11.11.06

QUE, QUI, COM, ON ÉS GRILLART?


Des de fa casi bé un any han aparegut per la ciutat de Manresa tota una sèrie de cartells amb missatges inquietants i reveladors. Performances i instal·lacions de caire artístic amb esperit contracultural (que poc que m'agrada aquesta paraula) tots firmats amb el pseudònim Grillart. Es dedueix que prové del nom grill (animal que treballa de nit que surt quan fa bon temps) + la paraula art, tot plegat recorda una mica l'adjectiu grillat.

Poemes urbans escrits en murs, contenidors i d'altres suports físics que ens diuen que no toquem de peus a terra, que les normes són pels normals, recomanant que et vacunis contra el seny o bé recordant que odiar produeix càncer. Aquest tipus és capàs de posar un llit al mig de la plaça Prat de la Riba, o una samarreta penjada en un arbre a la plaça de la creu. Que pretén amb els seus actes? Quin serà el seu pròxim cop? Qui s'amaga sota aquestes reivindicacions? Ai amics, l'únic que sabem és que viu a Manresa i opera de nit.

Es diu que les seves obres escampades per la ciutat són pel primer que les trobi i les sàpiga interpretar, per fer-ne el millor que pugui. Qui sap si algun dia trobarem alguna de les creacions d'aquest manresà a l'ebay, al MACBA o en alguna galeria artística de renom.

Grillart no pretén canviar el món, no és un agitador de ments. Simplement fa reflexions en beu alta per a qui les vulgui escoltar. Es congratula tant sols en extreure un somriure còmplice del vianant que ha llegit algun dels seus cartells.

Des d'aquí vull fer una crida per contactar amb aquest artista clandestí que es passeja per la nostra ciutat, per que deixi un missatge al blog o sí ho preferiex es passi un dia per la radio i ens expliqui que li passa pel cap i quins són els seus pròxims projectes.

Grillart for president!

7 comentaris:

Aura ha dit...

M'encanta GrillArt.

A manresa no hi foten mai res...

*A*

Anònim ha dit...

El Grillart aquest em sembla un guarro de collons. T feta unes pintades a uns llocs abandonats que si no fos per aquests "garabatos" es conservarien bastant intactes.

He vist coses maques a llocs abandonats com grafitis molt ben treballats per les pintades d'aquest "senyor" no sn res ms que vulgars intents de deixar la seva marca per a tot arreu, digne de un pre-adolescent.

Per si em llegeix: al llocs abandonats si s'ecriu algo es fa amb guix i si no en petit en un lloc discret.

Anònim ha dit...

Hola, sóc GRILLART. Me n´alegro molt que hi hagi gent a la que li agradi el que faig. I referent al que dius tu, Anònim, jo també he vist graffitis meravellosos i molt ben treballats, però és que jo mai he pretès que l´estètica hi pintes res en el que dic, tot al contrari,el que jo faig i m´agrada fer son justament "garabatus" que siguin 4 paraules.

Per altra banda, no et confonguis, no semblo pre-adolescent: encara no hi he arribat. Sóc més petit encara que tot això.

Vinga doncs, Anònim. Tan sols volia comentar-te això i donar-te les gràcies per dir-hi la teva. Que és així com hauríen d´ésser les coses, que tothom hi digues la seva i ningú s´enfades. Tot teu:
GRILLART.

Anònim ha dit...

Entrebancada en un pas de peatons quan encara duia el cap arrupit, el cor encongit, la por fins les ungles, el somriure en un pou.
Ensenyar-me que el mateix món és la xocolatina amb sorpresa que buscava, penjar-me unes ales, perdre el nord d'est a oest de la tristesa.
Transgrediu-vos que "les normes són per als normals" i ja fa temps que al meu carrer "la vida no es viu, es dansa".

Gràcies Grillart.
I ja saps: VIOLA'M LA MENT.
(jo també duc un permanent a la butxaca ;-)
La noia de la porta

ferran ha dit...

Grillart si tens ganes de difondre el teu missatge per les ones hertzianes posat't en concte a: sudanell@hotmail.com i preparem quelcom per programa de A Contrapeu de la SER-Manresa. Apa sigues valent prometem confidencialitat i distorció de la realitat.

Ja ho saps

la laia ha dit...

A GrillArt,

Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
pro a mi agafar-li el ritme, em costa,
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar
em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida: canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’espèra.

...però vaja, que jo ho provo, de dansar-la x

Anònim ha dit...

Art??? Perque no es pinta la paret de casa seva?

Em sembla que no és més que un friky!!!