall d'arquitectura gèlida-post-moderna. Proposo que l'Ajuntament faci un concurs de grafits o bé que posi un pot d'esprai a l'abast de tothom per que la gent quan passi hi deixi els seus pensaments. Ara per les eleccions municipals estic segur que tindria molt èxit.

Però, que hi podrem trobar al nou Kursaal? Doncs molt fàcil, teatre comercial del bo a preus de Barcelona. Obres que han triomfat a la capital com: En pólvora, Sit (del tricicle) o la que jo recomanaria Plataforma, seran representades a Manresa en els propers mesos.

També tindrem ofertes musicals, com la d'en Lluis Llach la setmana que ve o el mestre Serrat i el mític Manolo Escobar. Però senyors del galliner si us plau, deixin-se d'artistes suats i portin en Nick Cave o Tom Waits la ciutadania els hi agrairà, almenys jo ho faria.

El nou Kursaal també tindrà un lloc per les minories més arraconades: la Dança. Inaugurant el cicle l'espectacle Samsara que dirigeix Victor Ullate.

Així que amics, amigues aneu a escampar la bona nova i pregoneu als quatre vents que el Kursaal ja brilla de nou.