fins aquí.

FI

(((g)))

Psicophonics

Avui al vespre m’han dit que toca el secret més ben guardat de la comarca del Bages a la Peixera. Jo encara no se si els Psicophonics són carn de lleó o per contra es mereixen entrar a l’olimp dels Deus, però és clar que passaré per allí per encarregar-me’n personalment. Pels que necessiteu pistes us diré que veuen directament de la font de B-core i el segell Dischord. Ah, me n’oblidava toquen també amb Kebabs i Ulysses.

Data: Divendres 04 a les 23:30h
Lloc: La Peixera
Preu: Gratixxx
Per més info feu el favor d'anar a: http://www.lapeixera.cat/

V aniversari

CAP DE SETMANA D’INFART

Divendres 11.02

Jazztroica: Manel Camp, Matthew Simon, Horacio Fumero i Lluís Ribalta_Quartet.
Jazz del bo i d’aquí
Sala Stroika 23:00h. 8/10€

El Gitano de Balaguer vs lo Pardal Roquer.
Pollastres i Rock and Roll de poble

(una combinació explosiva)
Vermell 01:00. Per la jeta

Achilifunk: Txarly Brow
Rumba, sons calorros i casets de benzinera
Sala Stroika 02:00h. 6€

(si passeu pel Vermell abans potser us donen un passi)

Dissabte 12.02

El Ultimo Ke Zierre + Bye bye Pedro
Punk de Aki
Sala Stroika 23:00h. 12/15€

Chin Yi
Post Kraut Wave from Glanada
Vermell 01:00h. Glatis

Diumenge 13.02

Quico Palomar
El Daniel Johnston del moianès.
Un home del renaixement o més ben dit de l’Edat Mitjana
Vermell 19:00h. 3 € (veure aquest paio no te preu)

...

Cap de setmana intens

Mestres Quadreny, Bikimel, Maria Rodés, Treitum, Dj Gato, vermut amb Anònima Urbs , el sold out de Soziedad Alcohólika i Simbiose, en Pedrals amb els seus nens Eutròfics i per acabar una mica de música reposada de temps passats, Xavier Baró.

Data: Diumenge 30 a les 19:00h
Lloc: Vermell
Preu: 6€
Per més info feu el favor d'anar aquí

Mestres Quadreny de cos present

Finalment la ciutat de Manresa retrà l’homenatge (en vida) merescut a Mestres Quadreny. A partir de demà podrem gaudir, sense moure’ns de casa, de l’exposició que es va presentar dies enrere al Centre d’Arts Santa Mónica a l’artista manresà. Mestres Quadreny company de fatigues d’artistes de la talla de Brossa o Tapies va esdevenir el nostre John Cage particular. L’home que va unir la partitura amb l’art, pioner de la música electrònica i dodecafònica. Així ho explica avui na Susana Paz a la Regió7

“Curiositat. Paraula bàsica per apropar-se a l'obra d'un creador. Indispensable quan parlem d'un artista polièdric com Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929). El compositor manresà, que supera aquesta mateixa etiqueta, va ser ahir a la Plana de l'Om per parlar d'una exposició que vol ser el retrat visual i sonor de la trajectòria i el pensament d'una personalitat cabdal de l'avantguarda musical catalana. El successor, en definitiva, de Robert Gerhard. La mostra, on l'únic que no existeix és la gratuïtat, però sí el concepte matemàtic de l'atzar, la comissarien Manuel Guerrero, responsable de l'Àmbit Arts d'Arts Santa Mònica de Barcelona, i el musicòleg manresà Oriol Pérez, coordinador del Centre Robert Gerhard.

De cop de poma a trànsit boreal. Un títol tan suggerent com la modernitat de què ha fet (i fa) gala un creador que supera la vuitantena i que ahir mostrava la seva gran satisfacció per poder ser, finalment, profeta a casa seva. I és que la manresanitat de Mestres Qua- dreny no s'ha vist corresposta en l'àmbit institucional ni ciutadà. L'exposició, que s'inaugura divendres i que arriba procedent d'Arts Santa Mònica, permetrà, en aquest sentit, omplir un buit. Però el més important és que acostarà la personalitat de Mestres Quadreny tant als estudiants de la comarca (a través del servei educatiu de la fundació, com va ressaltar el seu director, Pere Fons) com al gran públic, amb material provinent, sobretot, del mateix arxiu de l'artista. Pensem en tres eixos: el sonor (es podran escoltar les obres de l'autor); el visual (amb l'exposició de les partitures i les obres creades en col•laboració amb Miró, Tàpies, Villèlia i, especialment, Brossa...) i l'intel•lectual (amb textos del mateix artista que afavoriran poder "aprofundir en el seu pensament", remarcava ahir Guerrero).

"Jo vaig estudiar ciències però sóc músic", explicava ahir el compositor, sense negar que aquesta formació científica l'ha acompanyat sempre en el seu camí creatiu. Els processos aleatoris traslladats a unes partitures que es poden interpretar però també contemplar. I és que la creació de Mestres Quadreny no es podria entendre sense la influència i la relació amb els artistes plàstics més transgressors de mitjan segle passat: Joan Miró -una litografia d'unes llàgrimes on s'hi sumava l'atzar i la construcció creativa li van obrir la seva pròpia finestra artística-, Joan Brossa -"ens enteníem com si fóssim germans"- i Antoni Tàpies. Amb aquests tres artistes, al costat de Moisès Villèlia, Mestres Quadreny va signar el 1961 la partitura i el llibre d'artista Cop de poma, on cadascun d'ells participava aportant-hi el seu gra artístic. És la primera part del títol d'una exposició que arriba fins a Trànsit Boreal, una peça pensada expressament per a aquesta mostra i el penúltim episodi creatiu de Mestres Quadreny.

El degà dels compositors catalans, que el 1965 signava Peça per a serra mecànica, considerat el primer tema electroacústic dels Països Catalans, tornarà demà a la Plana de l'Om per inaugurar una exposició (20 h) a través d'un "triàleg"; és a dir, una conversa a tres bandes entre ell mateix, Oriol Pérez i Anna Bofill, "l'única deixeble que ha tingut Mestres Quadreny", subratllava ahir el musicòleg manresà. “

Una oportunitat única per conèixer un supervivent d’una escena gairebé extingida.

Data: Divendres 27 a les 20:00h
Lloc: Aditòri Caixa de Manresa de la Plana de l'Om
Preu: Gratuït

OPEN MIC

Aquest diumenge podrem gaudir a la Gramola del primer open mic de la ciutat de Manresa. En que consisteix? Molt senzill, un local, un equip, un mestre de cerimònies, músics amb instruments, públic i begudes variades. Com funciona? L’amic The Missing Leech liderarà l’escenari, i un cop comenci allí pot passar qualsevol cosa. Tothom qui vulgui pot pujar a l’escenari a tocar una copla, ballar una jota, fer un solo-pajillero a lo Jimy Hendrix o demostrar el seu talent fent sons guturals amb l’aixella. Doncs això, micro obert.

Data: Diumenge 16 a les 18:00h
Lloc: La Gramola
Preu: Gratuït
Per + info cliqueu aquí

KASE-O JAZZ MAGNETISM

Kase O, un dels MC’s (Violadores del Verso) més importants del panorama espanyol, a l'altura de Juan Solo y Mucho Mu, després de passar avui per l’Apolo barceloní, presentarà demà a Manresa el seu projecte en solitari juntament amb Jazz Magnetism.

.

Sorgit de les seves inquietuds per la música negra, Kase O escup les seves rimes i freestyles mentre un combo improvisa passatges de be-bop i hard-jazz. Prescindint de bases electròniques però sense perdre el flow, Kase O dicta el seu discurs. Sens dubte un dels plats forts del primer trimestre de l’any.

.
Menú apte per a b-boys, hip-hop-de-putas, blackxplotators ,ments inquietes i orelles despertes. .

Bon profit!

.
Data: Dissabte 15 a les 23:30h
Lloc: Stroika
Preu: 16€/19€
Per + info cliqueu aquí

Linux Party

"Aquest divendres el local de l'Almàixera (antiga Fadulla) es convertirà a partir de les 7 del vespre en el centre del programari lliure amb la Ubuntu Linux Install Party. El programa de la vesprada començarà amb la instal·lació de programari lliure per aquell que vulgui (cal dur el PC o portàtil) i la posterior xerrada d'Enric Mieza amb el títol "5 cèntims sobre el programari lliure". A partir de les 10 de la nit hi haurà un friki-sopar informal i a 2/4 d'11, Ramon Navarro, desenvolupador de programari lliure i professor de programació a la UPC pronunciarà la xerrada "Hackers: els protagonistes de la xarxa del programari lliure". Tot plegat està organitzat per l'Almàixera dins de la campanya sobre consum responsable"

Font: manresainfo.cat


Per + info aquí

Nit de Cap d'Any

No se que feu vosaltres per Cap d’Any, a mi hi ha gent que fa mesos que m’ho pregunta. -Escolta tio tu que faràs per Cap d’Any? Jo me’ls miro estranyat i els contesto que no en tinc ni idea. Ara ho tinc clar, passando de macrofestes i llocs de pagament amb consumicions a preu de puticlub. Soparet de compliment i a “patrullar la ciudad”: Gramola, Ygrega, Xocoa, Vermell, Peixera... “Que no os embauquen!”

RESUM DE L'ANY 2010

L’any 2010, entre moltes altres coses, serà recordat per la victòria Mundial de la Roja, la mort de l’avi del Filiprim i els rumors sobre el nostre excel•lentíssim alcalde i una marroquina (bé, de fet els que l’explicaven deien que era una mora). Aquí el Manres farem el nostre particular resum.

Un altre any l’esdeveniment més rellevant a la nostra ciutat ha estat el festival (((gargall))). La proposta paramusical que organitzen la gent del Vermell. Amb tant sols dos anys de vida (ja estan ultimant la tercera edició) la marca (((g))) s’està forjant a marxes forçades gracies a la seva manera de fer i la programació que ens ofereixen. Soroll, risc, músiques improvisades, xerrades polipoètiques, invents de baixa potència i alguna que altra farsa en nom de l’art. Menció especial per la Nueva Vulcano, Les Aus (com sempre voleiant per damunt de tot), l’estripteasse col•lectiu de Meneo i les paraules sagrades de Kiko Amat (compartir una cervesa amb un dels teus referents no te preu) Si l’any passat unes quantes famílies de la jet-set manresana obrien el Silenci (la discoteca que atchanto al Sielu) aquest 2010 els de Propaganda pel Fet i els Estudis Kay han obert la Stroika. Sala austera d’obligada decoració industrial però amb una sonorització excel•lent. Esperem que la programació del 2011 sigui del nostre gust, ja que de moment tret de Kop i Joan Colomo + The New Raemon (malauradament cancel•lat) la resta no ens ha acabat de convèncer. Posats a ser sincers, també podrien renovar al selector i els seus mp3s, ja que les sessions són molt fluixes. Atents estarem a la seva programació del 2011.

Encara que molt probablement les visites més importants varen ser la de Michael Nyman i Sonic Boom. Els concerts més rellevants de la ciutat de Manresa d’aquest 2010, sense cap mena de dubte, els més intensos han estat els de Pony Bravo + Za i Mujeres + Els Surfin Sirles al Vermell. Deliri, actitud i molta tramuntana. Pel que fa als més emotius, cal destacar, el de Josep Puntí (altra hora Adrià) també al Vermell i el de l’amic The Missing Leech a la Gramola (molt bon lloc per fer concerts intimistes i de proximitat). El retorn més esperat va ser el de Paul Fuster, que va ser vist i no visit, veni vidi vici.

Dos productes culturals han fet les delícies del Manres aquest any, per un costat el recull de les vinyetes de Raul el Rude que ha publicat Glenat i per l’altra el disc Manresa Back to the 90’s de Pornoyonki Records. Es recomana consumir-los alhora, llegir les aventures de l’antiheroi undergound manresà il•lustrades per Pep Perez en posició horitzontal mentre pel vostre equip Hi-Fi hi sonen els grups que us van fer homes de bé la decada passada, Chill Out, Falta Aprendiz o Street Bastards.

En quan a cinema poca cosa puc destacar, les millors pel•lícules les he vist fora de la capital del Bages (Exit through the gift shop o William S Burroughs: A Man Within) la que si que varem poder veure i que realment val la pena és Let’s get lost que explica els últims dies de vida del trompetista Chet Baker.

No se el que ens depara el 2011 a la ciutat de Manresa. Però una cosa us puc dir, el Manres desapareixerà. Després de gairebé 5 anys aquest blog baixarà la persiana.

Bon any tingueu.

BON NADAL, PLOU

Si avui és Nadal toca: sopa de galets, carn d'olla, aviram al forn ben regada, turrons, polvorons, cava, digestius, cigars, tertuli política i els Plouen al Vermell.

Data: Dissabte 25 a les 00:00h
Lloc: el Vermell
Preu: Free
Per + info cliqueu aquí

BON NADAL

DUELO DE BAILE

Per tal de començar a agafar embranzida per les Festes (nadalenques) ens espera un cap de setmana prometedor en quan a activitat musical a la nostra ciutat. I parlo de grups dels que valen la pena, de la Terra, dels que canten amb l’estómac, tenen un parell d’ous i maten per un plat de seques amb botifarra.

Per començar la nostra ruta particular, haurem de fer cap al nostre tuguri-antre preferit, el Vermell. On demà s’hi reuniran dos dels millors grups sorgits, de la que alguns anomenen Escena Barcelona (ojo que ruju), presentant un projecte comú anomenat Eix Transversal. En primer lloc el Rock and roll sixties i espitos de Mujeres que s’enfrontaran als Surfin Sireles de Martí Sales i els seus secuaces, carn de Pista Castell. Punk-rock-garatge-macarre nostrat i il.lustrat.

El segon round serà dissabte a camp contrari. Aquest cop a la zona alta, a la recent estrenada Sala Stroika. Per veure el petit Joan Colomo i The New Raemon. Música més reposada però sense perdre qualitat. Pels que no coneguin al bo de Joan Colomo que vagin immediatament al seu myspace i escoltin alguna de les seves rodones joies de pop psicòdelic. Els vells del “lugar” el recordareu per formar part de Unfinished Sympathy. Aquest es veurà les cares amb en The New Raemon, un altre cantautor pop amb banda, sorgit de les cendres de Madee. Actualment l’ídol de l’afició.

Per Deu no us ho perdeu

Data: Divendres a la 01:00h
Lloc: Vermell
Preu: Gratixxx

Data: Dissabte a les 22:30h
Lloc: Sala Stroika
Preu: 8/10 €

Per + info cliqueu sobre els enllaços

COMO UN RAYO VIENE EL PONY

Pony Bravo, possiblement un dels millors grups del moment, farà parada i fonda a la localitat de Manresa el proper dissabte. Porteu pinso i la canalla que el Pony s’embala. Una barreja de Smash, els Doors i Lagartija Nick. Tapes, cruzcampo, desert, espiritisme i pelis de sèrie B. Aneu i preneu-ne tots!

Si sou dels incauts, que aneu a veure la Trinca del s. XXI (o sigui Els Putus Amics de les Arts) tindreu la oportunitat de rectificar els vostres pecats.

Data: Dissabte 20 a la 1:00h
Lloc: el Vermell
Preu: Gratuït (per deu!!!)
Per + info aneu a: www.myspace.com/ponybravo

PERE

Habemus sala! El que l’ajuntament no ha aconseguit en aquests darrers anys ho han fet possible dues empreses privades com Propaganda pel Fet i els estudis Kay, això sí amb l’aportació de 240.000 € que l’ajuntament s’ha compromès a aportar (per quan de temps?). En fi, els aspectes político-econòmics me la bufen.

Tampoc m’importen els watts, bits, mics, xips i totes les especificacions tècniques de les que disposa la sala Stroika. El que realment importa, és que ja podem gaudir d’un altre espai a la ciutat on veure música en directe, perdre el senderi, empaitar pubilles i beure’ns totes les existències d’aromes de Montserrat.

Hi ha molta expectació, o això m’agradaria pensar, del que els de l’Stroika ens portaran en els següents mesos. De moment analitzant el cartell se’ls veu el llautó propagandístic. Però, tot i així, ja hi ha coses que paguen la pena. Demà mateix els mítics Skatalà, reviuran tot allò que van ser fa deu anys enrere. També tornaran els KOP i a finals d’any The New Raemon amb en Joan Colomo.

Tot plegat ho trobareu més ben explicat a: http://stroika.cat/

Cosmonautes, mestres escaquistes i matrioskes ja teniu una excusa més per refrescar la gargamella. Nasdrovia

MESTRE QUADRENY

"El discret i prolífic compositor Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929), una de les figures clau de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del segle XX, és el protagonista de De 'Cop de poma' a 'Trànsit boreal', una exposició sobre l'obra i el pensament del músic. La sala situada al costat de l'entrada de l'Arts Santa Mònica reuneix partitures, fotografies i peces d'art com Cop de poma, una obra multidisciplinària del 1961 que l'autor va crear juntament amb artistes com Miró, Tàpies, Brossa i Moisès Villèlia. «Tinc molt clar que sense Miró la meva música no seria com és», reconeix el creador, llicenciat en Químiques i deixeble de Cristòfor Taltabull (1888-1964).

La seva curiositat per l'art i l'experimentació el va portar a fer teatre musical amb Brossa, com Suite bufa. La seva passió per les noves ­tecnologies va donar lloc a crea­cions com Ibémia, basada en processos ­aleatoris i realitzada amb ordinador el 1969, quan ni tan sols existia la facultat d'informàtica. «Vaig haver d'anar a l'Ajuntament de Barcelona per processar un pro­grama elaborat pel centre de càlcul de la Universitat Politècnica», re­corda el músic.

Partitures amb diferents formes i la seva obra Tres cànons en homenatge a Galileu ocupen un espai destacat a l'exposició, que ofereix la possibilitat d'escoltar totes les obres gravades del compositor. «L'estrena al Palau de la música el 1965 va ser un desastre sonat. La cinta que passava a través de tres magnetòfons es va gastar i feia un soroll terrible», comenta Mestres Quadreny davant d'una fotografia dels assajos i un reproductor de l'època. «Se'n va muntar una de grossa però, tot i els xiulets del públic, Carles Santos va seguir endavant, tocant el piano com si res», afegeix. Tots dos van continuar col·laborant. Santos va dirigir el 1978 l'estrena de L'armari en el mar, una peça de teatre musical amb guió de Joan Brossa i escenografia d'Antoni Tàpies que es va estrenar al Lliure de Gràcia i que va tornar a sonar dimarts passat a l'Auditori interpretada per Barcelona 216".

El Periodico 22 d'octubre 2010

Mestre Quadreny, el nostre John Cage particular.

torna MANRESA IS NOT BERLIN

En rdwn i un sevidor tornaran a fer de les seves. Sel.leccionare'm dark wave, northen soul, electro, acid-house, kinki sounds, indie pop, techno, garatge, noise, fanfarria obscura i molt més; per fer-vos moure els malucs.

Data: divendres 15/10/2010 a les 01:00h
Lloc: El Vermell
Preu: by the face

MÉS SOBRE EN CLAUDI

A partir d’un post, publicat ja fa mesos sobre el manresà Claudi Montanyà , he contactat amb persones que el van conèixer i gent interessada amb la seva figura. Un d’ells, Josep Maria Ripoll, s’ha dedicat a investigar sobre la seva vida i ha cercar articles seus publicats a la revista STAR, Vibraciones, Viejo Topo, etc.. De moment està buscant editorial, però si en voleu llegir quelcom més aneu aquí

ORIOL PEREZ: C.R.A.C.K.

A propòsit de Walter Benjamin: una tarda de diumenge a Manresa

"Absolutament reclòs al meu estudi, redactant un petit assaig sobre Robert Schumann (probablement, el més romàntic de tots els compositors alemanys) i fascinat per la darrera lectura de Walter Benjamin, no vaig recordar que la tarda del darrer diumenge de setembre, a Manresa, hi havia un concert d’allò més interessant al restaurant El Vermell. Es tractava del duo d’electrònica experimental Basshaters, que prové de San Francisco i està format per Tony Dryer (contrabaix i electrònica) i Jacob Felix (percussions i electrònica). Vaig arribar-hi tard, però els vint minuts de sorollisme i troballes sonores del duo em van permetre d’obrir les portes de la troballa d’allò més representatiu i íntim de mi mateix, que romania endormiscat i que només mancava que algú ho activés. Aquesta obertura, aquesta invitació a la troballa d’un mateix, constitueix, sense cap mena de dubte, una de les funcions més altes de la cultura en majúscules. És per això que un no pot deixar d’aplaudir la iniciativa de la gent d’El Vermell que, ultrapassant la seva funció de negoci privat, ja fa temps que realitza la tasca que hauria d’estar impulsant l’Administració pública i aquells que reben els recursos per realitzar una oferta cultural pública. Ja fa temps també que a la capital del Bages s’ha substituït la cultura per l’oci i l’entreteniment, a vegades d’allò més populista, per així (ells diuen) arribar a més públic, com si la quantitat d’assistents fos l’únic que importés d’una programació, o com si aquesta fos la missió de l’esmentada oferta. No entraré, ara i aquí, en una nova dissertació sobre quina és la funció pública d’una programació cultural, perquè a Manresa, i malauradament a la majoria de municipis catalans, ni se sap, i molt em temo que no es vol ni saber, perquè si se sabés amb exactitud ràpidament els seus responsables haurien de plegar per inadequació del seu perfil d’animadors socioculturals amb la de programadors de continguts estrictament culturals. Nomes cal llegir, així, detingudament la programació del nostre Kursaal i comparar-la amb la que pot realitzar un promotor privat del nostre país. La diferència no és tan gran com la que es produeix si s’agafa la mateixa programació del Kursaal i es compara amb una programació pública de qualsevol país europeu. Comproveu-ho. Accediu a qualsevol pàgina web d’un teatre públic de no gaire lluny, de Perpinyà mateix, i entendreu el que estic dient.

A propòsit de Benjamin. Ell afirmava a Direcció única que coneixem únicament allò que estimem sense esperança. Potser sigui aquesta la clau per comprendre la meva particular i íntima relació amb els actuals agents socioculturals de la capital del Bages i amb la mateixa ciutat, una clau que va aparèixer de la tempesta de so nascuda una tarda de diumenge a El Vermell.

Va finalitzar el concert. Després d’una breu conversa amb coneguts, vaig tornar cap a casa passant per la plaça de la Reforma, una plaça que, després de contemplar-la detingudament, hauria d’incorporar amb lletres de neó i ben grans una altra coneguda sentència de Benjamin que prové de la Tesi de la filosofia de la historia: «No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui de la barbàrie». Sobren les explicacions del perquè de la necessitat de la sentència del filòsof berlinès en algun lloc visible de l’execrable plaça manresana.”

Font: el Pou difgital 30/09/2010