L’any 2010, entre moltes altres coses, serà recordat per la victòria Mundial de la Roja, la mort de l’avi del Filiprim i els rumors sobre el nostre excel•lentíssim alcalde i una marroquina (bé, de fet els que l’explicaven deien que era una mora). Aquí el Manres farem el nostre particular resum.
Un altre any l’esdeveniment més rellevant a la nostra ciutat ha estat el festival
(((gargall))). La proposta paramusical que organitzen la gent del Vermell. Amb tant sols dos anys de vida (ja estan ultimant la tercera edició) la marca (((g))) s’està forjant a marxes forçades gracies a la seva manera de fer i la programació que ens ofereixen. Soroll, risc, músiques improvisades, xerrades polipoètiques, invents de baixa potència i alguna que altra farsa en nom de l’art. Menció especial per la Nueva Vulcano, Les Aus (com sempre voleiant per damunt de tot), l’estripteasse col•lectiu de Meneo i les paraules sagrades de Kiko Amat (compartir una cervesa amb un dels teus referents no te preu)
Si l’any passat unes quantes famílies de la jet-set manresana obrien el Silenci (la discoteca que atchanto al Sielu) aquest 2010 els de Propaganda pel Fet i els Estudis Kay han obert la
Stroika. Sala austera d’obligada decoració industrial però amb una sonorització excel•lent. Esperem que la programació del 2011 sigui del nostre gust, ja que de moment tret de Kop i Joan Colomo + The New Raemon (malauradament cancel•lat) la resta no ens ha acabat de convèncer. Posats a ser sincers, també podrien renovar al selector i els seus mp3s, ja que les sessions són molt fluixes. Atents estarem a la seva programació del 2011.
Encara que molt probablement les visites més importants varen ser la de
Michael Nyman i
Sonic Boom. Els concerts més rellevants de la ciutat de Manresa d’aquest 2010, sense cap mena de dubte, els més intensos han estat els de
Pony Bravo + Za i
Mujeres + Els Surfin Sirles al Vermell. Deliri, actitud i molta tramuntana. Pel que fa als més emotius, cal destacar, el de
Josep Puntí (altra hora Adrià) també al Vermell i el de l’amic
The Missing Leech a la Gramola (molt bon lloc per fer concerts intimistes i de proximitat). El retorn més esperat va ser el de
Paul Fuster, que va ser vist i no visit, veni vidi vici.
Dos productes culturals han fet les delícies del Manres aquest any, per un costat el recull de les vinyetes de
Raul el Rude que ha publicat Glenat i per l’altra el disc
Manresa Back to the 90’s de Pornoyonki Records. Es recomana consumir-los alhora, llegir les aventures de l’antiheroi undergound manresà il•lustrades per Pep Perez en posició horitzontal mentre pel vostre equip Hi-Fi hi sonen els grups que us van fer homes de bé la decada passada, Chill Out, Falta Aprendiz o Street Bastards.
En quan a cinema poca cosa puc destacar, les millors pel•lícules les he vist fora de la capital del Bages (Exit through the gift shop o William S Burroughs: A Man Within) la que si que varem poder veure i que realment val la pena és
Let’s get lost que explica els últims dies de vida del trompetista Chet Baker.
No se el que ens depara el 2011 a la ciutat de Manresa. Però una cosa us puc dir, el Manres desapareixerà. Després de gairebé 5 anys aquest blog baixarà la persiana.
Bon any tingueu.
Aquest diumenge podrem gaudir a la Gramola del primer open mic de la ciutat de Manresa. En que consisteix? Molt senzill, un local, un equip, un mestre de cerimònies, músics amb instruments, públic i begudes variades. Com funciona? L’amic The Missing Leech liderarà l’escenari, i un cop comenci allí pot passar qualsevol cosa. Tothom qui vulgui pot pujar a l’escenari a tocar una copla, ballar una jota, fer un solo-pajillero a lo Jimy Hendrix o demostrar el seu talent fent sons guturals amb l’aixella. Doncs això, micro obert.
Entrades
